Ressaquíssima

Trossos de calavera esparcits per terra entre confeti brut i trepitjat. Birra, colilles de piti de Mathieu, trallats. Una cinta de casset de Kevin Roldan. Douglas, allà en un racó, amb un gorro penós. Silenci. Pau. Felicitat.

Fa una setmana aixecàvem el tercer i últim titolíssim de la temporada i entràvem a la història com els cotxes que rebenten els vidres d'una joieria per robar. A sac. Brutal. Ara, quan la festa ja ha passat, quan hem recuperat la veu, quan tornem a la vida real, és hora de fer balanç i de recordar alguns dels grans moments que hem viscut aquesta temporada barcissimísticament.

Penya. Això ha estat un ASPACTACLA. Ens ho hem passat MOOOOOLT BÉ. I ara hem d'assaborir-ho.

Primer voldria començar, com no, citant alguns dels posts que deixen retratadíssima la caverna calaverística de barcissim. Posts com aquest o aquest que, abans que comencés la temporada ja preveien el pitjor, o aquest de no fa gaire... m'agrada molt llegir-los ara. I treient pit com a membre de la secció pro-Luchíssim anticalaveríssima de Barcissim.com. M'ha agradat molt aquest final de temporada celebrar tots els títols amb tots els culeríssims, units, fent força, però sabent que jo he cregut des del principi. Plaer multiplicat per mil. Vamgos.

També he arribat a la conclusió que el Barça depèn de barcissim. Fixeu-vos. Barcissim neix l'any 2008 amb el fitxatge de Guardiola i allò és un festival insuspetxat. Després seguim a tope amb el blog però ens adormim una miqueta al 2013 i tornem a pinyoníssim amb el fitxatge de Luchíssim. Pam. És així. De res penya. Ja ens pagareu unes birres!

La temporada ha tingut molts moments boníssims. Oju fa nomes 6 mesos quan enderrocàvem tots l'estadi o quan un servidor demanava que Messi pirés al final de temporada (sort que no em va fer cas, tot i que segueixo pensant igual). Haver pillat catxíssim fa assaborir molt més la victòria ara. Jo, de fet sóc d'aquells que creu que el post-anoeta no existeix. Que sempre s'ha treballat igual, i que el pique Messi-Luchíssim és igual que una discusió que pots tenir un dia amb el teu jefe i ja està. La premsa, l'entorn, un any més ha tornat a fer un circ penós que en molts casos ha arribat a cremar més d'un.

Però recordem les coses bones de la temporada. La temporada dels sostenidors, per exemple. Pam posa-li sostenidor a Messi i pam triplet. La temporada dels cucuts i gols brutalíssims de Messi. La temporada del gussacu. La temporada dels 1x1 de barcissiuuuuuuu de Valentiníssim. La temporada en que Busi buida i omple la closca. Pam Closquíssima quedant-se! La temporada de l'espectacle del semantisme que hem fotut a RAC1! Oju 10 tuits semàntics llegits en hora punta eh! Barcissim als altaveus de Catalunya pam! La temporada en que Tussetes recupera els titulars. La temporada en que Banachíssim s'alia amb Miqui Mel en la secció calaverística. La temporada dels blood pressure monitors. La temporada en que Kurníssim s'inventa una secció on comenta jugades polèmiques i la secció dura un capítol. La temporada de la barcissimera més loca de totes. La temporada del BOH!

Penya ha estat un aspactacla de temporada. Sí. Sé que esteu tots destrossats perquè ho hem donat tot i hem arribat rebentats al final, però ha estat la polla.

Ara toca vacancetes amb les eleccions a la vista i tornar a agafar forcíssimes de cara a la temporada vinent. Perquè sabeu què farem no? Exacte. Tornarem a vèncer.

Vamgos.

FELICITATS A TOTS ELS BARCÍSSIMS DEL MÓN PER ESTAR VIUS I PODER VIURE AIXÒ!! SOM LA POLLA EN PATINET! BOH!!!!!

DOBLETÍSSIM PENYA!!!!!!

sobre el gol de Messi... jo ja no dic res. Boh!!!!! Passo.

CAMPIONÍSSIMS!!!!!

La closca s'ha tornat a omplir

No es tracta tant de rectificar sino de redefinir la situació de la Closca.

El dia que un servidor perdia la virginitat barcissimissima comentava que Alves havia passat de ser un home a ser una closca humana. El seu nivell havia baixat espectacularment, i se'l veia sense ganes, sense energia.

