Feliç estiu barcissims!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Messi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Messi. Mostrar tots els missatges
dimecres, 1 de juliol del 2015
dilluns, 15 de juny del 2015
Ressaquíssima
Trossos de calavera esparcits per terra entre confeti brut i trepitjat. Birra, colilles de piti de Mathieu, trallats. Una cinta de casset de Kevin Roldan. Douglas, allà en un racó, amb un gorro penós. Silenci. Pau. Felicitat.
Fa una setmana aixecàvem el tercer i últim titolíssim de la temporada i entràvem a la història com els cotxes que rebenten els vidres d'una joieria per robar. A sac. Brutal. Ara, quan la festa ja ha passat, quan hem recuperat la veu, quan tornem a la vida real, és hora de fer balanç i de recordar alguns dels grans moments que hem viscut aquesta temporada barcissimísticament.
Penya. Això ha estat un ASPACTACLA. Ens ho hem passat MOOOOOLT BÉ. I ara hem d'assaborir-ho.
Primer voldria començar, com no, citant alguns dels posts que deixen retratadíssima la caverna calaverística de barcissim. Posts com aquest o aquest que, abans que comencés la temporada ja preveien el pitjor, o aquest de no fa gaire... m'agrada molt llegir-los ara. I treient pit com a membre de la secció pro-Luchíssim anticalaveríssima de Barcissim.com. M'ha agradat molt aquest final de temporada celebrar tots els títols amb tots els culeríssims, units, fent força, però sabent que jo he cregut des del principi. Plaer multiplicat per mil. Vamgos.
També he arribat a la conclusió que el Barça depèn de barcissim. Fixeu-vos. Barcissim neix l'any 2008 amb el fitxatge de Guardiola i allò és un festival insuspetxat. Després seguim a tope amb el blog però ens adormim una miqueta al 2013 i tornem a pinyoníssim amb el fitxatge de Luchíssim. Pam. És així. De res penya. Ja ens pagareu unes birres!
La temporada ha tingut molts moments boníssims. Oju fa nomes 6 mesos quan enderrocàvem tots l'estadi o quan un servidor demanava que Messi pirés al final de temporada (sort que no em va fer cas, tot i que segueixo pensant igual). Haver pillat catxíssim fa assaborir molt més la victòria ara. Jo, de fet sóc d'aquells que creu que el post-anoeta no existeix. Que sempre s'ha treballat igual, i que el pique Messi-Luchíssim és igual que una discusió que pots tenir un dia amb el teu jefe i ja està. La premsa, l'entorn, un any més ha tornat a fer un circ penós que en molts casos ha arribat a cremar més d'un.
Però recordem les coses bones de la temporada. La temporada dels sostenidors, per exemple. Pam posa-li sostenidor a Messi i pam triplet. La temporada dels cucuts i gols brutalíssims de Messi. La temporada del gussacu. La temporada dels 1x1 de barcissiuuuuuuu de Valentiníssim. La temporada en que Busi buida i omple la closca. Pam Closquíssima quedant-se! La temporada de l'espectacle del semantisme que hem fotut a RAC1! Oju 10 tuits semàntics llegits en hora punta eh! Barcissim als altaveus de Catalunya pam! La temporada en que Tussetes recupera els titulars. La temporada en que Banachíssim s'alia amb Miqui Mel en la secció calaverística. La temporada dels blood pressure monitors. La temporada en que Kurníssim s'inventa una secció on comenta jugades polèmiques i la secció dura un capítol. La temporada de la barcissimera més loca de totes. La temporada del BOH!
Penya ha estat un aspactacla de temporada. Sí. Sé que esteu tots destrossats perquè ho hem donat tot i hem arribat rebentats al final, però ha estat la polla.
Ara toca vacancetes amb les eleccions a la vista i tornar a agafar forcíssimes de cara a la temporada vinent. Perquè sabeu què farem no? Exacte. Tornarem a vèncer.
