Estimats
Barcíssims, és un honor convertir-me en el fitxatge d’hivern d’aquest gran
club. Només el temps dirà si heu trobat el nou Edgar Davids o si us han colat
un Juanpi Sorín qualsevol.
Sé que arribo en un oasi de la calma després d’unes setmanes molt convulses així que, què millor que començar parlant de
com hem arribat fins aquí?
¿De dónde vengo?
Juliol de 2008. Després de
superar una moció de censura in-extremis, Laporta salva el cap i decideix posar
d’entrenador a Pep Guardiola. Dos anys després, amb 6 títols a la butxaca, Sandro
Rossell agafa el relleu a la presidència acompanyat de Bartomeu com a
bis-president esportiu i Andoni Zubizarreta de Director Tècnic. A partir
d’aquí la història és ben coneguda:
- Els presidents i directius, més guiats pel rancor a l’anterior junta que per construir un projecte propi, s’han ficat en un jardí rere l’altre: casos FIFA, avals, Masia, Neymar, etc
- El Director Tècnic, amb la seva inoperància, ha aconseguit fer trontollar (probablement) la millor estructura esportiva de la història del futbol. Més per omissió (deixar marxar Thiago, no fitxar Kroos, relleu al centre de la defensa, etc) que per acte (Douglas, Vermaelen, decisions dubtoses a diferents nivells de l’organigrama esportiu, etc) ens trobem amb la primera plantilla que haurà de sobreviure sense un lateral dret de garanties durant una temporada i mitja, el Barça B lluitant per mantenir-se a 2a i el Juvenil A 5è a la classificació per darrera d’Espanyol, Damm, Mallorca i Manacor!
- La plantilla, amb un bloc molt similar al del 2008 (+7 anys!) ha tingut reforços espectaculars (i d’altres no tant) i segueix tenint al millor jugador del món amb diferència
- I en quant a l’entrenador, ja superada la desgràcia d’en Tito Vilanova, un cop el Tata es va menjar la ressaca de l’èxit del Pep i ja passat el mundial de Brasil, la pista estava lliure perquè Luis Enrique ho petés!
¿De dónde soy?
Luis Enrique va
començar la temporada amb laterals jugant molt llargs i interiors molt físics
(Rafinha & Rakitic) que cobrien els espais que quedaven darrera i un
pseudo-Luís Suárez (Munir) preparant el terreny mentre durés la sanció. Després
va provar amb el mig del camp Busi-Xavi-Iniesta i va veure que se li desmuntava
el xiringuito fins que va apostar pel 3-4-3 (algun dia faré un article
defensant a mort aquest sistema) i finalment sembla que ha donat amb la tecla
deixant als laterals més baixos, obrint el camp amb Neymar i Messi (o Rakitic/Alves
quan nostro senyor vol anar cap al mig) i donant més llibertat a Rakitic i
Iniesta per filtrar passades a l’àrea mentre l’equip juga ben junt per
recuperar ràpid la pilota.
Aquest equip em
recorda cada vegada més al Barça B de Luis Enrique: un equip que va pujar de 2b
a 2a (atacant amb transicions més directes i jugant rata quan calia), que va fer la
millor classificació de la història del B a la segona divisió (van quedar 3rs)
i tot això barallat amb el crack del moment (Thiago Alcàntara).
No tinc collons
de predir què passarà en les pròximes setmanes però, un cop aclarit “¿de dónde
vengo?” i “¿de dónde soy?”, faig com l’amic Jaime Bores i només li demano a
Luis Enrique una cosa: “que no nos vacilen”.