Doncs bé, ara va com les motos. Part d'un fenomen que no acabo d'entendre, en el que molts jugadors del primer equip han tornat a lluir al seu millor nivell (Piqué, Busquets, Messi, Alba...), la Closca Alves s'he reomplert en un ésser humà que de fet juga un altre cop de lateral dret a un nivell espectacular. El darrer exemple va ser el segon gol de dimecres, que el va iniciar ell posant pressió, però ja fa setmanes que ho fa gairebé tot bé.

Tot i que ell no és l'únic jugador a un nivell impressionant, indicant que segurament hauríem de donar-li el crèdit al Luchissim, no puc evitar pensar que és curiós que hagi tornat a la seva millor forma en el moment en que es discuteix la seva continuitat i altres equips comencen a interessar-se per ell. Sigui com sigui, la prensa internacional se n'ha adonat del seu retorn, i bé faríem de fer el mateix a casa.

Ara que li surten nòvies i mes nòvies hauríem de vigilar el que fem, perquè no estem per llençar coets en termes de laterals drets, i tampoc podem fitxar. Alves s'ha de quedar, perquè si fent de closca encara era millor que la Toia i òbviament que Douglas, replé no hi ha qui li estossegui.

Com a darrer comentari, dir que tot i que torni a jugar bé, segueix sent un notissimes.

Calentant motors...

Consideracions post-adrenalíniques

Quin partit ahir nois, quin partit.

No va ser només un partit entretingut, sino molt mes que això. Va ser el partit en que per fi ens creiem en sèrio que podem guanyar la Champions. No només això, sino que a mes no hi ha gaires equips que semblin capaços de guanyar aquest barça inclassificable.

El partit d'ahir va donar per fer moltes reflexions. Aquí exposo unes quantes, a veure quèen penseu:

Messi

 

Lo d'ahir de Messi no va ser normal. A veure, mai ho és, però ahir vaig pensar que feia molt que no veia a Messi tan sobrat, fent cucucs a la penya com si res: Fernando, Fernandinho, Milner... Va ser un ASPACTACLA d'aquells que deixen marca. Si se li haguès tornat el cabell ros de cop no m'hauria sorprès el mes minim.

 

No se a on he llegit que l'actuació de Messi d'ahir deixa una mica en evidència Neymar: els canyos que tira Neymar són decoratius, innocuus, mentre que els de Messi són rellevants i ajuden a l'equip, creant situacions d'aventatge. Això l'engrandeix encara mes. De fet, la premsa avui flipava molt. Però molt. I què dir de'n Pep:

Estil

 

S'està tornant molt clar de quèva aquest Barça: s'ha acabat donar-li la pilota a Xavi i Iniesta per a què controlin des de la possessió. Ara anem a òsties. A veure qui corre mes, qui xuta mes, que sua mes. Hi ha dues raons per les que ens ho podem permetre:

• La defensa està funcionant. L'any passat la defensa es feia caca quan el Levante sortia al contraatc. Ara ataca el Man City en tromba i estem amb la calma fent la Kronenburg, així del pal tranquis. Qui ens hauria de dir que Piqués'estaria sortint així? Qui s'hauria imaginat que Jordi Alba correria encara mes? I qe ens hauria dit que fumar no és tan dolent? I si no mireu a Mathieu. Amb Bartra també de nota alta, i la closca humana fent una feina mes que raonable, estem d'enhorabona.

• El mig del camp s'està comportant: Rakitic, Busquets i Masche ens estant aguantant la paradeta amb molt efficiència, amb no poca ajuda d'un molt assenyat Rafinha. Vale que a vegades es troba a faltar una mica mes de pausa, una mica de Xavi, però penya,  això és molt mes divertit!

I tot i els corre-calles que es munta el barça aquesta temporada, cada vegada som mes favorits a les cases d'apostes a guanyar-ho tot. I é que amb Messi desatat tot és possible. Esperem que no ens caigui el tingladu...

 

La Diagonal de Déu

 

Així es diu el passe que s'ha tornat marca de la casa aquesta temporada: aquest passe sublim de Messi de 20 metres des de la banda dreta fins la part esquerra de l'area, per a que qualsevol que arribi faci molta pupa a l'equip contrari: Alba, Neymar, Suarez... Ahir el vam veure moltes vegades, i un va acabar en gol. Aquest passe éun mes que vàlid hereu d'aquell passe de Xavi darrera de la defensa pel Alves, que després feia el passe de la mort. Ai closca humana!! Quién te ha visto...  