Vamgos.
Fa una setmana aixecàvem el tercer i últim titolíssim de la temporada i entràvem a la història com els cotxes que rebenten els vidres d'una joieria per robar. A sac. Brutal. Ara, quan la festa ja ha passat, quan hem recuperat la veu, quan tornem a la vida real, és hora de fer balanç i de recordar alguns dels grans moments que hem viscut aquesta temporada barcissimísticament.
Penya. Això ha estat un ASPACTACLA. Ens ho hem passat MOOOOOLT BÉ. I ara hem d'assaborir-ho.
Primer voldria començar, com no, citant alguns dels posts que deixen retratadíssima la caverna calaverística de barcissim. Posts com aquest o aquest que, abans que comencés la temporada ja preveien el pitjor, o aquest de no fa gaire... m'agrada molt llegir-los ara. I treient pit com a membre de la secció pro-Luchíssim anticalaveríssima de Barcissim.com. M'ha agradat molt aquest final de temporada celebrar tots els títols amb tots els culeríssims, units, fent força, però sabent que jo he cregut des del principi. Plaer multiplicat per mil. Vamgos.
També he arribat a la conclusió que el Barça depèn de barcissim. Fixeu-vos. Barcissim neix l'any 2008 amb el fitxatge de Guardiola i allò és un festival insuspetxat. Després seguim a tope amb el blog però ens adormim una miqueta al 2013 i tornem a pinyoníssim amb el fitxatge de Luchíssim. Pam. És així. De res penya. Ja ens pagareu unes birres!
La temporada ha tingut molts moments boníssims. Oju fa nomes 6 mesos quan enderrocàvem tots l'estadi o quan un servidor demanava que Messi pirés al final de temporada (sort que no em va fer cas, tot i que segueixo pensant igual). Haver pillat catxíssim fa assaborir molt més la victòria ara. Jo, de fet sóc d'aquells que creu que el post-anoeta no existeix. Que sempre s'ha treballat igual, i que el pique Messi-Luchíssim és igual que una discusió que pots tenir un dia amb el teu jefe i ja està. La premsa, l'entorn, un any més ha tornat a fer un circ penós que en molts casos ha arribat a cremar més d'un.
Però recordem les coses bones de la temporada. La temporada dels sostenidors, per exemple. Pam posa-li sostenidor a Messi i pam triplet. La temporada dels cucuts i gols brutalíssims de Messi. La temporada del gussacu. La temporada dels 1x1 de barcissiuuuuuuu de Valentiníssim. La temporada en que Busi buida i omple la closca. Pam Closquíssima quedant-se! La temporada de l'espectacle del semantisme que hem fotut a RAC1! Oju 10 tuits semàntics llegits en hora punta eh! Barcissim als altaveus de Catalunya pam! La temporada en que Tussetes recupera els titulars. La temporada en que Banachíssim s'alia amb Miqui Mel en la secció calaverística. La temporada dels blood pressure monitors. La temporada en que Kurníssim s'inventa una secció on comenta jugades polèmiques i la secció dura un capítol. La temporada de la barcissimera més loca de totes. La temporada del BOH!
Penya ha estat un aspactacla de temporada. Sí. Sé que esteu tots destrossats perquè ho hem donat tot i hem arribat rebentats al final, però ha estat la polla.
Ara toca vacancetes amb les eleccions a la vista i tornar a agafar forcíssimes de cara a la temporada vinent. Perquè sabeu què farem no? Exacte. Tornarem a vèncer.
Vamgos.
divendres, 8 de maig del 2015
Alabado sea D10S
Barça 3 - Bayern 0, o la màgia del peu i la pilota.
Atenció a l'efecte eco quan canten el marcador...
Atenció a l'efecte eco quan canten el marcador...
dijous, 2 d’abril del 2015
dijous, 19 de març del 2015
Consideracions post-adrenalíniques
Quin partit ahir nois, quin partit.
