Comença la Lliga 2015-2016

#confiançamàxima

i torna la porríssima de barcissim.com!

i també l'espectacle al twitter i els semàntics més brutals!

Estàs preparat?

Sobren les paraules...

Feliç estiu barcissims!

Ressaquíssima

Trossos de calavera esparcits per terra entre confeti brut i trepitjat. Birra, colilles de piti de Mathieu, trallats. Una cinta de casset de Kevin Roldan. Douglas, allà en un racó, amb un gorro penós. Silenci. Pau. Felicitat.

Fa una setmana aixecàvem el tercer i últim titolíssim de la temporada i entràvem a la història com els cotxes que rebenten els vidres d'una joieria per robar. A sac. Brutal. Ara, quan la festa ja ha passat, quan hem recuperat la veu, quan tornem a la vida real, és hora de fer balanç i de recordar alguns dels grans moments que hem viscut aquesta temporada barcissimísticament.

Penya. Això ha estat un ASPACTACLA. Ens ho hem passat MOOOOOLT BÉ. I ara hem d'assaborir-ho.

Primer voldria començar, com no, citant alguns dels posts que deixen retratadíssima la caverna calaverística de barcissim. Posts com aquest o aquest que, abans que comencés la temporada ja preveien el pitjor, o aquest de no fa gaire... m'agrada molt llegir-los ara. I treient pit com a membre de la secció pro-Luchíssim anticalaveríssima de Barcissim.com. M'ha agradat molt aquest final de temporada celebrar tots els títols amb tots els culeríssims, units, fent força, però sabent que jo he cregut des del principi. Plaer multiplicat per mil. Vamgos.

També he arribat a la conclusió que el Barça depèn de barcissim. Fixeu-vos. Barcissim neix l'any 2008 amb el fitxatge de Guardiola i allò és un festival insuspetxat. Després seguim a tope amb el blog però ens adormim una miqueta al 2013 i tornem a pinyoníssim amb el fitxatge de Luchíssim. Pam. És així. De res penya. Ja ens pagareu unes birres!

La temporada ha tingut molts moments boníssims. Oju fa nomes 6 mesos quan enderrocàvem tots l'estadi o quan un servidor demanava que Messi pirés al final de temporada (sort que no em va fer cas, tot i que segueixo pensant igual). Haver pillat catxíssim fa assaborir molt més la victòria ara. Jo, de fet sóc d'aquells que creu que el post-anoeta no existeix. Que sempre s'ha treballat igual, i que el pique Messi-Luchíssim és igual que una discusió que pots tenir un dia amb el teu jefe i ja està. La premsa, l'entorn, un any més ha tornat a fer un circ penós que en molts casos ha arribat a cremar més d'un.

Però recordem les coses bones de la temporada. La temporada dels sostenidors, per exemple. Pam posa-li sostenidor a Messi i pam triplet. La temporada dels cucuts i gols brutalíssims de Messi. La temporada del gussacu. La temporada dels 1x1 de barcissiuuuuuuu de Valentiníssim. La temporada en que Busi buida i omple la closca. Pam Closquíssima quedant-se! La temporada de l'espectacle del semantisme que hem fotut a RAC1! Oju 10 tuits semàntics llegits en hora punta eh! Barcissim als altaveus de Catalunya pam! La temporada en que Tussetes recupera els titulars. La temporada en que Banachíssim s'alia amb Miqui Mel en la secció calaverística. La temporada dels blood pressure monitors. La temporada en que Kurníssim s'inventa una secció on comenta jugades polèmiques i la secció dura un capítol. La temporada de la barcissimera més loca de totes. La temporada del BOH!

Penya ha estat un aspactacla de temporada. Sí. Sé que esteu tots destrossats perquè ho hem donat tot i hem arribat rebentats al final, però ha estat la polla.

Ara toca vacancetes amb les eleccions a la vista i tornar a agafar forcíssimes de cara a la temporada vinent. Perquè sabeu què farem no? Exacte. Tornarem a vèncer.

Vamgos.

FELICITATS A TOTS ELS BARCÍSSIMS DEL MÓN PER ESTAR VIUS I PODER VIURE AIXÒ!! SOM LA POLLA EN PATINET! BOH!!!!!

Només queden 3 dies per la finalíssima!!!! QUE!! QUE!!!! VAMGOS!

DOBLETÍSSIM PENYA!!!!!!

sobre el gol de Messi... jo ja no dic res. Boh!!!!! Passo.

#confiançamàxima

VAMGOS!

La lliga de les bèsties

Fa uns mesos parlàvem de si teníem la millor davantera de l'era Messi. La conclusió d'aquella entrada era definitivament SI. Una de les raons que feiem servir per justificar-ho era la predicció que feiem aleshores dels gols que farien en lliga. En aquell moment, aventuràvem uns brutals 25.9 gols per jugador, arribant als 78 gols en total a la lliga...

