El de Terrassa

L'1x1 de BarcissiSIUUU!!! [14/03/15 Eibar - Barcíssim]

Cuc-cuc Barcíssims!

Cap de setmana plàcid amb tres puntets més per seguir líders i encarar una setmana d’espectacle amb Manchester City dimecres i Madrid diumenge!

Tira la melodia Cristi que me estoy haciendo el 1x1 encima!

Titulars!

> Bravo: -rridíssim. El bo d’en Hesp 2.0 podria haver anat a fer un riu a mig partit i ningú l’hauria trobat a faltar.

> Montoya: Gafe. Un partit que juga i li trenquen l’arco cigomático. Gran Lucho enviant un missatge de suport perquè tot quedi en un nyanyo!

> Piqué: Busíssim dixit.

> Bartra: -ca i mocador. Oportunitat ben aprofitada!

> Adriano: Vetrà. Sense ser tan gran (30 anys) fa la sensació que ha acceptat  definitivament el seu rol de suplent. Tot i que compleix de forma correcta quan juga, està lluny de forçar la competència ferotge que busca Luis Enrique.

> Rafinha: Rodat. La millor notícia és que ja no ens estranya veure’l de titular. Sense fer un partit espectacular va agafar minuts importants per seguir-se consolidant al 1r equip. Piano-piano que és el seu primer any!

> Sergi Roberto: Malaguanyat. No sé si és jugador pel Barça, però partits com els de dissabte demostren que se'ns ha florit a la grada un futbolista que té molt més futbol del que li hem vist. Que bé li hauria anat una cessió de dos anyets...

> Rakitic: Soldat. El jugador més obedient de la plantilla, sempre està “a la orden” per jugar on li demani el Comandant Luís Enrique

> Messi: Getàfic. Un article de Busi val més que mil paraules.

> Luis Suárez & Neymar: Palmeros. Davant del show de Messi no poden fer més que aplaudir.

Suplents:

> Xavi: Llegenda. 750 partits amb el Barça! 750!!! Per molta pasta que cobri, jo el vull al meu equip un any més!

> Pedro: Testimonial

L’entrenador:

En un partit més perillós del que semblava, Luis Enrique ha sabut transmetre la importància dels tres punts als seus jugadors, donar descans als apercebuts de sanció i encarar la setmana més important de la temporada (de moment) amb molt bones sensacions.

Vamgos!

L'1x1 de BarcissiSIUUU!!! [28/02/15 Granada - Barcíssim]

Bueeeeeeno nois!

Ja estem aquí una setmana més per valorar el suporífer partit de Granada.

Mentre la resta de mortals (jugadors inclosos) lluitàvem per mantenir-nos desperts, les altes esferes de Barcíssim estaven de farra padre per celebrar l'aniversari de Pepíssim - felicitats nen!

Per això l'1x1 d'aquesta setmana és de temàtica tajil!

Dale al reggaetón Cristi (dedicadu a Pepíshim)!

Titulars:

> Bravo:  Vi chilè. Sense el glamour del francès, vi de gran qualitat. Complement ideal per menjars ben elaborats.

> Alves: Sangria. Al principi et fa molta gràcia, t'anima i t'ho passes bé fins que t'adones de la ressaca que t'espera al dia següent...

> Bartra: Malibú amb pinya. Cubata de novato.

> Mathieu: Baylis amb cola. Espès com ell sol.

> Alba: Charteusse. Amb forta arrel Tarragonina (aquí on el veieu aquest tio va jugar al Nàstic), licor ideal per sorprendre a tots els presents a la festa!

> Mascherano: Whisky on the rocks. Beguda amb classe, només per tios durs.

> Rakitic: Leffe. Anant a birres t'assegures que la festa anirà per llarg. Aquest és de marca premium.

> Xavi: Gran Reserva. Saps que és boníssim però no acabes de trobar l'ocasió adequada per obrir l'ampolla.