 

Mathieu, penya, Mathieu

 

Aquest és un comentari molt personal, fart com estic de sentir que Bartra és millor que el fumetes. Doncs què voleu que us digui, no ho veig clar. Ahir Mathieu va fer un molt bon partit, igual que Bartra aquest any. A mi em molen els dos: Bartra és mes Piquétes, i a vegades es flipa massa pujant, mentre que Mathieu és mes contundent. Mathieu em va semblar l'elecció correcta contra un equip de múscul com el City. Merci Jérémy!

 

Però atenció

 

No podia faltar una petita calaverada i un toc d'atenció. Hi ha un parell de coses que hem de vigilar:

•  Aquest estil de joc peta molt. La segona part vam veure un Messi que caminava. Ho trobo molt normal, perquès'estava regulant pel clásico, però atenció que si seguim aixíarribarem al maig tirants pel terra. Nomes correrà el Jefesito.

•  Lucho va agafar vacances ahir. Devia flipar tant amb el joc que es va oblidar de QUE ESTAVA CURRANT!! Has de fer canvis empanaaat!

  
  

Punt final

 

Prou per avui. La veritat éque la temporada 14/15 ens està donant molt per discutir i comentar. I penseu que encara queda el millor!

Pam líders! Barcíssim 6 - 1 Rayo Vallecano

Quina casualitat... oi?

Resulta que tres dies després d'una de les entrades més brillants dels últims temps a Barcissim, els senyors de l'Esport Club es fan la mateixa pregunta. Casualitat? Inspiració? Plagi? 

Jutgeu vosaltres mateixos...

Tenim la millor davantera de la era Messi?

Donades les darrers exhibicions del Barça, m'he plantejat aquesta pregunta. La primera dificultat és com jutjar-ho: depèn d'un munt de factors (la zona de mitjos, els laterals, el nivells dels equips contraris), però m'he fixat només en la interacció dels davanters i la quantitat de gols que han fet.

Hi ha uns quants factors que podem mirar quan examinem un trio de davanters:

• Qualitat individual dels jugadors (QI)
• Estat físic dels jugadors durant la temporada (EF)
• Enteniment entre els jugadors (EJ)
• Ego management (EM)
• Gols per jugador (GJ)

El següent és una llista dels trios de davanters de l'era Messiànica, amb les estadístiques que he compilat de forma completament científica, dades que em porten a afirmar sens dubte que tenim la millor davantera des del 2007 (com a mínim). Cada categoria va de 0 a 10, de pitjor a millor, excepte els gols per jugador que no te límit.

Abróchense los cinturones:

2006-2007: Ronnie, Messi, Eto'o - 46 gols (21, 14, 11)

QI	EF	EJ	EM	GJ	TOTAL
9	7	9	8	15.3	48.3

Quin gustacu escriure sobre aquestes llegendes! I tot i això només van fer 46 gols en tota la lliga, 46!!! Jernaca si ho mirem amb els ulls actuals, després de 10 anys de bogeria Messiàtica, però una mega temporada si ho mirem amb els ulls d'aleshores.

Tot i que aquest trio s'acosta a la perfecció, va patir una mica per la forma física de Ronnie i l'ego d'Eto'o, que sempre m'ha semblat molt volàtil. I Messi encara no havia explotat... Per altra banda, l'enteniment entre els tres era bastant bo, mereixedor d'un 8: Ronnie era l'estrella però hi havia un gran respecte pel Messi.

2007-2008: Eto'o, Henry, Messi - 38 gols (16, 12, 10)

QI	EF	EJ	EM	GJ	TOTAL
8.5	6	8	8	12.7	43.2

Un cop retirat Ronnie del Barça, ens arriba un altre pura sang, en Titi, a la triada ofensiva. Deu n'hi boh també quina triada! De totes formes, en Titi no va ser mai la bèstia de l'Arsenal (tot i arribar amb 29 anys) i per això baixa una mica la qualitat, tot i que Messi seguia creixent, i un Eto'o que cada vegada estava mes penjat. La producció golejadora és la mes baixa de totes les triades. La veritat és que va ser una temporada de merda.

2008-2009: Eto'o, Messi, Henry - 72 gols (30, 23, 19)

QI	EF	EJ	EM	GJ	TOTAL
8.5	8	9	8	24	57.5

Clarament, la segona millor triada de la classificació. L'arribada d'en Pep va revolucionar el Barça i el futbol mundial en general. Els mig campistes proveïen als davanters que donava gust. Ara bé, els davanters van fer una temporada aspactacular, tots amb 20 gols o mes (Henry 19). 

