Només queden 3 dies per la finalíssima!!!! QUE!! QUE!!!! VAMGOS!

Explosió inminent

Penya ja està aqui! El monstru final! L'hora de la veritat! El tot pel tot! La txitxa o la llimonada!!! Les fregones o les calaveres! Ha arribat el mes de Maig i amb ell l'hora on tota la feina feta durant mesos ha de donar el seu fruit. Un fruit que no són pas pomes. Un fruit que, per inverosímil que sembli, pot ser UN TRIPLETÍSSIM!

Sí amics calavèrics, estem en disposició de gunayar el tripletíssim. Pareu les màquines, feu saltar els ploms i detinguem el temps un minut. Tripletíssim. Pam. Aquí, a tocar. Pam. Aspactacla.

Dit això m'agradaria fer dos exercicis diferents, analitzar dos escenaris hipòtètics amb un final amb moltes coses en comú. Què vull dir amb això? No sé! Ah, si. Que tots acaben igual. Amb dinamita a punta pala i explosions. Boh!

L'explosió de les calaveres

Aquest és l'escenari on tot surt malament al final. Punxem a can Atlético de Madrid i el Madrid no afluixa... i el Bayern, tot i ser una eliminatòria igualada, ens fot la final de Berlin. El que passi a la copa en aquest cas serà indiferent ja que les calaveres hauran començat a córrer farà estona. Tots aquells calaveristes que s'han dedicat a tirar merda i criticar tota la temporada sense parar (encara que molts ara s'olorin el triplet i guardin els tancs) tots aquests que són una inmensa majoria desplegaran els exèrcits i pam: Lutxíssim explota, cas Lionel tornarà a explotar, eleccions totalment dinamitades pels últims aconteixements, crisi, un altre cop projecte nou, mal rollo, calaveres i més calaveres. És així penya. Aquest escenari, a dia d'avui, a 7 partits del triplet és possible. Som així de lamentables. Però anem a analitzar l'altre escenari. El que mola.

L'explosió de les fregones

Oju aquest escenari. El Madrid punxa amb el València al Bernabéu i nosaltres guanyem a la Real. Anem al Caldreón i guanyem allà on ells ens van fotre la Lliga l'any passat. Pam. Campions de Lliga amb venjança. 09-05-15. Champions: Pepíssim es posa xungu però fotem un partidàs a l'Allianz Arena i passem patint a la final de Berlín on ens enfrontarem, sí amics, amb el Reial Madrid en una final insòlita amb blood pressure monitors a pinyoníssim. Abans però juguem la final de copa al Camp Nou contra els Lleons i ens enxufem un aperitiu en plan de festival a casa. 3-0. Fàcil 30-05-15. Final de la Champions. Berlin: Un bany. Una pallissa. Nose, rollo 5-0. I pam Campions d'Europa un altre cop. Destrossant el nostre rival més odiat. 06-06-15. Brutalíssim i inoblidable. Que? Eh? Què. Simbòlicament brutal: destrossant Guardola, aquell que ens pensavem que era insuperable i destrossant el Madrid a la final, ensenyant qui mana aquí. I explosió. Explosió de culerisme i enderrocament del Bernabéu i les eleccions a sobre per entretenir-nos tot l'estiu. Boh

M'agrada fer aquest exercici per que veieu com de bipolar pot ser el culerisme en el desenllaç de tan sols 7 partits. Jo us encoratjo a dir gràcies ara ja. Per haver-nos portat aquí i per optar a tot. Jo penso que guanyarem els 3 títols i que jugarem la final contra la Juve. Però passi el que passi, gràcies Luxtíssim, Déu, Gussacu, Corpetitíssim, Pedritíssim, Gripaus, Planxes, Andresito, El de Terrassa, Voltor, Closca, Corretjíssim, La Toia, Conillíssim, Piquetes, Titubes, Jefessíssim, Batratraca, Hesp, Enke... Gràcies penya per una temporada que, a dia d'avui, per mi, ja ha estat un aspactacla!

(M'abstenc de Pomes, Esmalts, Banquetes i Miopies)

Vamgos!!

DA FAINAL FREAKDOWN! - Barcíssim 4 - 0 Almeria

Bueeeeeno nois!

Després de la insuportable aturada de seleccions hem entrat en el tram final de lliga!

