Menu

dilluns, 15 de juny del 2015

Ressaquíssima

Trossos de calavera esparcits per terra entre confeti brut i trepitjat. Birra, colilles de piti de Mathieu, trallats. Una cinta de casset de Kevin Roldan. Douglas, allà en un racó, amb un gorro penós. Silenci. Pau. Felicitat.

Fa una setmana aixecàvem el tercer i últim titolíssim de la temporada i entràvem a la història com els cotxes que rebenten els vidres d'una joieria per robar. A sac. Brutal. Ara, quan la festa ja ha passat, quan hem recuperat la veu, quan tornem a la vida real, és hora de fer balanç i de recordar alguns dels grans moments que hem viscut aquesta temporada barcissimísticament.

Penya. Això ha estat un ASPACTACLA. Ens ho hem passat MOOOOOLT BÉ. I ara hem d'assaborir-ho.

Primer voldria començar, com no, citant alguns dels posts que deixen retratadíssima la caverna calaverística de barcissim. Posts com aquest o aquest que, abans que comencés la temporada ja preveien el pitjor, o aquest de no fa gaire... m'agrada molt llegir-los ara. I treient pit com a membre de la secció pro-Luchíssim anticalaveríssima de Barcissim.com. M'ha agradat molt aquest final de temporada celebrar tots els títols amb tots els culeríssims, units, fent força, però sabent que jo he cregut des del principi. Plaer multiplicat per mil. Vamgos.

També he arribat a la conclusió que el Barça depèn de barcissim. Fixeu-vos. Barcissim neix l'any 2008 amb el fitxatge de Guardiola i allò és un festival insuspetxat. Després seguim a tope amb el blog però ens adormim una miqueta al 2013 i tornem a pinyoníssim amb el fitxatge de Luchíssim. Pam. És així. De res penya. Ja ens pagareu unes birres!

La temporada ha tingut molts moments boníssims. Oju fa nomes 6 mesos quan enderrocàvem tots l'estadi o quan un servidor demanava que Messi pirés al final de temporada (sort que no em va fer cas, tot i que segueixo pensant igual). Haver pillat catxíssim fa assaborir molt més la victòria ara. Jo, de fet sóc d'aquells que creu que el post-anoeta no existeix. Que sempre s'ha treballat igual, i que el pique Messi-Luchíssim és igual que una discusió que pots tenir un dia amb el teu jefe i ja està. La premsa, l'entorn, un any més ha tornat a fer un circ penós que en molts casos ha arribat a cremar més d'un.



Però recordem les coses bones de la temporada. La temporada dels sostenidors, per exemple. Pam posa-li sostenidor a Messi i pam triplet. La temporada dels cucuts i gols brutalíssims de Messi. La temporada del gussacu. La temporada dels 1x1 de barcissiuuuuuuu de Valentiníssim. La temporada en que Busi buida i omple la closca. Pam Closquíssima quedant-se! La temporada de l'espectacle del semantisme que hem fotut a RAC1! Oju 10 tuits semàntics llegits en hora punta eh! Barcissim als altaveus de Catalunya pam! La temporada en que Tussetes recupera els titulars. La temporada en que Banachíssim s'alia amb Miqui Mel en la secció calaverística. La temporada dels blood pressure monitors. La temporada en que Kurníssim s'inventa una secció on comenta jugades polèmiques i la secció dura un capítol. La temporada de la barcissimera més loca de totes. La temporada del BOH!

Penya ha estat un aspactacla de temporada. Sí. Sé que esteu tots destrossats perquè ho hem donat tot i hem arribat rebentats al final, però ha estat la polla.

Ara toca vacancetes amb les eleccions a la vista i tornar a agafar forcíssimes de cara a la temporada vinent. Perquè sabeu què farem no? Exacte. Tornarem a vèncer.

Vamgos.