Avui soparem Bratwurst!!

Som-hi culés! Ha arribat el dia!

Poseu-vos les millors gales (com Luchíssim a la foto),
renteu-vos el cabell (com Luchíssim a la foto),
i a pel Bayern de Pepíssim!

Luchíssim vs Pepíssim

L'1x1 de BarcissiSIUUU!!! [14/03/15 Eibar - Barcíssim]

Cuc-cuc Barcíssims!

Cap de setmana plàcid amb tres puntets més per seguir líders i encarar una setmana d’espectacle amb Manchester City dimecres i Madrid diumenge!

Tira la melodia Cristi que me estoy haciendo el 1x1 encima!

Titulars!

> Bravo: -rridíssim. El bo d’en Hesp 2.0 podria haver anat a fer un riu a mig partit i ningú l’hauria trobat a faltar.

> Montoya: Gafe. Un partit que juga i li trenquen l’arco cigomático. Gran Lucho enviant un missatge de suport perquè tot quedi en un nyanyo!

> Piqué: Busíssim dixit.

> Bartra: -ca i mocador. Oportunitat ben aprofitada!

> Adriano: Vetrà. Sense ser tan gran (30 anys) fa la sensació que ha acceptat  definitivament el seu rol de suplent. Tot i que compleix de forma correcta quan juga, està lluny de forçar la competència ferotge que busca Luis Enrique.

> Rafinha: Rodat. La millor notícia és que ja no ens estranya veure’l de titular. Sense fer un partit espectacular va agafar minuts importants per seguir-se consolidant al 1r equip. Piano-piano que és el seu primer any!

> Sergi Roberto: Malaguanyat. No sé si és jugador pel Barça, però partits com els de dissabte demostren que se'ns ha florit a la grada un futbolista que té molt més futbol del que li hem vist. Que bé li hauria anat una cessió de dos anyets...

> Rakitic: Soldat. El jugador més obedient de la plantilla, sempre està “a la orden” per jugar on li demani el Comandant Luís Enrique

> Messi: Getàfic. Un article de Busi val més que mil paraules.

> Luis Suárez & Neymar: Palmeros. Davant del show de Messi no poden fer més que aplaudir.

Suplents:

> Xavi: Llegenda. 750 partits amb el Barça! 750!!! Per molta pasta que cobri, jo el vull al meu equip un any més!

> Pedro: Testimonial

L’entrenador:

En un partit més perillós del que semblava, Luis Enrique ha sabut transmetre la importància dels tres punts als seus jugadors, donar descans als apercebuts de sanció i encarar la setmana més important de la temporada (de moment) amb molt bones sensacions.

Vamgos!

L'1x1 de BarcissiSIUUUU!!! [01/02/15 Barcíssim - Villareal]

Amics Barcíssims,

Un partit com el d'ahir mereix un anàlisi detallat. És per això que inhauguru la secció "L'1x1 de Barcissisiuuuuu!"

Allí vaig amb els titulars:

> Bravo: Funcionari. Arriba a l'hora, fa la feina, i marxa en punt. Compleix escrupolosament amb el que se li demana sense aportar res d'extraordinari. Ahir no va tenir culpa en cap dels dos gols  però els porters de llegenda són els que van més enllà del que se'n espera.

> Alves: Quiet-aquí-jau! Sembla que Lucho el fa jugar com a lateral més defensiu deixant que Conillíssim pugi a plaer. Alves sembla molt més còmode en aquest rol on no se li veuen tant les vergonyes al darrere i quan puja ho fa amb perill. Que duri!

> Piqué: Back-in-business. Oficialment tenim Piquembauer de tornada. Ara, que no se'ns confii! Un Jona qualsevol et pot fer un traje si et despistes uns segons!

> Mascherano: Capità. A l'eix de la defensa o de mig-centre, el Jefecito reparteix espectacle per igual. La seva jerarquia creix sense parar dins l'equip.

