Aquesta és la imatge que resum millor el partit d'ahir:
GULA TEBU ALAMI per la penya! Vamgos!
dimecres, 29 d’abril del 2015
dimarts, 28 d’abril del 2015
1600 entradíssimes!
Arribem a una xifra emblemàtica, una xifra estratosfèrica, una xifra rodona:
1600 entrades al blog de Barcissim.com
I per celebrar-ho, és costum penjar un trofeu per goig i gaudi de tots els barcissimistes. Aquesta vegada però s'ha fet l'entrada després de rebre moltes pressions del Saülíssim, és per aquest motiu que el trofeu no pot ser altre que aquest:
diumenge, 26 d’abril del 2015
El mes d'abril
M'agrada aquest mes abril.
En anys com aquest, per a mi és el millor moment de la temporada, perquè encara no s'ha guanyat res, però tot és encara possible.
Quan es guanya un trofeu, hi ha un pic d'alegria enorme, i tota la tensió acumulada durant tants mesos es converteix en cridòria, abraçades, petons. La gent va a Canaletes o a Trafalgar, i els culers gaudim de la festassa. És un moment molt dolç. Però és un moment curt, molt curt. Al dia següent l'únic que ens queda és la foto de l'equip a la basílica de la Mercè o al monestir de Montserrat, però ja no és el mateix, perquè ja no hi ha futbol. Un cop s'han guanyat, els títols només serveixen per a les estadístiques.
Per aquesta raó el millor moment per a un seguidor no és després de la victòria final sino abans, durant la temporada, quan encara queda futbol per ser jugat i tot és possible. La victòria final és l'orgasme, però la temporada és tot el polvo.
Ara és el moment. Ara que ens apropem a final de curs, quan encara està viva l'esperança de l'orgasme triple, és quan hem de gaudir mes el moment. El final anirà com anirà, però sigui com sigui serà fugaç. Mentrestant el present, aquest mes d'abril que ara acava, estant sent 30 dies de plaer futbolístic continuat: ens hem desfet del City i el PSG a la Champions, hem guanyat un clàssic i ens hem posat líders a la lliga, i a mes ens hem follat als pericos sense despentinar-nos.
Ja poden llençar calaveres, que ara per ara em reboten. Aquest mes d'abril ja no ens el treu
ningú. I fins i tot la Closca juga bé.
En anys com aquest, per a mi és el millor moment de la temporada, perquè encara no s'ha guanyat res, però tot és encara possible.
Quan es guanya un trofeu, hi ha un pic d'alegria enorme, i tota la tensió acumulada durant tants mesos es converteix en cridòria, abraçades, petons. La gent va a Canaletes o a Trafalgar, i els culers gaudim de la festassa. És un moment molt dolç. Però és un moment curt, molt curt. Al dia següent l'únic que ens queda és la foto de l'equip a la basílica de la Mercè o al monestir de Montserrat, però ja no és el mateix, perquè ja no hi ha futbol. Un cop s'han guanyat, els títols només serveixen per a les estadístiques.
Per aquesta raó el millor moment per a un seguidor no és després de la victòria final sino abans, durant la temporada, quan encara queda futbol per ser jugat i tot és possible. La victòria final és l'orgasme, però la temporada és tot el polvo.
Ara és el moment. Ara que ens apropem a final de curs, quan encara està viva l'esperança de l'orgasme triple, és quan hem de gaudir mes el moment. El final anirà com anirà, però sigui com sigui serà fugaç. Mentrestant el present, aquest mes d'abril que ara acava, estant sent 30 dies de plaer futbolístic continuat: ens hem desfet del City i el PSG a la Champions, hem guanyat un clàssic i ens hem posat líders a la lliga, i a mes ens hem follat als pericos sense despentinar-nos.