Doncs bé, qui ens hauria de dir que fins i tot aquella estadística es quedaria curta. Ara que la lliga ha acabat, podem dir sense cap mena de dubte que aquest és la millor davantera que hem tingut als darrers 10 anys, i possiblement a la història del club.

Aquests són els números definitius:

• Messi: 43 gols
• Neymar: 22 gols
• Suárez: 16 gols
• TOTAL: 81 gols !!!   (mitjana de 27 per cap)
  

I no oblidem que aquestes 3 bèsties porten 117 gols en totes les competicions (56, 37, 24), a 1 del récord dels merenguissims CR7-Benzemà-Pipita. I encara queden 2 partits...

Ara a gaudir la lliga i a guanyar les finals que queden! I, sempre, gràcies Xavi!

El de Terrassa

CAMPIONÍSSIMS!!!!!

eh! Penya:
TRI
PLE
TÍ
SSIM

BOH!

B·E·R·L·I·N !!!

BERLIN! LOLO LO LO LOOOOOOOOOOO BERLIN!

Una setmana més Barcissim.com al #duelsemantic de RAC1!

(i ja en van unes quantes!)

Seguim liders i reservant munichció! #barcissim #frac1 #duelsemantic @airllimos @xpuig75 @RogerSaperas

— barcissim.com (@barcissim) May 9, 2015

La lliga a tocar! Barcissim 2 - 0 Reial Societat

La closca s'ha tornat a omplir

No es tracta tant de rectificar sino de redefinir la situació de la Closca.

El dia que un servidor perdia la virginitat barcissimissima comentava que Alves havia passat de ser un home a ser una closca humana. El seu nivell havia baixat espectacularment, i se'l veia sense ganes, sense energia.

Doncs bé, ara va com les motos. Part d'un fenomen que no acabo d'entendre, en el que molts jugadors del primer equip han tornat a lluir al seu millor nivell (Piqué, Busquets, Messi, Alba...), la Closca Alves s'he reomplert en un ésser humà que de fet juga un altre cop de lateral dret a un nivell espectacular. El darrer exemple va ser el segon gol de dimecres, que el va iniciar ell posant pressió, però ja fa setmanes que ho fa gairebé tot bé.

Tot i que ell no és l'únic jugador a un nivell impressionant, indicant que segurament hauríem de donar-li el crèdit al Luchissim, no puc evitar pensar que és curiós que hagi tornat a la seva millor forma en el moment en que es discuteix la seva continuitat i altres equips comencen a interessar-se per ell. Sigui com sigui, la prensa internacional se n'ha adonat del seu retorn, i bé faríem de fer el mateix a casa.

Ara que li surten nòvies i mes nòvies hauríem de vigilar el que fem, perquè no estem per llençar coets en termes de laterals drets, i tampoc podem fitxar. Alves s'ha de quedar, perquè si fent de closca encara era millor que la Toia i òbviament que Douglas, replé no hi ha qui li estossegui.

Com a darrer comentari, dir que tot i que torni a jugar bé, segueix sent un notissimes.

Alabado sea D10S

Barça 3 - Bayern 0, o la màgia del peu i la pilota.

Atenció a l'efecte eco quan canten el marcador...

Avui soparem Bratwurst!!

Som-hi culés! Ha arribat el dia!

Poseu-vos les millors gales (com Luchíssim a la foto),
renteu-vos el cabell (com Luchíssim a la foto),
i a pel Bayern de Pepíssim!

Luchíssim vs Pepíssim

Guardiola: el llop vestit de corder

Pepíssim ja va ser. Pepíssim ja va passar i ja se li va dir gràcies mil cops. Ara torna a ser Guardiola i és l'entrenador de Bayern de Munchen. Un tio que va marxar quan va voler i ara ve al Camp Nou, al club dels seus amors a fotren's la festa enlarie. Oju amb Guardiola que el tio se la sap molt llarga. Oju amb la cantinela de "t'estimem i gràcies per tot" i tal que estic sentint massa... aquest tio ve a matxacar-nos futbolísticament tant com pugui eh! No afluixarà pas eh! Veig molta penya en plan ooooh, que gran Guardiola, oh, si no guanyem que guanyi ell... oh!... Què és aquesta merda de cantinela? Fora! Aquest tio és l'enemic! Respecte: tot el del món. Empatia: la justa penya, la justa! Que ens juguem la temporada ara eh!!

Oju amb el llopíssim amb pell de corderíssim!! A matxacar-lo! Vamgos!!

Explosió inminent

Penya ja està aqui! El monstru final! L'hora de la veritat! El tot pel tot! La txitxa o la llimonada!!! Les fregones o les calaveres! Ha arribat el mes de Maig i amb ell l'hora on tota la feina feta durant mesos ha de donar el seu fruit. Un fruit que no són pas pomes. Un fruit que, per inverosímil que sembli, pot ser UN TRIPLETÍSSIM!

