- Vam guanyar com podriem haver perdut.
- Vam adoptar el clàssic sistema del Madrid.
- El centre del camp merengue va superar el del Barça fins que va marcar Suarez.
- Els tres millors judadors del Barça van ser els centrals i el porter.
- El Madrid ens va igualar la possessió.
- No vam ser capaços d'aixecar el gol average.
- L'únic que pressiona a dalt és Suarez.
- La banda dreta continua sent una autopista de dalt a baix pels rivals.
... malgrat els evidents punts febles del Barça de Lutxu estem a quatre punts a la lliga, a quarts de la Xampi i a la final de Copa.
El moment baix del Madrit es va evidenciar en dos fets: el físic, a la segona part, i el més sorprenent per a mi, el psicològic, es van esfonsar després del gol de Suarez malgrat el temps disponible encara per a reaccionar.
Personalment valoro molt positivament que l'equip hagi incorporat corners i altres accions a pilota aturada al repertori, no compensa de cap manera la manca de domini de la pilota i el joc anàrquic que despleguem normalment.
Alguns amb poca memòria voldran veure una evolució del Barça en tot plegat. Aquest, però, és un Barça equiparable als anteriors a l'arribada de Cruyff a la banqueta. Barças grisos esquitxats amb les espurnes que els cracs hi afegien de manera intermitent.