Ja poden llençar calaveres, que ara per ara em reboten. Aquest mes d'abril ja no ens el treu
ningú. I fins i tot la Closca juga bé.
divendres, 24 d’abril del 2015
DECLARO TREVA CALAVÈRICA UNILATERAL INCONDICIONAL
És hora de poder fer un anàlisi rigoròs sobre el nivell futbolístic del Barça sense que aparegui el fantasma del Pepíssim pel tunel de vestuaris. És la cançó de l'enfadós. Està del tot assumit que la glòria futbolística de l'era Guardiola serà un privilegi gaudit per nosaltres, els elegits per l'Olimp per a ser els únics testimonis d'un irrepetible i deliciós rara avis. La veritable vuitena meravella del món.
No, no és ni pot ser aquesta l'escala de valors per ponderar el joc del Barça. És evident. Però siguem honestos, el sistema i el futbol que planteja el Lutxu són almenys comparables al de l'era Cruyff o Rickjard? O com sostinc, només podria rivalitzar amb entrenadors com Robson, Van Gaal o el mateix Tata Martino? Podran caure tants títols com amb l'anglès o amb l'actual entrenador del ManU però el que hem vist fins ara, tant des del punt de vista estadístic com de qualitat futbolística serà oblidable i oblidat en el sac de la mediocritat si el míster no hi posa remei.
Els partits són un descontrol i generalment amb més minuts d'insubstància que de bón joc per molta intensitat que s'hi apliqui. Un desgavell tàctic. No parlo només des del punt de vista estètic, sinó de l'estricta dinàmica dels enfrontaments que vegada rera vegada esdevenen escenaris on pot passar absolutament de tot i al marge de la voluntat i esforç dels nostres jugadors. Per molt que disposar dels futbolistes més desequilbrants del planeta decanti els partits favorablement al Barça més cops que no, la sensació real d'estar en mans de la sort no són ganes de fer bullir l'olla. De fet ens sobra amb els dits d'una mà per comptar les grans nits del que portem de temporada. Dit d'una altra manera, els partits enguany són normalment allò que es coneix com jocs de pati d'escola on el futbol consistent desapareix mentre els nens més 'virgeros' de la classe fan les seves trapelleries passant de la resta.
És la primera temporada del Lutxu i per tant, és clar que tot el construït fns ara té el seu mèrit. La meva crítica per tant, no va tant per la sistemàtica manca de control al mig del camp, sinó de l'aparent manca absoluta de voluntat del Lutxu per posar remei al punt feble més cridanerament evident del seu esquema. Allà on Vila-Real, Real, València, Màlaga, Madrid, Celta, Sevilla.. han sucat per allunyar-nos de la victòria o per fer-nos tornar a casa amb la sensació que se'ns ha aparegut la Verge de Montserrat.
Veient l'extrema generositat amb la qual bona part de la culerada accepta el joc del Barça és fa encara més dolorós mirar enrere per trobar com d'injustament es va criticar el Tata. Com podria haver acabat la temporada passada si l'argentí hagués gaudit només de la meitat de l'afecte que rep ara el Lutxu? I ho dic a tall de comparació només, no pas perquè pensi que el joc amb l'argentí fos cap meravella.
Ni tan sols en els partits on el Barça ha desplegat els seu futbol més virtuós ha estat capaç de portar-ho més enllà de mitja hora de joc. Fins i tot en aquests partits el resultat podria haver estat un altre ben diferent d'haver tingut una miqueta menys de sort. Per molt que les simpaties cap a l'entrenador ho vulguin maquillar ens avorrim molt més del que manifestem. La desconnexió de la potser millor davantera de la història amb la resta de l'equip és aclaparadora. Iniesta, Xavi, Rakitic i Rafinha tractant de tapar les vies d'aigua del sistema semblen molt menys bons del que en realitat són... I malgrat tot podem encara fer un triplet!