Sí amics calavèrics, estem en disposició de gunayar el tripletíssim. Pareu les màquines, feu saltar els ploms i detinguem el temps un minut. Tripletíssim. Pam. Aquí, a tocar. Pam. Aspactacla.

Dit això m'agradaria fer dos exercicis diferents, analitzar dos escenaris hipòtètics amb un final amb moltes coses en comú. Què vull dir amb això? No sé! Ah, si. Que tots acaben igual. Amb dinamita a punta pala i explosions. Boh!

L'explosió de les calaveres

Aquest és l'escenari on tot surt malament al final. Punxem a can Atlético de Madrid i el Madrid no afluixa... i el Bayern, tot i ser una eliminatòria igualada, ens fot la final de Berlin. El que passi a la copa en aquest cas serà indiferent ja que les calaveres hauran començat a córrer farà estona. Tots aquells calaveristes que s'han dedicat a tirar merda i criticar tota la temporada sense parar (encara que molts ara s'olorin el triplet i guardin els tancs) tots aquests que són una inmensa majoria desplegaran els exèrcits i pam: Lutxíssim explota, cas Lionel tornarà a explotar, eleccions totalment dinamitades pels últims aconteixements, crisi, un altre cop projecte nou, mal rollo, calaveres i més calaveres. És així penya. Aquest escenari, a dia d'avui, a 7 partits del triplet és possible. Som així de lamentables. Però anem a analitzar l'altre escenari. El que mola.

L'explosió de les fregones

Oju aquest escenari. El Madrid punxa amb el València al Bernabéu i nosaltres guanyem a la Real. Anem al Caldreón i guanyem allà on ells ens van fotre la Lliga l'any passat. Pam. Campions de Lliga amb venjança. 09-05-15. Champions: Pepíssim es posa xungu però fotem un partidàs a l'Allianz Arena i passem patint a la final de Berlín on ens enfrontarem, sí amics, amb el Reial Madrid en una final insòlita amb blood pressure monitors a pinyoníssim. Abans però juguem la final de copa al Camp Nou contra els Lleons i ens enxufem un aperitiu en plan de festival a casa. 3-0. Fàcil 30-05-15. Final de la Champions. Berlin: Un bany. Una pallissa. Nose, rollo 5-0. I pam Campions d'Europa un altre cop. Destrossant el nostre rival més odiat. 06-06-15. Brutalíssim i inoblidable. Que? Eh? Què. Simbòlicament brutal: destrossant Guardola, aquell que ens pensavem que era insuperable i destrossant el Madrid a la final, ensenyant qui mana aquí. I explosió. Explosió de culerisme i enderrocament del Bernabéu i les eleccions a sobre per entretenir-nos tot l'estiu. Boh

M'agrada fer aquest exercici per que veieu com de bipolar pot ser el culerisme en el desenllaç de tan sols 7 partits. Jo us encoratjo a dir gràcies ara ja. Per haver-nos portat aquí i per optar a tot. Jo penso que guanyarem els 3 títols i que jugarem la final contra la Juve. Però passi el que passi, gràcies Luxtíssim, Déu, Gussacu, Corpetitíssim, Pedritíssim, Gripaus, Planxes, Andresito, El de Terrassa, Voltor, Closca, Corretjíssim, La Toia, Conillíssim, Piquetes, Titubes, Jefessíssim, Batratraca, Hesp, Enke... Gràcies penya per una temporada que, a dia d'avui, per mi, ja ha estat un aspactacla!

(M'abstenc de Pomes, Esmalts, Banquetes i Miopies)

Vamgos!!

Barcíssim 6 - 0 Getafe (i tot gulakus)

Aquesta és la imatge que resum millor el partit d'ahir:

GULA TEBU ALAMI per la penya! Vamgos!

1600 entradíssimes!

Arribem a una xifra emblemàtica, una xifra estratosfèrica, una xifra rodona: 

1600 entrades al blog de Barcissim.com

I per celebrar-ho, és costum penjar un trofeu per goig i gaudi de tots els barcissimistes. Aquesta vegada però s'ha fet l'entrada després de rebre moltes pressions del Saülíssim, és per aquest motiu que el trofeu no pot ser altre que aquest: 

El mes d'abril

M'agrada aquest mes abril.

En anys com aquest, per a mi és el millor moment de la temporada, perquè encara no s'ha guanyat res, però tot és encara possible.

Quan es guanya un trofeu, hi ha un pic d'alegria enorme, i tota la tensió acumulada durant tants mesos es converteix en cridòria, abraçades, petons. La gent va a Canaletes o a Trafalgar, i els culers gaudim de la festassa. És un moment molt dolç. Però és un moment curt, molt curt. Al dia següent l'únic que ens queda és la foto de l'equip a la basílica de la Mercè o al monestir de Montserrat, però ja no és el mateix, perquè ja no hi ha futbol. Un cop s'han guanyat, els títols només serveixen per a les estadístiques.