No va ser només un partit entretingut, sino molt mes que això. Va ser el partit en que per fi ens creiem en sèrio que podem guanyar la Champions. No només això, sino que a mes no hi ha gaires equips que semblin capaços de guanyar aquest barça inclassificable.
El partit d'ahir va donar per fer moltes reflexions. Aquí exposo unes quantes, a veure quèen penseu:
Messi
Lo d'ahir de Messi no va ser normal. A veure, mai ho és, però ahir vaig pensar que feia molt que no veia a Messi tan sobrat, fent cucucs a la penya com si res: Fernando, Fernandinho, Milner... Va ser un ASPACTACLA d'aquells que deixen marca. Si se li haguès tornat el cabell ros de cop no m'hauria sorprès el mes minim.
No se a on he llegit que l'actuació de Messi d'ahir deixa una mica en evidència Neymar: els canyos que tira Neymar són decoratius, innocuus, mentre que els de Messi són rellevants i ajuden a l'equip, creant situacions d'aventatge. Això l'engrandeix encara mes. De fet, la premsa avui flipava molt. Però molt. I què dir de'n Pep:
Estil
S'està tornant molt clar de quèva aquest Barça: s'ha acabat donar-li la pilota a Xavi i Iniesta per a què controlin des de la possessió. Ara anem a òsties. A veure qui corre mes, qui xuta mes, que sua mes. Hi ha dues raons per les que ens ho podem permetre:
La defensa està funcionant. L'any passat la defensa es feia caca quan el Levante sortia al contraatc. Ara ataca el Man City en tromba i estem amb la calma fent la Kronenburg, així del pal tranquis. Qui ens hauria de dir que Piqués'estaria sortint així? Qui s'hauria imaginat que Jordi Alba correria encara mes? I qe ens hauria dit que fumar no és tan dolent? I si no mireu a Mathieu. Amb Bartra també de nota alta, i la closca humana fent una feina mes que raonable, estem d'enhorabona.
El mig del camp s'està comportant: Rakitic, Busquets i Masche ens estant aguantant la paradeta amb molt efficiència, amb no poca ajuda d'un molt assenyat Rafinha. Vale que a vegades es troba a faltar una mica mes de pausa, una mica de Xavi, però penya, això és molt mes divertit!
I tot i els corre-calles que es munta el barça aquesta temporada, cada vegada som mes favorits a les cases d'apostes a guanyar-ho tot. I é que amb Messi desatat tot és possible. Esperem que no ens caigui el tingladu...
La Diagonal de Déu
Així es diu el passe que s'ha tornat marca de la casa aquesta temporada: aquest passe sublim de Messi de 20 metres des de la banda dreta fins la part esquerra de l'area, per a que qualsevol que arribi faci molta pupa a l'equip contrari: Alba, Neymar, Suarez... Ahir el vam veure moltes vegades, i un va acabar en gol. Aquest passe éun mes que vàlid hereu d'aquell passe de Xavi darrera de la defensa pel Alves, que després feia el passe de la mort. Ai closca humana!! Quién te ha visto...
Mathieu, penya, Mathieu
Aquest és un comentari molt personal, fart com estic de sentir que Bartra és millor que el fumetes. Doncs què voleu que us digui, no ho veig clar. Ahir Mathieu va fer un molt bon partit, igual que Bartra aquest any. A mi em molen els dos: Bartra és mes Piquétes, i a vegades es flipa massa pujant, mentre que Mathieu és mes contundent. Mathieu em va semblar l'elecció correcta contra un equip de múscul com el City. Merci Jérémy!
Però atenció
No podia faltar una petita calaverada i un toc d'atenció. Hi ha un parell de coses que hem de vigilar:
Aquest estil de joc peta molt. La segona part vam veure un Messi que caminava. Ho trobo molt normal, perquès'estava regulant pel clásico, però atenció que si seguim aixíarribarem al maig tirants pel terra. Nomes correrà el Jefesito.