L'optimisme no fa guanyar partits, però agafar el rave per les fulles s'ha convertit en l'activitat més comuna de molts benintencionats culers. A tall d'exemple: Alves fa un partidàs l'altre dia i de cop oblidem els tres anys que fa que no hem vist res d'això. Mathieu resol tot solet dos partits i se suposa que hem d'oblidar totes les seves errades tractant de superar la pressió dels rivals i encara més, les clamoroses llacunes en la planificació del Zubi. Deixe'm-ho aquí.
És la insuportable sensació que no són els jugadors del Barça els qui marquen el destí dels partits la que fa exigible una millora. La roda de la fortuna pot marcar períodes limitats de temps, mai una època de la qual podem estar cofois algun dia. El resultadisme no només és incompatible amb la filosofia futbolística del Barça, és sobretot letal perquè és insostenible en el temps. Vet aquí que l'aspiració d'aquest com de tots els Barças no pot ser cap altra que la de jugar bé. Allò que finalment provoca el degoteig constant de títols. Mai a la inversa.
Per tot plegat declaro una treva calavèrica unilateral incondicional. És el primer any del Lutxu, resten només 10 partits per a la fi de la temporada. Les crítiques en aquests moments només servirien per empitjorar-ho tot amb tota probabilitat. Donen per tant des d'ara i fins al 6 de Juny el nostre suport incondicional al míster i aquests homes. L'endemà ens retrobem per tal de fer aquest club encara més mític. Som-hi Barça!!
Els partits són un descontrol i generalment amb més minuts d'insubstància que de bón joc per molta intensitat que s'hi apliqui. Un desgavell tàctic. No parlo només des del punt de vista estètic, sinó de l'estricta dinàmica dels enfrontaments que vegada rera vegada esdevenen escenaris on pot passar absolutament de tot i al marge de la voluntat i esforç dels nostres jugadors. Per molt que disposar dels futbolistes més desequilbrants del planeta decanti els partits favorablement al Barça més cops que no, la sensació real d'estar en mans de la sort no són ganes de fer bullir l'olla. De fet ens sobra amb els dits d'una mà per comptar les grans nits del que portem de temporada. Dit d'una altra manera, els partits enguany són normalment allò que es coneix com jocs de pati d'escola on el futbol consistent desapareix mentre els nens més 'virgeros' de la classe fan les seves trapelleries passant de la resta.
És la primera temporada del Lutxu i per tant, és clar que tot el construït fns ara té el seu mèrit. La meva crítica per tant, no va tant per la sistemàtica manca de control al mig del camp, sinó de l'aparent manca absoluta de voluntat del Lutxu per posar remei al punt feble més cridanerament evident del seu esquema. Allà on Vila-Real, Real, València, Màlaga, Madrid, Celta, Sevilla.. han sucat per allunyar-nos de la victòria o per fer-nos tornar a casa amb la sensació que se'ns ha aparegut la Verge de Montserrat.
Veient l'extrema generositat amb la qual bona part de la culerada accepta el joc del Barça és fa encara més dolorós mirar enrere per trobar com d'injustament es va criticar el Tata. Com podria haver acabat la temporada passada si l'argentí hagués gaudit només de la meitat de l'afecte que rep ara el Lutxu? I ho dic a tall de comparació només, no pas perquè pensi que el joc amb l'argentí fos cap meravella.
Ni tan sols en els partits on el Barça ha desplegat els seu futbol més virtuós ha estat capaç de portar-ho més enllà de mitja hora de joc. Fins i tot en aquests partits el resultat podria haver estat un altre ben diferent d'haver tingut una miqueta menys de sort. Per molt que les simpaties cap a l'entrenador ho vulguin maquillar ens avorrim molt més del que manifestem. La desconnexió de la potser millor davantera de la història amb la resta de l'equip és aclaparadora. Iniesta, Xavi, Rakitic i Rafinha tractant de tapar les vies d'aigua del sistema semblen molt menys bons del que en realitat són... I malgrat tot podem encara fer un triplet!