> Alba: Unchained. Al contrari que Alves, Alba té llibertat per pujar a jugar amb "el grup dels guais" que s'ajunten per la banda esquerra (Iniesta & Neymar). Només li falta una mica de serenor als metres finals per triar bé l'última acció. Per la resta va sobradíssim.

> Busquets: Waterboy. Amb l'equip abocat a les transicions, Busi va amunt i avall  tapant forats com un boig . De moment aguanta el tirón però (1) jugant a aquest ritme Lucho l'haurà d'administrar  (Masche i Samper poden dir-hi la seva) i (2) això només és sostenible si els interiors ajuden tant com estan fent ara. Si no, se'ns desmunta el chiringuito!

> Rafinha: Songohan. Després de molts partits a la sala de l'esperit del temps, Rafinha ha tornat en plan superguerrer. Que es posin les piles Rakitic i Iniesta que Rafinha arriba like a wrecking boh!

> Iniesta: Beta-version. És tan bo que mai juga malament però és tan bo que tots esperem que sigui el millor. És cert que el joc més directe que proposa Luis Enrique no és l'ideal per les seves característiques però en dies com ahir, sense Xavi al camp, esperem d'ell que tingui més protagonisme i es carregui el partit a l'esquena.

> Messi: Totpoderós. Sense Xavi, ell és el metrònom del equip. Des de la banda (originalment) fa i desfà com i quan vol. Al costat de Neymar i Suárez, el veig content amb l'equip i gaudint del futbol com feia temps que no el vèiem.

> Luis Suárez: Huski. Crèiem que fitxàvem un Pitbull i resulta que és un Huski! Amb Messi fent de muíxer, Suárez tira del carro fent anar la defensa rival de corcoll i obrint espais per l'equip.

> Neymar: Gaucho. Ja fa dies que Neymar està finet. Pel bé del Barça esperem que no pari la seva metamorfosi de Robinho a Ronaldinho!

També han jugat:

> Matthiew: Perdonat. Després d'anar-se'n de la boca i parlar més del compte sobre la baralla Messi-Lucho, molts pensàvem que aniria de pet a la grada. Sembla que li perdonen en plan "d'on no n'hi ha…".

> Pedro: Rutinari. La seva entrada al camp s'ha convertit en el ritual de cada partit. Ha servit perquè l'afició aplaudís a Suárez que necessita carinyo.

> Rakitic: Testimonial. No ha tingut temps de res més que fer dos copets a l'esquena de Rafinha i sentir com el camp nou  corejava al canterà.

L'entrenador:

> Luis Enrique: Party-animal. Sembla que Lucho s'ha tret la careta i juga exactament al que vol jugar: Transicions vertiginoses, intensitat màxima i taquicàrdies asegurades! El canvi de Busi per Mattiew (avançant Masche al centre del camp) re-confirma les seves intencions quan els més clàssics esperaven l'entrada de Xavi per recuperar el control del partit. Més enllà de gustos futbolístics, celebro la coherència de l'aposta. Independentment dels resultats, com a mínim Lucho podrà dir que va pixar amb la seva!

El rival:

> Villareal: Digníssim. El partit ens va de conya per confirmar que el Villareal serà un més que digne rival de copa  I que, si no ens ho agafem molt en serio, ens pot eliminar. Quedem avisats!

Chau!

¿De dónde vengo o de dónde soy?

Estimats Barcíssims, és un honor convertir-me en el fitxatge d’hivern d’aquest gran club. Només el temps dirà si heu trobat el nou Edgar Davids o si us han colat un Juanpi Sorín qualsevol.

Sé que arribo en un oasi de la calma després d’unes setmanes molt convulses així que, què millor que començar parlant de com hem arribat fins aquí?

¿De dónde vengo?