Per aquesta raó el millor moment per a un seguidor no és després de la victòria final sino abans, durant la temporada, quan encara queda futbol per ser jugat i tot és possible. La victòria final és l'orgasme, però la temporada és tot el polvo.

Ara és el moment. Ara que ens apropem a final de curs, quan encara està viva l'esperança de l'orgasme triple, és quan hem de gaudir mes el moment. El final anirà com anirà, però sigui com sigui serà fugaç. Mentrestant el present, aquest mes d'abril que ara acava, estant sent 30 dies de plaer futbolístic continuat: ens hem desfet del City i el PSG a la Champions, hem guanyat un clàssic i ens hem posat líders a la lliga, i a mes ens hem follat als pericos sense despentinar-nos.

Ja poden llençar calaveres, que ara per ara em reboten. Aquest mes d'abril ja no ens el treu
ningú. I fins i tot la Closca juga bé.

DECLARO TREVA CALAVÈRICA UNILATERAL INCONDICIONAL

És hora de poder fer un anàlisi rigoròs sobre el nivell futbolístic del Barça sense que aparegui el fantasma del Pepíssim pel tunel de vestuaris. És la cançó de l'enfadós. Està del tot assumit que la glòria futbolística de l'era Guardiola serà un privilegi gaudit per nosaltres, els elegits per l'Olimp per a ser els únics testimonis d'un irrepetible i deliciós rara avis. La veritable vuitena meravella del món.

No, no és ni pot ser aquesta l'escala de valors per ponderar el joc del Barça. És evident. Però siguem honestos, el sistema i el futbol que planteja el Lutxu són almenys comparables al de l'era Cruyff o Rickjard? O com sostinc, només podria rivalitzar amb entrenadors com Robson, Van Gaal o el mateix Tata Martino? Podran caure tants títols com amb l'anglès o amb l'actual entrenador del ManU però el que hem vist fins ara, tant des del punt de vista estadístic com de qualitat futbolística serà oblidable i oblidat en el sac de la mediocritat si el míster no hi posa remei.

Els partits són un descontrol i generalment amb més minuts d'insubstància que de bón joc per molta intensitat que s'hi apliqui. Un desgavell tàctic. No parlo només des del punt de vista estètic, sinó de l'estricta dinàmica dels enfrontaments que vegada rera vegada esdevenen escenaris on pot passar absolutament de tot i al marge de la voluntat i esforç dels nostres jugadors. Per molt que disposar dels futbolistes més desequilbrants del planeta decanti els partits favorablement al Barça més cops que no, la sensació real d'estar en mans de la sort no són ganes de fer bullir l'olla. De fet ens sobra amb els dits d'una mà per comptar les grans nits del que portem de temporada. Dit d'una altra manera, els partits enguany són normalment allò que es coneix com jocs de pati d'escola on el futbol consistent desapareix mentre els nens més 'virgeros' de la classe fan les seves trapelleries passant de la resta.

És la primera temporada del Lutxu i per tant, és clar que tot el construït fns ara té el seu mèrit. La meva crítica per tant, no va tant per la sistemàtica manca de control al mig del camp, sinó de l'aparent manca absoluta de voluntat del Lutxu per posar remei al punt feble més cridanerament evident del seu esquema. Allà on Vila-Real, Real, València, Màlaga, Madrid, Celta, Sevilla.. han sucat per allunyar-nos de la victòria o per fer-nos tornar a casa amb la sensació que se'ns ha aparegut la Verge de Montserrat. 

Veient l'extrema generositat amb la qual bona part de la culerada accepta el joc del Barça és fa encara més dolorós mirar enrere per trobar com d'injustament es va criticar el Tata. Com podria haver acabat la temporada passada si l'argentí hagués gaudit només de la meitat de l'afecte que rep ara el Lutxu? I ho dic a tall de comparació només, no pas perquè pensi que el joc amb l'argentí fos cap meravella.

Ni tan sols en els partits on el Barça ha desplegat els seu futbol més virtuós ha estat capaç de portar-ho més enllà de mitja hora de joc. Fins i tot en aquests partits el resultat podria haver estat un altre ben diferent d'haver tingut una miqueta menys de sort. Per molt que les simpaties cap a l'entrenador ho vulguin maquillar ens avorrim molt més del que manifestem. La desconnexió de la potser millor davantera de la història amb la resta de l'equip és aclaparadora. Iniesta, Xavi, Rakitic i Rafinha tractant de tapar les vies d'aigua del sistema semblen molt menys bons del que en realitat són... I malgrat tot podem encara fer un triplet!