L'optimisme no fa guanyar partits, però agafar el rave per les fulles s'ha convertit en l'activitat més comuna de molts benintencionats culers. A tall d'exemple: Alves fa un partidàs l'altre dia i de cop oblidem els tres anys que fa que no hem vist res d'això. Mathieu resol tot solet dos partits i se suposa que hem d'oblidar totes les seves errades tractant de superar la pressió dels rivals i encara més, les clamoroses llacunes en la planificació del Zubi. Deixe'm-ho aquí.
És la insuportable sensació que no són els jugadors del Barça els qui marquen el destí dels partits la que fa exigible una millora. La roda de la fortuna pot marcar períodes limitats de temps, mai una època de la qual podem estar cofois algun dia. El resultadisme no només és incompatible amb la filosofia futbolística del Barça, és sobretot letal perquè és insostenible en el temps. Vet aquí que l'aspiració d'aquest com de tots els Barças no pot ser cap altra que la de jugar bé. Allò que finalment provoca el degoteig constant de títols. Mai a la inversa.
Per tot plegat declaro una treva calavèrica unilateral incondicional. És el primer any del Lutxu, resten només 10 partits per a la fi de la temporada. Les crítiques en aquests moments només servirien per empitjorar-ho tot amb tota probabilitat. Donen per tant des d'ara i fins al 6 de Juny el nostre suport incondicional al míster i aquests homes. L'endemà ens retrobem per tal de fer aquest club encara més mític. Som-hi Barça!!
Força Bohdai!!
Des de barcissim.com donem tot el suport i enviem moltes forces al nostre Budellot,
que demà participarà al Campionat d'Europa de Duatló a Alcobendas (Madrid)
com a representant de Rumania!
Corre, Budellíssim, corre!
dijous, 23 d’abril del 2015
La finíssima línia entre l'auto-exigència i l'arrogància
Bueno nois!
Com qui no vol la cosa ja han passat quatre vaques de les bones (Sevilla, PSGx2 i València) i seguim líders a la lliga i classificats per un espectacle de semi-finals de Champions amb Juve, Madrid i Bayern. Vamgos temazo encigalador!!!!
Si nois, el món és blaugrana. Les cases d'apostes ens donen favorits en totes les competicions i Dani Alves centra bé amb l'esquerra. Tot bé, no? Tots contents, no? Doncs NO! Això és el Barça, collons! Som al·lèrgics a la felicitat!
Resulta que guanyem el clàssic però, clar... com que el Madrid ens fa ocasions no s'hi val a estar contents amb la victòria no fos cas que ens prenguessin per resultadistes! Empatem a Sevilla (on ningú ha guanyat des de la temporada passada quan NOSALTRES ho vam aconseguir) i, tot i fer una primera part collonuda, resulta que l'empat és intolerable. Si ens petem al València a les quatre de la tarda d'un Dissabte després de deixar-nos la pell al Parc dels Prínceps menys de 72h abans ens queixem que "aquell joc virtuós" (que havíem vist dimecres a París!!!) ja no el veurem mai més. Passem l'eliminatòria contra el PSG sense despentinar-nos i ho donem per normal.
Doncs no senyors, jo em revelo. No em pujaré al carro de David Bernabeu, Ernest Folch o Jordi Costa (entre MOLTS altres!).
És ridícul comparar al Barça de Lucho amb el de Guardiola (perquè veieu que tampoc em caso amb Marca i molt menys amb Santi Nolla i el seu sèquit anti-Pepissimista de Mundo Deportivo) però recordem que aquesta és la primera temporada de Luis Enrique i té un mèrit enorme haver encaixat l'equip i convertir-lo en la màquina competitiva que és avui el Barça.
Auto-exigència? Tota. Podem jugar millor? Sempre. Però vigilem tots plegats que la línia entre l'exigència i l'arrogància és molt i molt fina.