Allà on els culers ens hauríem tallat les venes (multipliquin per 10,000 les calaveres post-victoria al clàssic!), els merengues han aprofitat la parada de deu dies per engegar la versió 2015 de la campanya del clavo ardiendo: “La operación 30”!!! 

Des de Barcíssim no podíem ser menys i per això he fitxat un soci de l’espanyol perquè ens toqui la melodía del… FAINAL FREAKDOWN!!!!

Fot-li Quimet!

Quin subidón nens! Heu vist el calendari que ens espera?

Sense fer el nostre millor joc, hem guanyat els dos pimers partits i mantenim el Madrid a 4 punts amb viut “finalíssimes” per davant.

Arribats a aquest punt cal aparcar els debats sobre l’estil (estem on estem i ja és massa tard per fer invents tàctics), les rotacions han de ser mínimes (a la sartén hasta que se quemen, com deia Simeone) i l’afició a espitjar l’equip que ens farà molta falta! 

Vamgos Vaques Grasses!!!

Eh! Va venga ostia vaaaaa!!! Vaaaaaaa!!!

Hola penyíssima! Què? Ens anem posant les piles una miqueta o què?

Ja està. Ja s'ha acabat el virus FIFA. Ja torna a correr la pilotíssima i ja tenim una miqueta de calavera tirada per terra després del partit d'ahir. Doncs vaig a passar una miqueta l'escombra per treure-les del mig (recordem que veniem de fregones abans del clàssic i, tot i guanyar els dos partits, hem passat a escombres, és cert).

El postpartit

Ahir va ser un partit cacota, sí, amb un rival que ens va guanyar a casa i una primera part de caquíssima repartida per la cara de diversos jugadors com Closca Humana o Voltor. Un partit d'aquells en què s'ha de saber patir però que, un cop més, el Barcissim aconsegueix superar amb un gran gol de Titubes i pam: 3 punts a la cara del Madrid i cap a casa. Per mi la conclusió és: de puta mare penya. Moltes coses a corregir però seguint la dinàmica de sumar que ens ha portat a la situació privilegiada que ja haguéssim signat tots a principi de temporada. Nem bé penya. I ara venen les vaques grosses. Es diu això? No, no? Doncs buenu doncs ara venen les vaques grosses, au.

Luchíssim

Eh! I a tope eh? Calavera a la butxaca que ara ve lu bo. Donaré una Xibeca a Luchíssim només per haver-nos portat fins aquí. Fidel al seu sistema ha fet callar moltes boques i això m'agrada. Ha recuperat el millor Piquetes. Ha aconseguit que l'equip acabi els partits físicament de luju. Ha aconseguit (atenció) un rècord en minim de lesions musculars (toquem fustíssima) i sobretot els seus fitxatges més determinants: Hesp, Gos i Titubes, estan en un gran momentíssim de forma en el punt clau de la temporada i donant un aspactacla insuspetxat. Bé Luchíssim! Segur que aixequem títols aquest any. De moment ja tens la Xibequíssima de Barcissim.com. Boh!

La triadíssima

Aquesta paraula, la triada, és un mot que no coneixia i que Jordi Busi utitlitza en el seu article mític per referir-se al "trio" atacant del barcíssim. M'agrada i estic segur que és la manera més correcta que Pompeu Fabra faria servir per definir això. Doncs be, la triadíssima de dalt va a torns una miqueta no? Quan no és Déu que la lia contra el City, el Gos et fot un aspactacla de gol. Van per torns i ara claríssimament és el de Corpetitíssim. Tot i que ahir van estar grisos tots 3, no tinc cap dubte que estaran a tope tots en el que queda de temporada. Vamgos triadíssima!!!

Merda de web de Mundo Deportivo

Si. Així pam. Sense venir a cuentu de res. Així es com et cauen les merdes de Barcissim. 

A veure una cosa. Està molt bé això de que sigui responsive i tal i que desde el mòbil es veu molt bé i molt maco i a l'ipad queda tope xulo i tal i boh. Però penya!!! Heu vist la merda que ha quedat en la versió desktop?!?!? Ho haveu vist?!?!?! No se sap on llegir, casi sense textos d'introducció a les noticies, les imatges pixelades, espais buits sense res?!?!?! A veure penya, aquell moment pel dematí amb el cafetíssim allò que et poses al dia i pam obres Mundo Deportivo... no es pot destrossar això! Ara obres i pam merda a la cara! Què és això?!?! Boh! Aqui la teniu.