L'optimisme no fa guanyar partits, però agafar el rave per les fulles s'ha convertit en l'activitat més comuna de molts benintencionats culers. A tall d'exemple: Alves fa un partidàs l'altre dia i de cop oblidem els tres anys que fa que no hem vist res d'això. Mathieu resol tot solet dos partits i se suposa que hem d'oblidar totes les seves errades tractant de superar la pressió dels rivals i encara més, les clamoroses llacunes en la planificació del Zubi. Deixe'm-ho aquí.

És la insuportable sensació que no són els jugadors del Barça els qui marquen el destí dels partits la que fa exigible una millora. La roda de la fortuna pot marcar períodes limitats de temps, mai una època de la qual podem estar cofois algun dia. El resultadisme no només és incompatible amb la filosofia futbolística del Barça, és sobretot letal perquè és insostenible en el temps. Vet aquí que l'aspiració d'aquest com de tots els Barças no pot ser cap altra que la de jugar bé. Allò que finalment provoca el degoteig constant de títols. Mai a la inversa. 

Per tot plegat declaro una treva calavèrica unilateral incondicional. És el primer any del Lutxu, resten només 10 partits per a la fi de la temporada. Les crítiques en aquests moments només servirien per empitjorar-ho tot amb tota probabilitat. Donen per tant des d'ara i fins al 6 de Juny el nostre suport incondicional al míster i aquests homes. L'endemà ens retrobem per tal de fer aquest club encara més mític. Som-hi Barça!!

Força Bohdai!!

Des de barcissim.com donem tot el suport i enviem moltes forces al nostre Budellot, 

que demà participarà al Campionat d'Europa de Duatló a Alcobendas (Madrid) 

com a representant de Rumania! 

Corre, Budellíssim, corre! 

La finíssima línia entre l'auto-exigència i l'arrogància

Bueno nois!

Com qui no vol la cosa ja han passat quatre vaques de les bones (Sevilla, PSGx2 i València) i seguim líders a la lliga i classificats per un espectacle de semi-finals de Champions amb Juve, Madrid i Bayern. Vamgos temazo encigalador!!!!

Si nois, el món és blaugrana. Les cases d'apostes ens donen favorits en totes les competicions i Dani Alves centra bé amb l'esquerra. Tot bé, no? Tots contents, no? Doncs NO! Això és el Barça, collons! Som al·lèrgics a la felicitat!

Resulta que guanyem el clàssic però, clar... com que el Madrid ens fa ocasions no s'hi val a estar contents amb la victòria no fos cas que ens prenguessin per resultadistes! Empatem a Sevilla (on ningú ha guanyat des de la temporada passada quan NOSALTRES ho vam aconseguir) i, tot i fer una primera part collonuda, resulta que l'empat és intolerable. Si ens petem al València a les quatre de la tarda d'un Dissabte després de deixar-nos la pell al Parc dels Prínceps menys de 72h abans ens queixem que "aquell joc virtuós" (que havíem vist dimecres a París!!!) ja no el veurem mai més. Passem l'eliminatòria contra el PSG sense despentinar-nos i ho donem per normal.

Doncs no senyors, jo em revelo. No em pujaré al carro de David Bernabeu, Ernest Folch o Jordi Costa (entre MOLTS altres!).

És ridícul comparar al Barça de Lucho amb el de Guardiola (perquè veieu que tampoc em caso amb Marca i molt menys amb Santi Nolla i el seu sèquit anti-Pepissimista de Mundo Deportivo) però recordem que aquesta és la primera temporada de Luis Enrique i té un mèrit enorme haver encaixat l'equip i convertir-lo en la màquina competitiva que és avui el Barça.

Auto-exigència? Tota. Podem jugar millor? Sempre. Però vigilem tots plegats que la línia entre l'exigència i l'arrogància és molt i molt fina.

FCB 2 - PSG 0 i a semis!

Camí de Berlin!

Senyors i senyores, avui toca fer el pas important; desprès del 1-3 de l'anada al "Parc des Princes" toca tancar l'eliminatoria a casa, i enviar el PSG fora d'Europa.

Quan la temporada comença i es fa un anàlisi del potencial de tots els equips, ja fa anys, que degut al nivell de l'equip i a l'entitat del club, al Barça se li pressuposa obligatori ser a semifinals de la Champions, a la final de la Copa i lluitant per la lliga fins al final. Bé, doncs aquí estem! I amb potencial per repetir èxits passats!

Així que avui és partit importantíssim; partit que certifica que l'equip ha estat a l'alçada de les circumstàncies una temporada més. Per tant, agafem les samarretes, sortim de la feina, anem al bar, demanem una cervesa i animem l'equip fins al final, que...

...si tots animem guanyarem!

