Kubala i Di Stefano jugant junts al barça.L'any 1953 va tenir lloc un dels esdeveniments més importants de la història del club i també de l'etern rival, el Real Madrid.
Quan el Barça semblava que tenia totalment contractat Alfredo Di Stéfano (jugador argentí propietat del River Plate, però amb els drets cedits al club Millonarios de Bogotà), determinats estaments del règim franquista van intervenir dificultant que el jugador tanqués la seva incorporació definitiva al Barça.
El 15 de setembre, la Federació Espanyola de Futbol va emetre un comunicat en el qual autoritzava Di Stefano a jugar quatre temporades a la Lliga Espanyola, dues amb el Reial Madrid i dues amb el Barça. La comissió directiva del Barça, presidida per Enric Martí Carreto va dimitir en ple el 22 d'octubre en protesta de la decisió i a l'endemà la Comissió Gestora va firmar un comunicat en el qual renunciava a tots els drets sobre el jugador (4,4 milions de pessetes) a favor del Madrid. Cal dir que enmig d'aquest problema, Di Stefano va aconseguir jugar tres partits amb la samarreta blaugrana, però les interferències del règim van fer possible que el Madrid acabés fitxant l'argentí. Aquest fet esdevindria crucial per la història dels dos equips, ja que fins aleshores el palmarès del Barça era superior al de l'equip blanc i posteriorment aquest amb el que seria un dels jugadors més importants de tots els temps es faria amb l'hegemonia guanyant cinc copes d'Europa.
Quan el Barça semblava que tenia totalment contractat Alfredo Di Stéfano (jugador argentí propietat del River Plate, però amb els drets cedits al club Millonarios de Bogotà), determinats estaments del règim franquista van intervenir dificultant que el jugador tanqués la seva incorporació definitiva al Barça.
El 15 de setembre, la Federació Espanyola de Futbol va emetre un comunicat en el qual autoritzava Di Stefano a jugar quatre temporades a la Lliga Espanyola, dues amb el Reial Madrid i dues amb el Barça. La comissió directiva del Barça, presidida per Enric Martí Carreto va dimitir en ple el 22 d'octubre en protesta de la decisió i a l'endemà la Comissió Gestora va firmar un comunicat en el qual renunciava a tots els drets sobre el jugador (4,4 milions de pessetes) a favor del Madrid. Cal dir que enmig d'aquest problema, Di Stefano va aconseguir jugar tres partits amb la samarreta blaugrana, però les interferències del règim van fer possible que el Madrid acabés fitxant l'argentí. Aquest fet esdevindria crucial per la història dels dos equips, ja que fins aleshores el palmarès del Barça era superior al de l'equip blanc i posteriorment aquest amb el que seria un dels jugadors més importants de tots els temps es faria amb l'hegemonia guanyant cinc copes d'Europa.
Brutalíssim el traductor:
ResponElimina- L'himne ha estat la polla en vinagre al llarg del temps: "Hymn player was cock in vinegar over time".
- Cinc copes d'Europa: "Five drinks in Europe".
Per cert, bona entrada, explicant una de les situacions més greus i injustes de la història del Barça. Así, así, así gana el merdid!
ResponEliminaajajajaj! penya que diuen que gerrard s'ha trencat??? cagun! el putu madrid ja voras!
ResponEliminaSobre el post havia sentit algo d'aquesta hitòria però molt ben argumentada historiador. Les 5 Copes o (Five drinks) que van fer aquesta penya a lo guarro també les hi recuperarem però amb espectacle!
Comença una era en blau i grana.
Són evidents els amanyos produïts durant la dictadura, però no podem buscar excuses, al contrari ens hem de motiva rper igualar el seu palmarés gràcies a l'hegemonia d'un altre argentí: Lionel Messi. Ja el veig d'aquí 50 anys amb el bastó a la presentació dels jugadors del Barcissim!
ResponElimina