Juliol de 2008. Després de superar una moció de censura in-extremis, Laporta salva el cap i decideix posar d’entrenador a Pep Guardiola. Dos anys després, amb 6 títols a la butxaca, Sandro Rossell agafa el relleu a la presidència acompanyat de Bartomeu com a bis-president esportiu i Andoni Zubizarreta de Director Tècnic. A partir d’aquí la història és ben coneguda:

• Els presidents i directius, més guiats pel rancor a l’anterior junta que per construir un projecte propi, s’han ficat en un jardí rere l’altre: casos FIFA, avals, Masia, Neymar, etc
• El Director Tècnic, amb la seva inoperància, ha aconseguit fer trontollar (probablement) la millor estructura esportiva de la història del futbol. Més per omissió (deixar marxar Thiago, no fitxar Kroos, relleu al centre de la defensa, etc) que per acte (Douglas, Vermaelen, decisions dubtoses a diferents nivells de l’organigrama esportiu, etc) ens trobem amb la primera plantilla que haurà de sobreviure sense un lateral dret de garanties durant una temporada i mitja, el Barça B lluitant per mantenir-se a 2a i el Juvenil A 5è a la classificació per darrera d’Espanyol, Damm, Mallorca i Manacor!
• La plantilla, amb un bloc molt similar al del 2008 (+7 anys!) ha tingut reforços espectaculars (i d’altres no tant) i segueix tenint al millor jugador del món amb diferència
• I en quant a l’entrenador, ja superada la desgràcia d’en Tito Vilanova, un cop el Tata es va menjar la ressaca de l’èxit del Pep i ja passat el mundial de Brasil, la pista estava lliure perquè Luis Enrique ho petés!

¿De dónde soy?

Luis Enrique va començar la temporada amb laterals jugant molt llargs i interiors molt físics (Rafinha & Rakitic) que cobrien els espais que quedaven darrera i un pseudo-Luís Suárez (Munir) preparant el terreny mentre durés la sanció. Després va provar amb el mig del camp Busi-Xavi-Iniesta i va veure que se li desmuntava el xiringuito fins que va apostar pel 3-4-3 (algun dia faré un article defensant a mort aquest sistema) i finalment sembla que ha donat amb la tecla deixant als laterals més baixos, obrint el camp amb Neymar i Messi (o Rakitic/Alves quan nostro senyor vol anar cap al mig) i donant més llibertat a Rakitic i Iniesta per filtrar passades a l’àrea mentre l’equip juga ben junt per recuperar ràpid la pilota.  

Aquest equip em recorda cada vegada més al Barça B de Luis Enrique: un equip que va pujar de 2b a 2a (atacant amb transicions més directes i jugant rata quan calia), que va fer la millor classificació de la història del B a la segona divisió (van quedar 3rs) i tot això barallat amb el crack del moment (Thiago Alcàntara).

No tinc collons de predir què passarà en les pròximes setmanes però, un cop aclarit “¿de dónde vengo?” i “¿de dónde soy?”, faig com l’amic Jaime Bores i només li demano a Luis Enrique una cosa: “que no nos vacilen”.

Siusplau, algú té una bossa plena de caca?

Pluja de gols i tormenta a Can Barça

Senyores i senyors, ahir 5 gols i bon partit de Messi, Neymar i Suarez. 

Ara, acompanyat de plebiscit a l'estadi. L'aficio va triar Messi per davant de Luis Enrique.

Creieu que Messi voldrà quedar-se? 

Crec que necessita un convenciment que el futur passa per un projecte prometedor, amb un estil de joc clar, sabent què es vol i on es va; ara mateix aixo no existeix.

Esperem que a travès de les eleccions, algu li sàpiga transmetre aquest convenciment.

LA CASA DE PUTES MÉS GRAN DEL MÓN

Senyores i senyors, passin, observin i triïn; benvinguts a la casa de putes més gran del món.

La primera senyoreta que tenim és Lionel Messi: una ballarina fina i delicada, que ha fet les delicies de tots els socis del Camp Nou; no se'n podràn estar de babejar i excitar-se amb els seus jocs de cames i moviments de cos. Se'n tornaràn a casa i encara tindran ganes de tocar-se. Però és gelosa com ella sola, no accepta que les demés putes del Camp Nou li puguin prendre protagonisme i vol ser el centre de totes les mirades.