Bé això és tot per avui. Que acabeu de passat una gran vetllada d'allò més barcissimística! Aqui us deixo el resum del partit!

Ha arribat l'hora!!

L'1x1 de BarcissiSIUUU!!! [14/03/15 Eibar - Barcíssim]

Cuc-cuc Barcíssims!

Cap de setmana plàcid amb tres puntets més per seguir líders i encarar una setmana d’espectacle amb Manchester City dimecres i Madrid diumenge!

Tira la melodia Cristi que me estoy haciendo el 1x1 encima!

Titulars!

> Bravo: -rridíssim. El bo d’en Hesp 2.0 podria haver anat a fer un riu a mig partit i ningú l’hauria trobat a faltar.

> Montoya: Gafe. Un partit que juga i li trenquen l’arco cigomático. Gran Lucho enviant un missatge de suport perquè tot quedi en un nyanyo!

> Piqué: Busíssim dixit.

> Bartra: -ca i mocador. Oportunitat ben aprofitada!

> Adriano: Vetrà. Sense ser tan gran (30 anys) fa la sensació que ha acceptat  definitivament el seu rol de suplent. Tot i que compleix de forma correcta quan juga, està lluny de forçar la competència ferotge que busca Luis Enrique.

> Rafinha: Rodat. La millor notícia és que ja no ens estranya veure’l de titular. Sense fer un partit espectacular va agafar minuts importants per seguir-se consolidant al 1r equip. Piano-piano que és el seu primer any!

> Sergi Roberto: Malaguanyat. No sé si és jugador pel Barça, però partits com els de dissabte demostren que se'ns ha florit a la grada un futbolista que té molt més futbol del que li hem vist. Que bé li hauria anat una cessió de dos anyets...

> Rakitic: Soldat. El jugador més obedient de la plantilla, sempre està “a la orden” per jugar on li demani el Comandant Luís Enrique

> Messi: Getàfic. Un article de Busi val més que mil paraules.

> Luis Suárez & Neymar: Palmeros. Davant del show de Messi no poden fer més que aplaudir.

Suplents:

> Xavi: Llegenda. 750 partits amb el Barça! 750!!! Per molta pasta que cobri, jo el vull al meu equip un any més!

> Pedro: Testimonial

L’entrenador:

En un partit més perillós del que semblava, Luis Enrique ha sabut transmetre la importància dels tres punts als seus jugadors, donar descans als apercebuts de sanció i encarar la setmana més important de la temporada (de moment) amb molt bones sensacions.

Vamgos!

Vamgos la final! Villarreal 1 - 3 Barcissim

L'1x1 de BarcissiSIUUU!!! [28/02/15 Granada - Barcíssim]

Bueeeeeeno nois!

Ja estem aquí una setmana més per valorar el suporífer partit de Granada.

Mentre la resta de mortals (jugadors inclosos) lluitàvem per mantenir-nos desperts, les altes esferes de Barcíssim estaven de farra padre per celebrar l'aniversari de Pepíssim - felicitats nen!

Per això l'1x1 d'aquesta setmana és de temàtica tajil!

Dale al reggaetón Cristi (dedicadu a Pepíshim)!

Titulars:

> Bravo:  Vi chilè. Sense el glamour del francès, vi de gran qualitat. Complement ideal per menjars ben elaborats.

> Alves: Sangria. Al principi et fa molta gràcia, t'anima i t'ho passes bé fins que t'adones de la ressaca que t'espera al dia següent...

> Bartra: Malibú amb pinya. Cubata de novato.

> Mathieu: Baylis amb cola. Espès com ell sol.

> Alba: Charteusse. Amb forta arrel Tarragonina (aquí on el veieu aquest tio va jugar al Nàstic), licor ideal per sorprendre a tots els presents a la festa!

> Mascherano: Whisky on the rocks. Beguda amb classe, només per tios durs.

> Rakitic: Leffe. Anant a birres t'assegures que la festa anirà per llarg. Aquest és de marca premium.

> Xavi: Gran Reserva. Saps que és boníssim però no acabes de trobar l'ocasió adequada per obrir l'ampolla.

> Messi: Gin Tònic. Disponible amb infinites combinacions de gins i tòniques en funció del lloc i el moment, és garantia de bon regust al final de la nit.