#duelsemantic a Rac1

Hem patit molt però és lu Gayà! #duelsemantic #semantisme #frac1 @xpuig75 @airllimos @RogerSaperas
— barcissim.com (@barcissim) April 18, 2015

Orxata de Xufa per berenar!! BCN 2 - VAL 0

Corpetitíssim està picat

...i jo crec que amb raó. Això no treu que l'espectacle italià que va fer a la banqueta va ser penós. Corpetitíssim està picadíssim amb Luchíssim però això és bo. Demà fotrà un espectaclíssim que la vibres i li anirà a escupir un ou a la cara a Luchíssim després del gol. Aposteu! Crec que l'ou va a 20€ per euro apostat! Som-hi!

L'1x1 de Barcissisiuu!!! Sevilla 2 - 2 Barcíssim [11-04-2015]

Bueeeeno nois!

Noto l’ambient calentet després del partit calaveri-dolç al Pizcuan. L’arenga d’en Quimet va provocar una primera part espectacular (del milloret de la temporada) i una segona amb errades inexplicables (sobretot en atac) que fan que ens deixem empatar un partit que guanyàvem 0-2 !

És per això que a l’1x1 d’aquesta setmana en repartim de fredes i calentes, ying i yang, bé i mal, barcíssim i defensacentral… pilleu la idea no?

Doncs tira la melodia Cristi!

Titulars:

> Bravo: Punysdintric. Porta tota la temporada donant-nos punts però el primer gol que es menja fa que el Sevilla resuciti a lo walking dead

> Alves: Moussambànic. No es pot negar que, tot i el lío que té muntat for a del camp el tío hi segueix posant il·lusió. Ara, quan el compares amb la versió que va fitxar Txiqui te’n recordes que cal tirar la calavera setmanal a la direcció tècnica!

> Piqué: Madonna. Quan semblava que Piqué Super-Star havia tornat als escenaris va i fot una cagada que ens costa dos punts! 

> Mathieu: Patapalic. Amb la pilota als peus no en va donar una de bona en tot el partit. Ara, en defensa es va fer un fart de tallar pilotes.

> Alba: Bentornat. Cuidem-lo bé que ens farà molta falta tenir el conillíssim al màxim fins a final de temporada!

> Busquets-Rakitic-Iniesta: Bi-polars. Després de l’exhivisió de la primera part tots esperàvem que matessin el partit a la segona. Menció a part per la punteria d’Iniesta que espero que s’estigui guardant els gols per fer un Stanford Bridge 2.0! Oju que porta 0 gols a la lliga!

> Messi: Loading… Després de l’orgia de cu-cuts que es va marcar contra el City i del cop al peu contra el Madrid, sembla que Déu s’està regulant per arribar a tope als partits que venen. Mentrestant, es va inventant rosques com la de Dissabte!

> Luis Suárez: Fallonèrrim. Per sobre de les errades de Bravo i Piqué, les seves són imperdonables en un Bota d’Or. Espavil que amb les vaques que ens queden no podem perdonar!

> Neymar: Versió-Cresta Genial al camp (un dels seus millors partits) patètic a la banqueta. Més enllà dels motius que tingui per estar emprenyat (realment no mereixia ser canviat) és inexcusable la falta de respecte a l’entrenador i l’equip. Que bé que ens aniria un Puyol al vestuari… 

Suplents:

> Xavi: Irrellevant. No va aconseguir aportar el control que buscava Luis Enrique

> Pedro: Testimonial

L'Entrenador:

A posteriori és fàcil criticar Luis Enrique pel canvi de Neymar però en seu moment entenc que, amb l'entrada de Xavi, buscava el control al mig del camp que tantes vegades hem reclamat. 

Tenint en compte que empatem el partit per errades individuals i no sistèmiques, em sembla injust linxar-lo exessivament. 

Dit això, el pollo d'egos que té al vestidor requerirà molta mà esquerra... D'això dependrà en bona part l'èxit d'aquí a final de temporada.

Menció especial

Més enllà dels parecidos razonables d’Unai Emery amb Marichalar o el vampir dels muppets, s’han de reconèixer els mèrits d’un tio que et recupera a Banega i Reyes per plantar cara a tot un Barça!

En conclusió, fa molta ràbia deixar escapar dos punts quan guanyaves dos a zero però jugant així podem aspirar a tot.

Vamgos!

Resum del partit d'ahir

ES POT EMPATAR AL PIZJUÁN, PERÒ NO DESPRÈS DE LA PRIMERA PART I D'ANAR GUANYANT 2-0. ESTIC EMPRENYAT!

Bon vent i closca nova!

Avui hem viscut un espectacle bastant lamentable. La closca humana no vol marxar però tampoc vol regalar-nos res (cosa comprensible), però pavo que no veus que la majoria de culers et regalaríem al PSG amb un llacet al cap? Si no t'ho creus, només cal entrar a Barcíssim i buscar 'closca humana'.

Resulta que la seva ex-dona que a la vegada és la seva representant (quin culebrón tens muntat closca...)  ha realitzat una roda de premsa dient que no accepten la proposta del club... Doncs, a pendre vent! Et farem un homenatge a final d'any (perquè és cert que mai oblidarem tot el que has fet pel Barça) i que jugui Esmalts!