Com qui no vol la cosa ja han passat quatre vaques de les bones (Sevilla, PSGx2 i València) i seguim líders a la lliga i classificats per un espectacle de semi-finals de Champions amb Juve, Madrid i Bayern. Vamgos temazo encigalador!!!!
Si nois, el món és blaugrana. Les cases d'apostes ens donen favorits en totes les competicions i Dani Alves centra bé amb l'esquerra. Tot bé, no? Tots contents, no? Doncs NO! Això és el Barça, collons! Som al·lèrgics a la felicitat!
Resulta que guanyem el clàssic però, clar... com que el Madrid ens fa ocasions no s'hi val a estar contents amb la victòria no fos cas que ens prenguessin per resultadistes! Empatem a Sevilla (on ningú ha guanyat des de la temporada passada quan NOSALTRES ho vam aconseguir) i, tot i fer una primera part collonuda, resulta que l'empat és intolerable. Si ens petem al València a les quatre de la tarda d'un Dissabte després de deixar-nos la pell al Parc dels Prínceps menys de 72h abans ens queixem que "aquell joc virtuós" (que havíem vist dimecres a París!!!) ja no el veurem mai més. Passem l'eliminatòria contra el PSG sense despentinar-nos i ho donem per normal.
Doncs no senyors, jo em revelo. No em pujaré al carro de David Bernabeu, Ernest Folch o Jordi Costa (entre MOLTS altres!).
És ridícul comparar al Barça de Lucho amb el de Guardiola (perquè veieu que tampoc em caso amb Marca i molt menys amb Santi Nolla i el seu sèquit anti-Pepissimista de Mundo Deportivo) però recordem que aquesta és la primera temporada de Luis Enrique i té un mèrit enorme haver encaixat l'equip i convertir-lo en la màquina competitiva que és avui el Barça.
Auto-exigència? Tota. Podem jugar millor? Sempre. Però vigilem tots plegats que la línia entre l'exigència i l'arrogància és molt i molt fina.
dimecres, 22 d’abril del 2015
dimarts, 21 d’abril del 2015
Camí de Berlin!
Senyors i senyores, avui toca fer el pas important; desprès del 1-3 de l'anada al "Parc des Princes" toca tancar l'eliminatoria a casa, i enviar el PSG fora d'Europa.
Quan la temporada comença i es fa un anàlisi del potencial de tots els equips, ja fa anys, que degut al nivell de l'equip i a l'entitat del club, al Barça se li pressuposa obligatori ser a semifinals de la Champions, a la final de la Copa i lluitant per la lliga fins al final. Bé, doncs aquí estem! I amb potencial per repetir èxits passats!
Així que avui és partit importantíssim; partit que certifica que l'equip ha estat a l'alçada de les circumstàncies una temporada més. Per tant, agafem les samarretes, sortim de la feina, anem al bar, demanem una cervesa i animem l'equip fins al final, que...
Quan la temporada comença i es fa un anàlisi del potencial de tots els equips, ja fa anys, que degut al nivell de l'equip i a l'entitat del club, al Barça se li pressuposa obligatori ser a semifinals de la Champions, a la final de la Copa i lluitant per la lliga fins al final. Bé, doncs aquí estem! I amb potencial per repetir èxits passats!
Així que avui és partit importantíssim; partit que certifica que l'equip ha estat a l'alçada de les circumstàncies una temporada més. Per tant, agafem les samarretes, sortim de la feina, anem al bar, demanem una cervesa i animem l'equip fins al final, que...