> Suárez: Jagermeister. Explosiu com ell sol, t'anima la festa més apagada.

> Neymar: Pinky. Divertit en festes infantils, insuficient en farres adultes. Esperem que en els pròxims partits porti una petaqueta i complementi el ponche.


Suplents:

> Rafinha: Ron-cola. Següent pas en la cadena evolutiva dels cubates després del Malibú amb pinya i el Martini amb llimonada, Rafinha s'està consolidant poc a poc a l'equip.

> Busquets: Martini amb oliva. El vermut que mereixem cada cap de setmana.

> Pedro: Tequila. Tradicional xupito per tancar la festa.


L'entrenador:

> Luis Enrique: 0,0. Bebent amb responsabilitat, va sobreviure a una festa avorridíssima i va passar el control dels mossos sense problemes al tornar a casa.

Que la ressaca sigui lleu i bona entrada de setmana Barcíssims!

Oda a Gussacu

Gussacu, macu
Segueix així
Anar a sacu
És el camí

Com et mous
Entre els defensors
Tots al Camp Nou
Som admiradors

Mossega fort
Menja gespaca
Tens un ull tort
I al córner fas caca

Xuta a porteria
No t'ho pensis tant
Ja vas pillant punteria
Ja es va notant

Vaia pinyata
Que se't surt en fora
Més lleig que una rata
Però un futbol que enamora

Associa't amb Déu
I amb Corpetitíssim
Quan combineu
Feu espectaclíssim

Gussacu, macu
Segueix així
Anar a sacu
És el camí

Luis Sanchez o Alexis Suarez

Hola penya. Bohnanit i benvinguts a l'espectacle.

Suárez i Alexis. El Gos i Paraplexis. Aquesta és una comparació que ha anat sortint i agafant cos i s'ha plantat a les tertúlies barcissimístiques, al marge de les muntanyes russíssimes de les últimes setmanes. El gussacu alexeja. És així. Però alexeja amb molts matissos que passo a analitzar.

Recordem si us plau la merda xil·lena

Molta gent parla de la gran temporada de paraplexis a l'Arsenal, un equip que juga maco i que cau bé però que ha guanyat una FA Cup en els últims 10 anys. Un València, vamos. Doncs clar que s'infla a fer gols. Aquet tio no serveix per un club gran com el Barça i crec que vam fer la millor venda de la història. Paraplèxis va ser capaç de fer merda, molta merda durant 2 anys i, les coses com siguin, l'últim any va ser prou bo, i gràcies a això el vam poder vendre. Aquí teniu unes imatges per refrescar-vos la memòria:

Era una xusta descomunal. Gran banda sonora al vídeo, per cert.

El gussacu ja fa dies que passeja

El cas de Suárez ens ha portat a comparar-lo amb Alexis per motius obvis i és que l'encert de cara a gol és realment fluix. Vam treure a passejar el gos el dia del Madrid i només ha fet 4 caquetes si no m'equivoco. Molt poc premi per tota la feina que ha fet en atac. I aquí és on vaig. Crec que la diferència entre Gos i Paraplexis radica en el joc d'equip.

Paraplexis corria molt, sí però una cosa és córrer i l'altra recuperar pilotes. Paraplexis es movia molt entre els centrals, sí, però el Gussacu dóna unes assistències que la vibres. El Gos falla gols clars, sí, però és que Paraplexis s'entrabanca i cau de boca a terra amb la porteria buida eh! És que era molt dur!!! Suárez té temps i, com ha passat amb Neymar, anirà creixent i agafant el seu lloc poc a poc. Els gossos fan moltes voltes abans de seure. Això ho sabem tots.

Vamgos!

Amb això vull dir que, tot i que l'un recorda a l'altre, hi ha molts matissos que fan que li donguem 100% de confiança al Gos i la calavera d'or al xil.lè. De fet, partint d'aquesta temporada no tinc cap mena de dubte sobre qui haurà guanyat més títols al final de la seva carrera.

Jo crec que Suarez és el millor 9 que ha passat pel Barça des que va marxar el Lleó camerunès (xutat pel cul per Guardiola!! boh!). Vamgos.

S'acosta l'hora...

 

Comença el compte enrere penya. Corretja a punt, bossa de plàstic a punt per les caques... el gos està preparat i té gana, molta gana... Vamgos!!!