Em sap greu ser tan dur, però la closca ja no aporta res ni a davant ni darrere. A l'esquena té l'autopista B-23 sencera i amb peatges oberts i a davant sembla un venedor ambulant de melons. No, no anem bé. No podem quedar-nos amb Alves perquè ha fet molt i convertir-nos en un Milan de turno de fa 6 o 7 anys que només tenien dinosaures.

Sap greu, sí, però fora Alves, fora Xavi i sang nova! Esmalts i Pomes, les noves llegendes del Barça! Hahahah

Jo no sé com ho veieu, però per mi ja pot marxar avui mateix i ja ens aclarirem.

DA FAINAL FREAKDOWN! - Barcíssim 4 - 0 Almeria

Bueeeeeno nois!

Després de la insuportable aturada de seleccions hem entrat en el tram final de lliga!

Allà on els culers ens hauríem tallat les venes (multipliquin per 10,000 les calaveres post-victoria al clàssic!), els merengues han aprofitat la parada de deu dies per engegar la versió 2015 de la campanya del clavo ardiendo: “La operación 30”!!! 

Des de Barcíssim no podíem ser menys i per això he fitxat un soci de l’espanyol perquè ens toqui la melodía del… FAINAL FREAKDOWN!!!!

Fot-li Quimet!

Quin subidón nens! Heu vist el calendari que ens espera?

Sense fer el nostre millor joc, hem guanyat els dos pimers partits i mantenim el Madrid a 4 punts amb viut “finalíssimes” per davant.

Arribats a aquest punt cal aparcar els debats sobre l’estil (estem on estem i ja és massa tard per fer invents tàctics), les rotacions han de ser mínimes (a la sartén hasta que se quemen, com deia Simeone) i l’afició a espitjar l’equip que ens farà molta falta! 

Vamgos Vaques Grasses!!!

Au va, 4 xixarros i seguim líders!

Eh! Va venga ostia vaaaaa!!! Vaaaaaaa!!!

Hola penyíssima! Què? Ens anem posant les piles una miqueta o què?

Ja està. Ja s'ha acabat el virus FIFA. Ja torna a correr la pilotíssima i ja tenim una miqueta de calavera tirada per terra després del partit d'ahir. Doncs vaig a passar una miqueta l'escombra per treure-les del mig (recordem que veniem de fregones abans del clàssic i, tot i guanyar els dos partits, hem passat a escombres, és cert).

El postpartit

Ahir va ser un partit cacota, sí, amb un rival que ens va guanyar a casa i una primera part de caquíssima repartida per la cara de diversos jugadors com Closca Humana o Voltor. Un partit d'aquells en què s'ha de saber patir però que, un cop més, el Barcissim aconsegueix superar amb un gran gol de Titubes i pam: 3 punts a la cara del Madrid i cap a casa. Per mi la conclusió és: de puta mare penya. Moltes coses a corregir però seguint la dinàmica de sumar que ens ha portat a la situació privilegiada que ja haguéssim signat tots a principi de temporada. Nem bé penya. I ara venen les vaques grosses. Es diu això? No, no? Doncs buenu doncs ara venen les vaques grosses, au.

Luchíssim

Eh! I a tope eh? Calavera a la butxaca que ara ve lu bo. Donaré una Xibeca a Luchíssim només per haver-nos portat fins aquí. Fidel al seu sistema ha fet callar moltes boques i això m'agrada. Ha recuperat el millor Piquetes. Ha aconseguit que l'equip acabi els partits físicament de luju. Ha aconseguit (atenció) un rècord en minim de lesions musculars (toquem fustíssima) i sobretot els seus fitxatges més determinants: Hesp, Gos i Titubes, estan en un gran momentíssim de forma en el punt clau de la temporada i donant un aspactacla insuspetxat. Bé Luchíssim! Segur que aixequem títols aquest any. De moment ja tens la Xibequíssima de Barcissim.com. Boh!

La triadíssima

Aquesta paraula, la triada, és un mot que no coneixia i que Jordi Busi utitlitza en el seu article mític per referir-se al "trio" atacant del barcíssim. M'agrada i estic segur que és la manera més correcta que Pompeu Fabra faria servir per definir això. Doncs be, la triadíssima de dalt va a torns una miqueta no? Quan no és Déu que la lia contra el City, el Gos et fot un aspactacla de gol. Van per torns i ara claríssimament és el de Corpetitíssim. Tot i que ahir van estar grisos tots 3, no tinc cap dubte que estaran a tope tots en el que queda de temporada. Vamgos triadíssima!!!

Merda de web de Mundo Deportivo

Si. Així pam. Sense venir a cuentu de res. Així es com et cauen les merdes de Barcissim. 