...si tots animem guanyarem!
diumenge, 19 d’abril del 2015
#duelsemantic a Rac1
Hem patit molt però és lu Gayà! #duelsemantic #semantisme #frac1 @xpuig75 @airllimos @RogerSaperas
— barcissim.com (@barcissim) April 18, 2015
dissabte, 18 d’abril del 2015
dimarts, 14 d’abril del 2015
Corpetitíssim està picat
...i jo crec que amb raó. Això no treu que l'espectacle italià que va fer a la banqueta va ser penós. Corpetitíssim està picadíssim amb Luchíssim però això és bo. Demà fotrà un espectaclíssim que la vibres i li anirà a escupir un ou a la cara a Luchíssim després del gol. Aposteu! Crec que l'ou va a 20€ per euro apostat! Som-hi!
dilluns, 13 d’abril del 2015
L'1x1 de Barcissisiuu!!! Sevilla 2 - 2 Barcíssim [11-04-2015]
Bueeeeno nois!
Noto l’ambient calentet després del partit
calaveri-dolç al Pizcuan. L’arenga d’en Quimet va provocar
una primera part espectacular (del milloret de la temporada) i una segona amb
errades inexplicables (sobretot en atac) que fan que ens deixem empatar un partit que guanyàvem 0-2 !
És per això que a l’1x1 d’aquesta setmana en
repartim de fredes i calentes, ying i yang, bé i mal, barcíssim i defensacentral… pilleu la idea no?
Doncs tira la melodia Cristi!
Titulars:
> Bravo: Punysdintric. Porta tota la
temporada donant-nos punts però el primer gol que es menja fa que el Sevilla
resuciti a lo walking dead
> Alves: Moussambànic. No es pot negar que, tot i el lío que té muntat for a del camp el tío hi segueix posant il·lusió. Ara, quan el compares amb la
versió que va fitxar Txiqui te’n recordes que cal tirar la calavera setmanal a
la direcció tècnica!
> Piqué: Madonna. Quan semblava que
Piqué Super-Star havia tornat als escenaris va i fot una cagada que ens costa
dos punts!
> Mathieu: Patapalic. Amb la pilota als
peus no en va donar una de bona en tot el partit. Ara, en defensa es va fer un
fart de tallar pilotes.
> Alba: Bentornat. Cuidem-lo bé que ens
farà molta falta tenir el conillíssim al màxim fins a final de temporada!
> Busquets-Rakitic-Iniesta: Bi-polars.
Després de l’exhivisió de la primera part tots esperàvem que matessin el partit
a la segona. Menció a part per la punteria d’Iniesta que espero que s’estigui
guardant els gols per fer un Stanford Bridge 2.0! Oju que porta 0 gols a la
lliga!
> Messi: Loading… Després de l’orgia de
cu-cuts que es va marcar contra el City i del cop al peu contra el Madrid, sembla
que Déu s’està regulant per arribar a tope als partits que venen. Mentrestant,
es va inventant rosques com la de Dissabte!
> Luis Suárez: Fallonèrrim. Per sobre de
les errades de Bravo i Piqué, les seves són imperdonables en un Bota d’Or.
Espavil que amb les vaques que ens queden no podem perdonar!
> Neymar: Versió-Cresta Genial al camp (un dels seus millors partits) patètic a la banqueta. Més enllà
dels motius que tingui per estar emprenyat (realment no mereixia ser canviat)
és inexcusable la falta de respecte a l’entrenador i l’equip. Que bé que ens
aniria un Puyol al vestuari…
Suplents:
> Xavi: Irrellevant. No va aconseguir
aportar el control que buscava Luis Enrique
> Pedro: Testimonial
L'Entrenador:
A posteriori és fàcil criticar Luis Enrique pel canvi de Neymar però en seu moment entenc que, amb l'entrada de Xavi, buscava el control al mig del camp que tantes vegades hem reclamat.
Tenint en compte que empatem el partit per errades individuals i no sistèmiques, em sembla injust linxar-lo exessivament.
Dit això, el pollo d'egos que té al vestidor requerirà molta mà esquerra... D'això dependrà en bona part l'èxit d'aquí a final de temporada.
Menció especial
Més enllà dels parecidos razonables d’Unai Emery amb Marichalar o el vampir dels muppets, s’han de reconèixer els mèrits d’un
tio que et recupera a Banega i Reyes per plantar cara a tot un Barça!
