Menu

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fregones. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fregones. Mostrar tots els missatges

dilluns, 4 de maig del 2015

Explosió inminent

Penya ja està aqui! El monstru final! L'hora de la veritat! El tot pel tot! La txitxa o la llimonada!!! Les fregones o les calaveres! Ha arribat el mes de Maig i amb ell l'hora on tota la feina feta durant mesos ha de donar el seu fruit. Un fruit que no són pas pomes. Un fruit que, per inverosímil que sembli, pot ser UN TRIPLETÍSSIM!

Sí amics calavèrics, estem en disposició de gunayar el tripletíssim. Pareu les màquines, feu saltar els ploms i detinguem el temps un minut. Tripletíssim. Pam. Aquí, a tocar. Pam. Aspactacla.

Dit això m'agradaria fer dos exercicis diferents, analitzar dos escenaris hipòtètics amb un final amb moltes coses en comú. Què vull dir amb això? No sé! Ah, si. Que tots acaben igual. Amb dinamita a punta pala i explosions. Boh!

L'explosió de les calaveres


Aquest és l'escenari on tot surt malament al final. Punxem a can Atlético de Madrid i el Madrid no afluixa... i el Bayern, tot i ser una eliminatòria igualada, ens fot la final de Berlin. El que passi a la copa en aquest cas serà indiferent ja que les calaveres hauran començat a córrer farà estona. Tots aquells calaveristes que s'han dedicat a tirar merda i criticar tota la temporada sense parar (encara que molts ara s'olorin el triplet i guardin els tancs) tots aquests que són una inmensa majoria desplegaran els exèrcits i pam: Lutxíssim explota, cas Lionel tornarà a explotar, eleccions totalment dinamitades pels últims aconteixements, crisi, un altre cop projecte nou, mal rollo, calaveres i més calaveres. És així penya. Aquest escenari, a dia d'avui, a 7 partits del triplet és possible. Som així de lamentables. Però anem a analitzar l'altre escenari. El que mola.

L'explosió de les fregones


Oju aquest escenari. El Madrid punxa amb el València al Bernabéu i nosaltres guanyem a la Real. Anem al Caldreón i guanyem allà on ells ens van fotre la Lliga l'any passat. Pam. Campions de Lliga amb venjança. 09-05-15. Champions: Pepíssim es posa xungu però fotem un partidàs a l'Allianz Arena i passem patint a la final de Berlín on ens enfrontarem, sí amics, amb el Reial Madrid en una final insòlita amb blood pressure monitors a pinyoníssim. Abans però juguem la final de copa al Camp Nou contra els Lleons i ens enxufem un aperitiu en plan de festival a casa. 3-0. Fàcil 30-05-15. Final de la Champions. Berlin: Un bany. Una pallissa. Nose, rollo 5-0. I pam Campions d'Europa un altre cop. Destrossant el nostre rival més odiat. 06-06-15. Brutalíssim i inoblidable. Que? Eh? Què. Simbòlicament brutal: destrossant Guardola, aquell que ens pensavem que era insuperable i destrossant el Madrid a la final, ensenyant qui mana aquí. I explosió. Explosió de culerisme i enderrocament del Bernabéu i les eleccions a sobre per entretenir-nos tot l'estiu. Boh



M'agrada fer aquest exercici per que veieu com de bipolar pot ser el culerisme en el desenllaç de tan sols 7 partits. Jo us encoratjo a dir gràcies ara ja. Per haver-nos portat aquí i per optar a tot. Jo penso que guanyarem els 3 títols i que jugarem la final contra la Juve. Però passi el que passi, gràcies Luxtíssim, Déu, Gussacu, Corpetitíssim, Pedritíssim, Gripaus, Planxes, Andresito, El de Terrassa, Voltor, Closca, Corretjíssim, La Toia, Conillíssim, Piquetes, Titubes, Jefessíssim, Batratraca, Hesp, Enke... Gràcies penya per una temporada que, a dia d'avui, per mi, ja ha estat un aspactacla!

(M'abstenc de Pomes, Esmalts, Banquetes i Miopies)

Vamgos!!

dijous, 29 de gener del 2015

Plànol del Barça: Vostè és aquí!

Portem uns dies analitzant quin és l'estat del Barça; si estem millor o pitjor, cap on anem i d'on venim; de quina manera hem de jugar, si no tenim memoria, si som bipolars i canviem d'opinió amb un partit concret... Bé, doncs us deixo una infografia molt detallada i que expresa amb tota claretat l'estat anímic culé. 

Utilitzeu aixo a mode de mapa per situar-vos i saber cap on voleu anar.


dilluns, 24 de novembre del 2014

Ja tenim equip!

Sí nois, després d'un virus PIPA on tot semblava que se n'anava a pendre pel sac, arriba el dia del Sevilla i a Messi li dóna la gana de jugar. Allò que deiem que no teníem equip per jugar contra equips seriosos (PSG, Madrid, Celta...), arriba el Sevilla que aquest any està a tope i se n'endú un sac.

Dues conclusions ràpides sobre la victòria de l'equip: la primera és que ni abans érem tan dolents ni ara som tan bons. La segona és que s'ha demostrat que si tots els jugadors hi posen ganes competim molt millor.

Ara bé, després de fer una pinzellada ràpida a l'equip anem a individualismes: quan Messi vol jugar no hi ha qui ens pari (de fet no hi ha qui el pari a ell i llavors guanyem tots...). El tio s'ha cascat 253 gols en Lliga, al tanto les orelles! No cal fer una llista de tots els rècords que té, però està cada cop més clar que un jugador com aquest no el tornarem a veure mai més. Disfrutem-lo!


dimecres, 5 de novembre del 2014

Luchíssim sota una miqueta de pressió

No val a badar penya.
Qualsevol cosa que no sigui una victòria contra Ajax Pino suposarà una màxima pressió per Luchíssim que no li anirà gens bé al Barcíssim. Per tant... Màxima pressió Luchíssim!! 
Piles! I que tornin les fregones aviat!