...i jo crec que amb raó. Això no treu que l'espectacle italià que va fer a la banqueta va ser penós. Corpetitíssim està picadíssim amb Luchíssim però això és bo. Demà fotrà un espectaclíssim que la vibres i li anirà a escupir un ou a la cara a Luchíssim després del gol. Aposteu! Crec que l'ou va a 20€ per euro apostat! Som-hi!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bola de barcissim. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bola de barcissim. Mostrar tots els missatges
dimarts, 14 d’abril del 2015
dilluns, 2 de febrer del 2015
L'1x1 de BarcissiSIUUUU!!! [01/02/15 Barcíssim - Villareal]
Amics Barcíssims,
Un partit com el
d'ahir mereix un anàlisi detallat. És per això que inhauguru la secció
"L'1x1 de Barcissisiuuuuu!"
Allí vaig amb els
titulars:
> Bravo: Funcionari. Arriba a l'hora, fa la feina, i
marxa en punt. Compleix escrupolosament amb el que se li demana sense aportar
res d'extraordinari. Ahir no va tenir culpa en cap dels dos gols però els porters de llegenda són els que van
més enllà del que se'n espera.
> Alves: Quiet-aquí-jau! Sembla que Lucho el fa jugar
com a lateral més defensiu deixant que Conillíssim pugi a plaer. Alves sembla
molt més còmode en aquest rol on no se li veuen tant les vergonyes al darrere i
quan puja ho fa amb perill. Que duri!
> Piqué: Back-in-business. Oficialment tenim Piquembauer
de tornada. Ara, que no se'ns confii! Un Jona qualsevol et pot fer un traje si
et despistes uns segons!
> Mascherano: Capità. A l'eix de la defensa o de mig-centre,
el Jefecito reparteix espectacle per igual. La seva jerarquia creix sense parar
dins l'equip.
> Alba: Unchained. Al contrari que Alves, Alba té
llibertat per pujar a jugar amb "el grup dels guais" que s'ajunten
per la banda esquerra (Iniesta & Neymar). Només li falta una mica de
serenor als metres finals per triar bé l'última acció. Per la resta va sobradíssim.
> Busquets: Waterboy. Amb l'equip abocat a les transicions,
Busi va amunt i avall tapant forats com
un boig . De moment aguanta el tirón però (1) jugant a aquest ritme Lucho
l'haurà d'administrar (Masche i Samper poden dir-hi la seva) i (2) això només és sostenible si els interiors ajuden
tant com estan fent ara. Si no, se'ns desmunta el chiringuito!
> Rafinha: Songohan. Després de molts partits a la sala de
l'esperit del temps, Rafinha ha tornat en plan superguerrer. Que es posin les
piles Rakitic i Iniesta que Rafinha arriba like a wrecking boh!
> Iniesta: Beta-version. És tan bo que mai juga malament
però és tan bo que tots esperem que sigui el millor. És cert que el joc més
directe que proposa Luis Enrique no és l'ideal per les seves característiques
però en dies com ahir, sense Xavi al camp, esperem d'ell que tingui més
protagonisme i es carregui el partit a l'esquena.
> Messi: Totpoderós. Sense Xavi, ell és el metrònom del
equip. Des de la banda (originalment) fa i desfà com i quan vol. Al costat de
Neymar i Suárez, el veig content amb l'equip i gaudint del futbol com feia
temps que no el vèiem.
> Luis Suárez: Huski. Crèiem que fitxàvem un Pitbull i resulta
que és un Huski! Amb Messi fent de muíxer, Suárez tira
del carro fent anar la defensa rival de corcoll i obrint espais per l'equip.
> Neymar: Gaucho. Ja fa dies que Neymar està finet. Pel
bé del Barça esperem que no pari la seva metamorfosi de Robinho a Ronaldinho!
També han jugat:
> Matthiew: Perdonat. Després d'anar-se'n de la boca i parlar més del compte sobre la baralla Messi-Lucho, molts pensàvem que aniria
de pet a la grada. Sembla que li perdonen en plan "d'on no n'hi ha…".
> Pedro: Rutinari. La seva entrada al camp s'ha
convertit en el ritual de cada partit. Ha servit perquè l'afició aplaudís a
Suárez que necessita carinyo.
> Rakitic: Testimonial. No ha tingut temps de res més que
fer dos copets a l'esquena de Rafinha i sentir com el camp nou corejava al canterà.
L'entrenador:
> Luis Enrique: Party-animal. Sembla que Lucho s'ha tret la
careta i juga exactament al que vol jugar: Transicions vertiginoses, intensitat
màxima i taquicàrdies asegurades! El canvi de Busi per Mattiew (avançant Masche
al centre del camp) re-confirma les seves intencions quan els més clàssics
esperaven l'entrada de Xavi per recuperar el control del partit. Més enllà de
gustos futbolístics, celebro la coherència de l'aposta. Independentment dels
resultats, com a mínim Lucho podrà dir que va pixar amb la seva!
El rival:
> Villareal: Digníssim. El partit ens va de conya per
confirmar que el Villareal serà un més que digne rival de copa I que, si no ens ho agafem molt en serio, ens
pot eliminar. Quedem avisats!