> Messi: Gin Tònic. Disponible amb infinites combinacions de gins i tòniques en funció del lloc i el moment, és garantia de bon regust al final de la nit.

> Suárez: Jagermeister. Explosiu com ell sol, t'anima la festa més apagada.

> Neymar: Pinky. Divertit en festes infantils, insuficient en farres adultes. Esperem que en els pròxims partits porti una petaqueta i complementi el ponche.


Suplents:

> Rafinha: Ron-cola. Següent pas en la cadena evolutiva dels cubates després del Malibú amb pinya i el Martini amb llimonada, Rafinha s'està consolidant poc a poc a l'equip.

> Busquets: Martini amb oliva. El vermut que mereixem cada cap de setmana.

> Pedro: Tequila. Tradicional xupito per tancar la festa.


L'entrenador:

> Luis Enrique: 0,0. Bebent amb responsabilitat, va sobreviure a una festa avorridíssima i va passar el control dels mossos sense problemes al tornar a casa.

Que la ressaca sigui lleu i bona entrada de setmana Barcíssims!

Del TC al PSG

És setmana de suspensos, el TC atura la llei de consultes i el PSG atura el Barça.

Calia passar un test d’estrès futbolístic per mesurar el nivell real de l’equip en aquest moment de la temporada i el resultat ha estat contundent: tres gols encaixats, laterals desbordats, pèrdues de pilota a cabaços.., en resum, després del bany de realitat toca reconèixer que estem lluny del rendiment òptim i difícilment entre els aspirants a guanyar la xampi. Dit d’una altra manera, si el Madrit o Ibra ens agafa ahir ens fot una maneta.



La costellada del Granada, després del desastre de Màlaga, va propiciar veure fins a cinc jugadors realitzar, probablement, el seu millor partit de la temporada: Mathieu, Alves, Xavi, Messi i Neymar. Llavors, com és preocupantment habitual, va costar obrir la llauna, després del 1-0 el rival es va rendir i tot va ser bufar i fer ampolles. El Lutxu va desaprofitar una bona oportunitat per substituir a Messi i ho va justificar de manera ridícula i impròpia a la roda de premsa. Un bon entrenament per recuperar l’autoestima d’alguns jugadors però un miratge si algú va voler veure-hi el veritable nivell competitiu de l’equip.

A París res d’això, desbordats des del minut 0, els jugadors perdien bola rera bola. No vam donar bones sensacions fins a la sortida de Xavi, molt més en forma que Iniesta, qui va demostrar que no hi ha de moment ningú que el pugui fer ombra al mig del camp. 


El problema de la banda dreta comença pel despatx de Zubizarreta. Alves fa el seu pitjor partit tot just després de fer el seu millor partit. No hi ha rival que no sàpiga a hores d’ara per on han de fer mal al Barça.

Rakitic va decebre, Busquets i Iniesta estan molt lluny de la seva millor forma. La parella Jefessito-Mathieu no pot ser la tria en partits on és fonamental superar la pressió i treure bé la bola del darrera. La tria lògica hauria estat Barta i Piqué. El rendiment de Pedro es desconcertant i el col·loca clarament com a sisè davanter de l’equip per darrera de Messi, Neymar, Munir, Sandro i Suárez. Per què l’obstinació en donar-li minuts al pitjor dels davanters en el partit més difícil fins ara? La seva marxa va impactar positivament.

Per a l’optimisme, Ter Stegen va ser culpable ‘només' d’un gol. L’entrada de Xavi, el fet que Alba i Munir van poder equilibrar el partit i la constatació que Messi i Neymar combinen com mai. Encara podríem ser primers de grup.

La mesura de l’equip no són Llevants o Granadas, sinó partits de màxim nivell i de xampi, la resta són costellades de cap de setmana. Lutxu va decebre en el primer gran test de la seva carrera com a entrenador. Se’ns ha girat molta feina.