En conclusió, fa molta ràbia deixar escapar
dos punts quan guanyaves dos a zero però jugant així podem aspirar a tot.
Vamgos!
diumenge, 12 d’abril del 2015
Resum del partit d'ahir
ES POT EMPATAR AL PIZJUÁN, PERÒ NO DESPRÈS DE LA PRIMERA PART I D'ANAR GUANYANT 2-0. ESTIC EMPRENYAT!
dijous, 9 d’abril del 2015
Bon vent i closca nova!
Avui hem viscut un espectacle bastant lamentable. La closca humana no vol marxar però tampoc vol regalar-nos res (cosa comprensible), però pavo que no veus que la majoria de culers et regalaríem al PSG amb un llacet al cap? Si no t'ho creus, només cal entrar a Barcíssim i buscar 'closca humana'.
Resulta que la seva ex-dona que a la vegada és la seva representant (quin culebrón tens muntat closca...) ha realitzat una roda de premsa dient que no accepten la proposta del club... Doncs, a pendre vent! Et farem un homenatge a final d'any (perquè és cert que mai oblidarem tot el que has fet pel Barça) i que jugui Esmalts!
Em sap greu ser tan dur, però la closca ja no aporta res ni a davant ni darrere. A l'esquena té l'autopista B-23 sencera i amb peatges oberts i a davant sembla un venedor ambulant de melons. No, no anem bé. No podem quedar-nos amb Alves perquè ha fet molt i convertir-nos en un Milan de turno de fa 6 o 7 anys que només tenien dinosaures.
Sap greu, sí, però fora Alves, fora Xavi i sang nova! Esmalts i Pomes, les noves llegendes del Barça! Hahahah
Jo no sé com ho veieu, però per mi ja pot marxar avui mateix i ja ens aclarirem.
Resulta que la seva ex-dona que a la vegada és la seva representant (quin culebrón tens muntat closca...) ha realitzat una roda de premsa dient que no accepten la proposta del club... Doncs, a pendre vent! Et farem un homenatge a final d'any (perquè és cert que mai oblidarem tot el que has fet pel Barça) i que jugui Esmalts!
Em sap greu ser tan dur, però la closca ja no aporta res ni a davant ni darrere. A l'esquena té l'autopista B-23 sencera i amb peatges oberts i a davant sembla un venedor ambulant de melons. No, no anem bé. No podem quedar-nos amb Alves perquè ha fet molt i convertir-nos en un Milan de turno de fa 6 o 7 anys que només tenien dinosaures.
Sap greu, sí, però fora Alves, fora Xavi i sang nova! Esmalts i Pomes, les noves llegendes del Barça! Hahahah
Jo no sé com ho veieu, però per mi ja pot marxar avui mateix i ja ens aclarirem.
DA FAINAL FREAKDOWN! - Barcíssim 4 - 0 Almeria
Bueeeeeno
nois!
Després
de la insuportable aturada de seleccions hem entrat en el tram final de lliga!
Allà on
els culers ens hauríem tallat les venes (multipliquin per 10,000 les calaveres post-victoria al clàssic!), els merengues han aprofitat la parada de deu
dies per engegar la versió 2015 de la campanya del clavo ardiendo: “La operación 30”!!!
Des de
Barcíssim no podíem ser menys i per això he fitxat un soci de l’espanyol perquè
ens toqui la melodía del… FAINAL FREAKDOWN!!!!
Fot-li
Quimet!
Quin
subidón nens! Heu vist el calendari que ens espera?
Sense
fer el nostre millor joc, hem guanyat els dos pimers partits i mantenim el
Madrid a 4 punts amb viut “finalíssimes” per davant.