Si el que prefereixen és donar canya al cos, els presentem Luis Enrique, una artista de la provocació i el sadomassoquisme; és capaç de destrossar qualsevol relació de parella i de deixar-los secs a base d'insults i males arts. No repeteix mai una postura, i els deixarà ben desconcertats i marejats de totes les probatures al llit.

Diuen que l'experiencia és un grau, per tant, no poden perdre l'oportunitat de passar una bona estona amb la nina de la Pobla, Carles Puyol, qui els portarà a evocar els somnis més humits d'aquelles nits de copes. Atenció, a vegades cau del llit!

Si els ve de gust alguna cosa més pujada de tó, els recomanem Zubizarreta: la més foradada dels ultims anys a can Barça; tothom se l'ha passat per la pedra i s'ho deixa fer tot. Ha rebut per davant i per darrera. La seva especialitat: el "TAS, en toda la boca".

I finalment, si el que busquen és alguna cosa de luxe, també en tenim. Escullin la presidenta. Bartomeu és puta i ramoneta, tot alhora; no saps si ve o si va, i no dubtarà en fer servir la targeta per acomplir les seves necessitats més bàsiques. Li agrada molt fer-s'ho amb menors.

Així que ja saben, aprofitin ara que aviat ja no hi seran i se'n penediràn; o no...

Nota: quan surtin de l'habitació, passin per caixa i tanquin Laporta! Gracies.

Merda per tu!

Plantejar un partit amb totes les estrelles al banquillo significa que confies en l'equip i que treurà el partit endavant i que un cop guanyes 3-0 treuràs les màquines pq acabin de destrossar l'equip rival i marquin algun que altre golet. Ara bé... sentar a tothom, treure una xusta d'aliniació...que ningú doni res al camp i a sobre acabar treient-los a tots i que facin pena tb.... si això no es mereix la merdíssima no se que s'ho mereix!

Oh là là: Barça 3 - 1 PSG

Bé nois, aqui va el resum del partit d'ahir, amb tots els gols, i un anàlisis des del meu punt de vista:

Vam veure un experiment de Luchissim, 3-4-3 amb 3 centrals, Emulant alguns partits de Guardiola on utilitzava Abidal Piqué i Puyol. Ahir la defensa estava formada per Bartraca, Piquetes i Titubes.

Em va semblar bé l'experiment, perque moltes vegades demanem als entrenadors que prenguin decisions tàctiques per enfrontar-se a equips que saps que es tancaran i que el joc del Barça ja no els afecta com abans. Pero vull fer algunes consideracions:

1. Bartraca i Mocador va fer un espectacle de partit. Per mi el millor en defensa. I es va menjar a Cavani, gens fàcil. Crec que si continua tenint minuts, agafant nivell i s'ho creu, és defensa titular d'aquest equip.
2. Piqué va anar de menys a més i sembla que recupera forma (li dono rao a Saulissim en aquest post); per contra, Titubes no està a bon nivell: desbordat per banda va demostrar que Bartra li passa per davant.
3. El mig del camp, com ja vaig pronosticar en un comentari recent, va ser per Planxes i Jefesito; crec que aquesta parella la veurem molt sovint contra equips que tenen molta sortida a la contra (la vam veure a Valencia, ahir contra el PSG, i crec que Luchissim creu que és el que hauria d'haver fet al Bernabeu...).
4. Per contra la resta del mig del camp, formada per Andresito i Messi com a mitja punta, no em va acabar d'agradar. Iniesta descolocat sense un referent com Xavi i Messi va intervenir poc en el joc, pero és Messi i fa espectacle les poques vegades que la toca.
5. Davant, polvora pura; tret de Pedrito, que no és titular en aquest Barça, es que no li passen ni la bola... neymar i Suàrez molt bon partit, i gols, què volem més.

Crec pero, que tot i sortir bé el sistema i el resultat d'ahir, el canvi tàctic no està prou entrenat, i vaig veure un Barça boig i esvalotat, deixant espais en defensa i amb un mig del camp perdut. Pero efectiu davant. Ahir vaig veure el Madrid.