Chau!
diumenge, 21 de desembre del 2014
Superguerrakitic
Tots estarem d'acord que en Gripaus ha tingut un començament de temporada un punt irregular. Però penya en gripaus té les claus i jo un dia el vaig veure que es pot transformar en superguerrer així com qui no vol la cosa. Aqui teniu el moment. Ahir tira un xut al pal que es com un kame-kame!! Si o no?? Vamos Gripaus! Ensenya'ns el superguerrakitic que portes dins! Boh!
diumenge, 9 de novembre del 2014
Canvi de cos
Penya. Boh. Ahir vaig tenir un deja vu, una sensació molt estrambòtica que em va tornar d'un moment clau de la història mundial.
M'explico: Bola de Drac Z: Capítol 94. "Goku or Ginyu?!" (悟空か!?ギニューか!? "Gokū ka!? Ginyū ka!?) Un Goku que acabava de fer un aspactacla carregant-se a quasi tots els components de les Forces Especials d'en Freezer, es deixa prendre el cos per un palanganes com en Ginyu. I pam. Veus un tio que és dolent, que no s'ha currat els anys d'entrenament de Goku i que a sobre és idiota del cul, s'apropia de la força, energia i aparença del bo.
I a l'alra banda un Goku amb un cos de merda que per confiar-se i pensar-se que ja estava tot fet, ha pillat catxo i, amb un cos i energia que, tot i servir-li per guanyar a la majoria de penya, no arriba ni a la sola de la sabata del seu rival directe ara transformat en ell mateix... Boh.
Barça i Madrid. És exactament el mateix. Oju la temporada que porten els merenguíssims: Cada partit golejada i desplegament de potencial. Oju la temporada que està començant a fer el Barcíssim: cada partit manca de futbol i recursos i victòries per la mínima o fins i tot derrotes... Això em recorda massa a un canvi de papers. El Barça em recorda massa a aquell Madrid que Juande Ramos que patia en tots els partits però acabava guanyat per la mínima. I el Madrid em recorda massa a aquella apissonadora que teniem que destrossava els rivals a base de pallisses...
Ara bé, i aquí és quan crec que l'analogia guanya tot el sentit, tots sabem que això és temporal, que la filosofia del Madrid no és aquesta ni la del Barça la del resultadisme. Que s'han canviat els cossos però per dins segueixen sent els mateixos! Per tant, esperem. Ara mateix la situació és una mica lamentable però hem de resistir amb la merda de cos que tenim i arribarà el dia en què recuperarem el cos.
Recordeu en la sèrie què va passar? Què va fer servir Goku per tornar al seu cos? En efecte, la clau serà ni més ni menys que: EN GRIPAUS.
M'explico: Bola de Drac Z: Capítol 94. "Goku or Ginyu?!" (悟空か!?ギニューか!? "Gokū ka!? Ginyū ka!?) Un Goku que acabava de fer un aspactacla carregant-se a quasi tots els components de les Forces Especials d'en Freezer, es deixa prendre el cos per un palanganes com en Ginyu. I pam. Veus un tio que és dolent, que no s'ha currat els anys d'entrenament de Goku i que a sobre és idiota del cul, s'apropia de la força, energia i aparença del bo.
I a l'alra banda un Goku amb un cos de merda que per confiar-se i pensar-se que ja estava tot fet, ha pillat catxo i, amb un cos i energia que, tot i servir-li per guanyar a la majoria de penya, no arriba ni a la sola de la sabata del seu rival directe ara transformat en ell mateix... Boh.
Barça i Madrid. És exactament el mateix. Oju la temporada que porten els merenguíssims: Cada partit golejada i desplegament de potencial. Oju la temporada que està començant a fer el Barcíssim: cada partit manca de futbol i recursos i victòries per la mínima o fins i tot derrotes... Això em recorda massa a un canvi de papers. El Barça em recorda massa a aquell Madrid que Juande Ramos que patia en tots els partits però acabava guanyat per la mínima. I el Madrid em recorda massa a aquella apissonadora que teniem que destrossava els rivals a base de pallisses...
Ara bé, i aquí és quan crec que l'analogia guanya tot el sentit, tots sabem que això és temporal, que la filosofia del Madrid no és aquesta ni la del Barça la del resultadisme. Que s'han canviat els cossos però per dins segueixen sent els mateixos! Per tant, esperem. Ara mateix la situació és una mica lamentable però hem de resistir amb la merda de cos que tenim i arribarà el dia en què recuperarem el cos.
Recordeu en la sèrie què va passar? Què va fer servir Goku per tornar al seu cos? En efecte, la clau serà ni més ni menys que: EN GRIPAUS.
dilluns, 22 de setembre del 2008
Continuant amb els símils
Ja que el nostre amic Al Fatah ha comensat a llençar símils al cel jo n'he trobat algun altre. Evidentment el nostre estimat Eidurt té una retirada al comandant Blue dels Red Ribon!!! (cosa esperable), el que pudé no se'n sabia tant és que Abidal fos la ma dreta del general en cap de l'exerìt, l'Assistant Black!!! Ara el que més sobta és l'ultim símil... no se vosaltres pro els troba una certa retirada a eto'o i al doctor Flappe!!! Pena no som un equip... som més que això... som un Exercit del Footbol!!!!
TAO PAI PINTO
Subscriure's a:
Missatges (Atom)