Arribats
a aquest punt cal aparcar els debats sobre l’estil (estem on estem i ja és
massa tard per fer invents tàctics), les rotacions han de ser mínimes (a la
sartén hasta que se quemen, com deia Simeone) i l’afició a espitjar l’equip que
ens farà molta falta!
Vamgos Vaques Grasses!!!
dilluns, 6 d’abril del 2015
Eh! Va venga ostia vaaaaa!!! Vaaaaaaa!!!
Hola penyíssima! Què? Ens anem posant les piles una miqueta o què?
Ja està. Ja s'ha acabat el virus FIFA. Ja torna a correr la pilotíssima i ja tenim una miqueta de calavera tirada per terra després del partit d'ahir. Doncs vaig a passar una miqueta l'escombra per treure-les del mig (recordem que veniem de fregones abans del clàssic i, tot i guanyar els dos partits, hem passat a escombres, és cert).
El postpartit
Ahir va ser un partit cacota, sí, amb un rival que ens va guanyar a casa i una primera part de caquíssima repartida per la cara de diversos jugadors com Closca Humana o Voltor. Un partit d'aquells en què s'ha de saber patir però que, un cop més, el Barcissim aconsegueix superar amb un gran gol de Titubes i pam: 3 punts a la cara del Madrid i cap a casa. Per mi la conclusió és: de puta mare penya. Moltes coses a corregir però seguint la dinàmica de sumar que ens ha portat a la situació privilegiada que ja haguéssim signat tots a principi de temporada. Nem bé penya. I ara venen les vaques grosses. Es diu això? No, no? Doncs buenu doncs ara venen les vaques grosses, au.
Luchíssim
Eh! I a tope eh? Calavera a la butxaca que ara ve lu bo. Donaré una Xibeca a Luchíssim només per haver-nos portat fins aquí. Fidel al seu sistema ha fet callar moltes boques i això m'agrada. Ha recuperat el millor Piquetes. Ha aconseguit que l'equip acabi els partits físicament de luju. Ha aconseguit (atenció) un rècord en minim de lesions musculars (toquem fustíssima) i sobretot els seus fitxatges més determinants: Hesp, Gos i Titubes, estan en un gran momentíssim de forma en el punt clau de la temporada i donant un aspactacla insuspetxat. Bé Luchíssim! Segur que aixequem títols aquest any. De moment ja tens la Xibequíssima de Barcissim.com. Boh!
La triadíssima
Aquesta paraula, la triada, és un mot que no coneixia i que Jordi Busi utitlitza en el seu article mític per referir-se al "trio" atacant del barcíssim. M'agrada i estic segur que és la manera més correcta que Pompeu Fabra faria servir per definir això. Doncs be, la triadíssima de dalt va a torns una miqueta no? Quan no és Déu que la lia contra el City, el Gos et fot un aspactacla de gol. Van per torns i ara claríssimament és el de Corpetitíssim. Tot i que ahir van estar grisos tots 3, no tinc cap dubte que estaran a tope tots en el que queda de temporada. Vamgos triadíssima!!!
Merda de web de Mundo Deportivo
Si. Així pam. Sense venir a cuentu de res. Així es com et cauen les merdes de Barcissim.
A veure una cosa. Està molt bé això de que sigui responsive i tal i que desde el mòbil es veu molt bé i molt maco i a l'ipad queda tope xulo i tal i boh. Però penya!!! Heu vist la merda que ha quedat en la versió desktop?!?!? Ho haveu vist?!?!?! No se sap on llegir, casi sense textos d'introducció a les noticies, les imatges pixelades, espais buits sense res?!?!?! A veure penya, aquell moment pel dematí amb el cafetíssim allò que et poses al dia i pam obres Mundo Deportivo... no es pot destrossar això! Ara obres i pam merda a la cara! Què és això?!?! Boh! Aqui la teniu.
Bé això és tot per avui. Que acabeu de passat una gran vetllada d'allò més barcissimística! Aqui us deixo el resum del partit!
dijous, 2 d’abril del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)