Per tant, i per resumir, crec que aquesta temporada ens hem d'acostumar a veure un Barça que no juga bé, pero que guanya! Costa fer el canvi, de fet costa molt pq venim d'uns anys d'excelència en el joc, pero és necessari perque si no ho farem volar tot pels aires. Aixi que ara toca ser resultadistes per tornar a ser els millors. 

I per acabar, m'agradaria recuperar un dels emblemes de Barcissim.com: LA XIBECA!

Ahir hi ha alguns jugadors que se la mereixen (per mi Bartraca i Mascherano van estar excelsos) pero li donaré al GOS, al nostre GOSSISSIM, Per la seva primera mossegada al Camp Nou i perque esperem que s'arrenqui el morrio i queixali el màxim de porters possibles.

Au, beu birra GOSSACU!!

La competència

Bona nit barcissimmaniàtics i moltes gràcies per la quantitat de comentaris que estem rebent en els últims posts des de tot arreu del món! Gràcies de debò sou uns grans fans.

Avui vull parlar de la competència!! I perquè crido?!? No ho sé!!! Doncs bé! Avui vull cridar sobre la competència!!! Entesos?!?! Vamgos.

Primer vull dir que aquesta temporada m'està agradant molt! Vam passar de l'excel·lència màxima irrepetible de la òstia de Pepíssim... a les calaveres més xungues de l'any passat amb Tatíssim. I aquest any què tenim? Muntanyes russes!! Ara som merda, ara som la polla, ara som merda, ara la polla! I això s'agraeix, tu. Perquè el futbol és per això. Per no avorrir-se mai!

Ficant-nos serios i entrat en termes futbolístics, aquest any el Barcíssim en construcció, el nou projecte de Luchíssim, té venades. Entrada forta de temporada i pum bajón de PSG, Madrid i Celta... parón i enxufada contra el Sevilla i Apoel. I ahir un partit d'aquells que es disfruten a saco, amb molt poc joc però amb molta lluita i amb un gol que sap a glòria en un camp on encara ningú havia guanyat. Aquest equip té una cosa que es diu inestabilitat i això el fa vulnerable, però al mateix temps (i això òbviament des del meu humil punt de vista) el fa atractiu. Segueixo pensant que passarem més ratxes de calaveres però acabarem aconseguint com a mínim un títol al final de temporada.

Molt bé! I la competència què!? Doncs això. Volia destacar un dels punts clau que ha aportat Luchíssim aquest any al vestidor amb alguns exemples.

1- Oju el moment de forma de Hesp i Enke. El millor de la temporada en els dos casos de llarg. És un luju que en cada partit estiguem discutint qui és millor perquè els dos s'ho estan currant que la vibres. Competència

2- El gos. Que no enxufa ni una tot i que sap que és titular indiscutible però corre que se les pela perquè sap que Lutxíssim treurà la merda de Pedritíssim ni que sigui per tocar els pebrots. Competència

3- Piquetes. Gran exemple Piquetes!! Castigat per fer merda durant un temps. Mira com juguen els altres des de la banqueta i pam. Torna fet un pinzell! Pam Piquetes agafant el ritme un altre cop. Competència.

4- Gripaus. Aquest és un exemple invers. Era el pal de paller del nou projecte i ara sembla que Xavi i Rafinha li estan treient molts minuts. Nanu, espavil que Andressito ja s'ha calçat...i ja saps: Competència.

... i segur que n'hi ha molts més!

Luchíssim està cagant mil coses i fent experiments a pinyón i liant-la contra l'Almeria amb merdes d'alineacions, però al final del camí és quan sabrem si tot això serveix per alguna cosa. Jo crec que sí i que aquest és un valor que s'havia perdut en les últimes temporades.



Fins i tot els de Rac1 s'apunten al carro de Luchíssim en la propera retransmissió! Luchissim rules.

Luchíssim sota una miqueta de pressió

No val a badar penya.
Qualsevol cosa que no sigui una victòria contra Ajax Pino suposarà una màxima pressió per Luchíssim que no li anirà gens bé al Barcíssim. Per tant... Màxima pressió Luchíssim!! 

Piles! I que tornin les fregones aviat!