M'ho comenCo a creure

Tot i escriure dilluns a la nit, el que vol dir que ja s'ha dit tot (i probablement millor), jo m'afegire a la festissima barcissima amb una entrada a on segueixo en la linia positivissima despres del partit d’ahir.

Diumenge no nomes va ser la vispera de l’anniversari del Pepissim sino que a mes el BarCa va a tornar a donar la cara d’una manera que feia anys que no veiem: amb un parell de collons i treballant-se la victoria. Dues vegades va remuntar el Barca (dues!), mostrant un esperit que els equips de Guardiola, Tito o Tata no tenien. Jo crec que aqui esta la ma de Lucho.

Pero no nomes de Lucho. Suarez s’ha guanyat a la culerada sense fer masses gols, pero perque la gent blaugrana sap tot el que ens aporta. Ahir, sense anar mes lluny, va fer l'assitencia a Deu al tercer gol, I al segon gol va fer el centro que Deu no va ficar de cap, pero que despres Rafinha va acabar. Es un tiu molt actiu que mou defenses continuament, donant a Neymar i Messi espais per on moure’s. Molt valuos!

I que dir del partidas de Rafinha que no hagi dit ja el nostre eruditissim valentinissim. Un compendi de moviment i forCa, intel.ligencia i dedicacio. M’agrada veure que els joves es deixen la pell i a mes ho fan be. Comparem al Rafinha amb en Pomes, i veiem clarament que al Pomes no nomes li calen un parell d’osties, sino que potser a mes l’hauriem d’haver cedit a algun club dur (un Rayo, un Getafe) per a que li treiessin la tonteria i, de pas, el pentinat.

Neymar, amb 15 a la lliga, segueix on fire, sempre al lloc correcte, concentrat i alhora ballant samba. Deu segueix pels nuvols, fent un gol, el tercer, que me que gol s'hauria de dir eya-gol-acio. L’equip enxufadissim i en Titubes amb cara de tenir cancer terminal. Tot son bones noticies a can barca, i atencio que jo m'ho comenCo a creure...

Una entrada positiva

Avui volia escriure una entrada positiva. Una entrada anti-calavera. Perque els culers n'escrivim moltes de calaverades, pero avui es un d'aquells dies que ens hem d'adonar que travessem un moment dolc al culerisme, i ho hem de celebrar. Les calaveres tornaran, obviament, pero avui si pugues em tajaria celebrant un partit a on hem vibrat veient un Barca que ni sabiem que teniem.

No nomes ens fan un gol al segon 20 de partit, i a mes la merda del Torres.

No nomes juguem al Calderon en una olla a pressio.

No nomes juguem contra l'Atleti, un equip mega rocos que esta entrenat pel Cholo, aquella bestia humana que li va fer un forat a la cama al Julen Guerrero amb la calmissima.

No nomes, despres d'empatar, ens tornen a fer un gol de penal que NO ERA.

No.

Es que, A MES, treiem uns collons que ni sabiem que l'equip tenia i treiem el partit endavant amb una intensitat increible, un Piquetes que ja voldria el Tiago Silva esta aixi d'en forma, un Busquets controlant-ho tot, i un trident adalt que fa molta por. El Messi jugant com els angels, un Neymar que ho fa tot be ara mateix, i un Gos que no fa gols pero que a tots ens agrada perque es deixa la pell i fa a la dupla Messi-Neymar molt millor, una dupla que cada vegada recorda mes a la dupla Ronaldinho-Messi de fa 9 anys...

Vaja, un putu festival. Gaudim-ho, que no sabem quant durara, pero si seguim aixi ens ho passarem moooolt be.