Va ser una gran temporada en que els tres es van entendre molt bé i en la que ja estava clar qui manava. Eto'o, de totes formes, sempre portava una mica de tensió egomaniaca. Henry va tenir un bon any físicament, un cop es va acostumar al joc culé.
 
2009-2010: Messi, Ibra, Pedro - 62 gols (34, 16, 12)

QI	EF	EJ	EM	GJ	TOTAL
8	9	6	6	20.7	49.7

La meravella que no va poder ser. Quan ens van dir que venia Ibra, se'ns va fer la boca aigua. Però és massa capullu i no va pillar el temita: aquí mana Déu! l'Ibra va portar molt mal rotllo, i no s'entenia amb Messi, de fet l'estorbava mes que res.

Pedrito entra a la llista com a tercer davanter, fent que la qualitat individual baixi una miqueta. L'estat físic dels tres va ser molt bo tota la temporada (o almenys jo no recordo res greu).

2010-2011: Messi, Villa, Pedro - 62 gols (31, 18, 13)

QI	EF	EJ	EM	GJ	TOTAL
7	8	7	9	20.7	51.7

Tot i que sembli que la qualitat baixi, el primer any de Villa va ser molt bo, amb 18 gols. En total, 62 gols, que no està malament. La qualitat individual, però, se'n resenteix, ja que Villa no va tornar a ser mai la bèstia del València. A mes, l'enteniment entre ell i Messi va deixar molt a desitjar a vegades, pel que tenen un 7.

En termes d'egos, aquest és l'any a on comença el periode de control absolut de Messi. A partir d'ara ja ningú tindrà cap dubte de qui mana a l'equip. Un 9.

2011-2012: Messi, Alexis, Villa - 66 gols (50, 11, 5)

QI	EF	EJ	EM	GJ	TOTAL
6.5	7.5	6	9	22	51

Aquest és l'any en què ens arriba la bèstia xil.lena, que li treu el puesto a en Pedrito. l'Alexis, que tot i no tenir un gran any, va fer 11 gols. La mala notícia va ser el trencament de la cama de'n Villa, que va fer que es perdés tota la segona volta, o quasi tota.

L'enteniment entre jugadors baixa a 6 perquè el primer l'Alexis encara no sabia on parava la porteria i va alexejar moltissim. Sempre intentava passar-li a Messi, la majoria de vegades sense èxit. Li devien menjar molt el tarro amb el "passa-li a Messi" i no va sortir gaire bé.

L'únic que salva la triada aquest any és el festival golejador orgàsmic de Deu: 50 gols en lliga, aconseguits en una batalla intenssíssissima amb en Tristiano. 


2012-2013: Messi, Villa, Alexis - 64 gols (46, 10, 8)

QI	EF	EJ	EM	GJ	TOTAL
7	7.5	7	9	21.3	51.8

Amb un Villa que no es va acabar de recuperar mai i un Alexis encara bastant alexejador (tot i que menys), aquest tampoc va ser un any vintage. L'enteniment entre els jugadors va millorar una mica on cop Alexis es trobava mes còmode a l'equip, però en Villa no tirava del carro. 

Sort que almenys van gaudir d'un altre festival eyagolador de Déu, que al 2012 va fer els ja famosos 91 gols en any natural (nota mental: fer-me una palla amb els 91 gols).

2013-2014: Messi, Alexis, Pedro - 61 gols (27, 19, 15)

QI	EF	EJ	EM	GJ	TOTAL
7.5	7	8	9	20.3	51.8

Bueeeeeno, aquí l'Alexis per fi va començar a carburar, donant al Barça tot allò que els alexibelievers sabíem que podia donar a l'equip. Per altra banda, Pedro torna pels seus fuerus reemplaçant a un Villa regalat descaradament a l'Atleti. Alexis i Pedro van fer una gran temporada, però les lesions de Déu van fer que la triada es quedés en només 61 gols... 

Mentre l'enteniment entre els jugadors puja fins a 8, un cop Alexis ha pillat el truqui, la qualitat es veu ressentida un cop mes per Pedrito, i l'estat físic cau a un 7 per les lesions de Messi.
 