A veure una cosa. Està molt bé això de que sigui responsive i tal i que desde el mòbil es veu molt bé i molt maco i a l'ipad queda tope xulo i tal i boh. Però penya!!! Heu vist la merda que ha quedat en la versió desktop?!?!? Ho haveu vist?!?!?! No se sap on llegir, casi sense textos d'introducció a les noticies, les imatges pixelades, espais buits sense res?!?!?! A veure penya, aquell moment pel dematí amb el cafetíssim allò que et poses al dia i pam obres Mundo Deportivo... no es pot destrossar això! Ara obres i pam merda a la cara! Què és això?!?! Boh! Aqui la teniu.

Bé això és tot per avui. Que acabeu de passat una gran vetllada d'allò més barcissimística! Aqui us deixo el resum del partit!

Calentant motors...

INNOVAR O ANAR CAP ENRERA

Algunes conclusions i calaveres després del clàssic:

• Vam guanyar com podriem haver perdut.
  
  
• Vam adoptar el clàssic sistema del Madrid.
  
  
• El centre del camp merengue va superar el del Barça fins que va marcar Suarez.
  
  
• Els tres millors judadors del Barça van ser els centrals i el porter.
  
  
• El Madrid ens va igualar la possessió.
  
  
• No vam ser capaços d'aixecar el gol average.
  
  
• L'únic que pressiona a dalt és Suarez.
  
  
• La banda dreta continua sent una autopista de dalt a baix pels rivals.

... malgrat els evidents punts febles del Barça de Lutxu estem a quatre punts a la lliga, a quarts de la Xampi i a la final de Copa.

El moment baix del Madrit es va evidenciar en dos fets: el físic, a la segona part, i el més sorprenent per a mi, el psicològic, es van esfonsar després del gol de Suarez malgrat el temps disponible encara per a reaccionar.

Personalment valoro molt positivament que l'equip hagi incorporat corners i altres accions a pilota aturada al repertori, no compensa de cap manera la manca de domini de la pilota i el joc anàrquic que despleguem normalment.

Alguns amb poca memòria voldran veure una evolució del Barça en tot plegat. Aquest, però, és un Barça equiparable als anteriors a l'arribada de Cruyff a la banqueta. Barças grisos esquitxats amb les espurnes que els cracs hi afegien de manera intermitent.

L'1x1 de BarcissiSIUUU!!! [22/03/15 Barcíssim - Real Madrid]

Hola Barcíssims!

Quin espectacle de setmana nois! Dimecres exhivisió contra el City, divendres sorteig calavèric Real Madrid - Atlético (no sé qui passarà però tots dos patiran com vedells) i diumenge clàssic a la butxaca i a dormir líders a 4 punts!

Ah, i la Cristi contenta que va fer un gol! Eh que si?

Aquí us deixo l'1x1:

Titulars!

> Bravo: Hart. L'esperit que va poseir el porter del City es va quedar rondant pel Camp Nou i va poseir el nostre Hesp. Quin espectacle de partit!

> Alves: Milimètric. A part de deixar-se la pell per controlar (més o menys) a la Cristi, es va inventar el passe a Suárez pel 2 a 1 definitiu

> Piqué: Vital. Amb la dinàmica d'anada i vinguda que ha agafat l'equip, és imprescindible tenir-lo a aquest nivell per aguantar-nos el chiringuito.

> Mathieu: Premiat^2. S'ho ha guanyat pels partidassos que s'ha marcat contra City i Madrid  

> Alba: Controlat. Més pendent de la defensa que del atac, va fer un partit més que correcte.

> Mascherano-Iniesta-Rakitic: Sherpes. Amb un desplegament físic admirable, no van aconseguir controlar el partit però es van deixar la pell per recuperar pilotes i generar ocasions pel trio de dalt.  

> Neymar: Agre-dolç. Desequilibrant com pocs i més lluitador del que sembla és una llàstima que sigui tan fallon! Cal que s'espavili perquè necessitarem molt els seus gols d'aquí a final de temporada.

> Messi: Mitjapartic. La primera part del City va ser TAN bona (no recordo l'últim com que he vist un espectacle similar) que no s'ha recuperat fins a la segona part contra el Madrid. Ara, quan s'ha despertat ha generat ocasions per golejar.

> Luis Suárez. Bota d'or. Va demostrar perquè vam pagar 80+ kilos per ell.

Suplents:

> Xavi-Rafinha-Busquets: Tiles. Van portar la calma que requeria el partit. 

L’entrenador:

No em canso de remarcar el mèrit que té haver endollat l'equip d'aquesta manera  i la importància de ser coherent amb les seves idees. Dit això, siguem conscients que jugant així, igual com ahir ens va sortir "cara", qualsevol dia ens surt "creu". Si aprenem a combinar l'adrenalina dels titulars (per obrir el partit) amb el control dels suplents (per tancar-lo), veig l'equip capaç de tot!

Bona setmana i... a gaudir de la tempesta blanca! ;-)