2014-2015: Messi, Neymar, Suárez - 47 (26, 17, 4) ... al Febrer     

QI	EF	EJ	EM	GJ (P)	TOTAL
9.5	8.5	9.5	9	25.9	62.4

Temporada actual. Tot i que només podem fer una predicció sobre els gols per jugador a finals de temporada, anem a un ritme brutal, i a mes pensem que Suárez es va perdre els primers partits. Queden 25 gols per igualar a la gran triada del 08-09, i un te la sensació que Messi solet ja se'ls farà, en els 15 partits que queden. 

Les sensacions d'aquestes darreres setmanes ens mostren que la connexió entre els davanters és immillorable, un cop veiem Messi demanant disculpes a en Neymar per no passar-li una pilota (us imagineu el mateix amb Villa? o Ibra?), i com s'abracen després dels gols. Per això els hi dono un 9.5 en enteniment. En termes de qualitat individual, per a mi són el milloret que hem vist a can Barça en décades, emparellat amb un estat de forma força bo dels tres, sobretot d'un Messi que ha tornat a ser el del 2012 i un Neymar que ara per ara està intractable. Per acabar, els egos segueixen molt ben controlats. És difícil de creure però és veritat: només podem desitjar que duri.

De forma que aquí ho teniu Barcissimers: tenim la millor triada davantera de l'era Messiànica, així que deixem les calaveres a una banda i gaudim de l'ASPACTACLA fins que duri, i esperem que duri molt.
 

Clark Kent

Continuant amb el subidon de les darreres setmanes, aquesta setmana l’anticalaverisme segueix en plena forma.

Com a fellow cule que soc no us demanare mai que us desfeu de la llavor calaveristica que tots portem a dintre (al cap i a la fi encara tenim la closca humana a l’equip), pero el que si podem fer es creure’ns-ho una miqueta perque el d’ahi va ser un ASPACTACLA.

A vegades penso que Messi es un extraterrestre que de fet intenta no correr massa rapid per a que no es noti massa, del pal Clark Kent al principi de Superman, quan es un teenager i guanya totes les curses a l’escola i va sobradissim, i l'avi li diu que no sigui cabron i ho amagui una miqueta.

Es aixi penya: Messi ahir es va Passejar (amb majuscula) pel Nou San Mames. Es va passejar per la frontal de l’area de l'Atleti al gol de Pedrisssim fins que Busquets es va aixecar de terra i va entrar a l'area va arribar, i va fer-li una passada que els centrals encara no acaben d’entendre.

I mentrestant Cristiano celebrant els seus 30 tacos, i la premsa se l’ha menjat amb patates. Doncs jo, sense que serveixi de precendent, trenco una llanCa pel CR7, perque nomes es fan 30 tacus una vegada a la vida i jo m’hagues fotut la festa tambe, i a mes hauria omplert la casa de look-alikes de la Irina. Ai pobret.

Barcissim a la carta!

El Vila-real no en té prou amb dos tantos #barcissim #duelsemantic @xpuig75 @airllimos @RogerSaperas

— barcissim.com (@barcissim) February 1, 2015

Una entrada positiva

Avui volia escriure una entrada positiva. Una entrada anti-calavera. Perque els culers n'escrivim moltes de calaverades, pero avui es un d'aquells dies que ens hem d'adonar que travessem un moment dolc al culerisme, i ho hem de celebrar. Les calaveres tornaran, obviament, pero avui si pugues em tajaria celebrant un partit a on hem vibrat veient un Barca que ni sabiem que teniem.

No nomes ens fan un gol al segon 20 de partit, i a mes la merda del Torres.

No nomes juguem al Calderon en una olla a pressio.

No nomes juguem contra l'Atleti, un equip mega rocos que esta entrenat pel Cholo, aquella bestia humana que li va fer un forat a la cama al Julen Guerrero amb la calmissima.

No nomes, despres d'empatar, ens tornen a fer un gol de penal que NO ERA.

No.

Es que, A MES, treiem uns collons que ni sabiem que l'equip tenia i treiem el partit endavant amb una intensitat increible, un Piquetes que ja voldria el Tiago Silva esta aixi d'en forma, un Busquets controlant-ho tot, i un trident adalt que fa molta por. El Messi jugant com els angels, un Neymar que ho fa tot be ara mateix, i un Gos que no fa gols pero que a tots ens agrada perque es deixa la pell i fa a la dupla Messi-Neymar molt millor, una dupla que cada vegada recorda mes a la dupla Ronaldinho-Messi de fa 9 anys...

Vaja, un putu festival. Gaudim-ho, que no sabem quant durara, pero si seguim aixi ens ho passarem moooolt be.