Lucho va agafar vacances ahir. Devia flipar tant amb el joc que es va oblidar de QUE ESTAVA CURRANT!! Has de fer canvis empanaaat!
Punt final
Prou per avui. La veritat éque la temporada 14/15 ens està donant molt per discutir i comentar. I penseu que encara queda el millor!
dilluns, 16 de març del 2015
L'1x1 de BarcissiSIUUU!!! [14/03/15 Eibar - Barcíssim]
Cuc-cuc
Barcíssims!
Cap de
setmana plàcid amb tres puntets més per seguir líders i encarar una setmana d’espectacle
amb Manchester City dimecres i Madrid diumenge!
Tira la
melodia Cristi que me estoy haciendo el 1x1 encima!
Titulars!
> Bravo:
-rridíssim. El bo d’en Hesp 2.0 podria haver anat a fer un riu a mig partit i
ningú l’hauria trobat a faltar.
>
Montoya: Gafe. Un partit que juga i li trenquen l’arco cigomático. Gran Lucho enviant un missatge de suport perquè tot quedi en un nyanyo!
> Piqué:
Busíssim dixit.
>
Bartra: -ca i mocador. Oportunitat ben aprofitada!
> Adriano:
Vetrà. Sense ser tan gran (30 anys) fa la sensació que ha acceptat definitivament el seu rol de suplent. Tot i
que compleix de forma correcta quan juga, està lluny de forçar la competència ferotge
que busca Luis Enrique.
>
Rafinha: Rodat. La millor notícia és que ja no ens estranya veure’l de titular.
Sense fer un partit espectacular va agafar minuts importants per seguir-se
consolidant al 1r equip. Piano-piano que és el seu primer any!
>
Sergi Roberto: Malaguanyat. No sé si és jugador pel Barça, però partits com els de dissabte demostren que se'ns ha florit a la grada un futbolista que té molt més futbol del que li hem vist. Que bé li hauria anat una cessió de dos anyets...
>
Rakitic: Soldat. El jugador més obedient de la plantilla, sempre està “a la
orden” per jugar on li demani el Comandant Luís Enrique
> Messi:
Getàfic. Un article de Busi val més que mil paraules.
> Luis
Suárez & Neymar: Palmeros. Davant del show de Messi no poden fer més que
aplaudir.
Suplents:
> Xavi: Llegenda. 750 partits amb el Barça! 750!!! Per molta pasta que cobri, jo el vull al meu equip un any més!
> Pedro: Testimonial
L’entrenador:
En un partit més perillós del que semblava, Luis Enrique ha sabut transmetre la importància dels tres punts als seus jugadors, donar descans als apercebuts de sanció i encarar la setmana més important de la temporada (de moment) amb molt bones sensacions.
Vamgos!
diumenge, 1 de març del 2015
L'1x1 de BarcissiSIUUU!!! [28/02/15 Granada - Barcíssim]
Bueeeeeeno nois!
Ja estem aquí una setmana més per valorar el suporífer partit de Granada.
Mentre la resta de mortals (jugadors inclosos) lluitàvem per mantenir-nos desperts, les altes esferes de Barcíssim estaven de farra padre per celebrar l'aniversari de Pepíssim - felicitats nen!
Per això l'1x1 d'aquesta setmana és de temàtica tajil!
Dale al reggaetón Cristi (dedicadu a Pepíshim)!
Titulars:
> Bravo: Vi chilè. Sense el glamour del francès, vi de gran qualitat. Complement ideal per menjars ben elaborats.
> Alves: Sangria. Al principi et fa molta gràcia, t'anima i t'ho passes bé fins que t'adones de la ressaca que t'espera al dia següent...
> Bartra: Malibú amb pinya. Cubata de novato.
> Mathieu: Baylis amb cola. Espès com ell sol.
> Alba: Charteusse. Amb forta arrel Tarragonina (aquí on el veieu aquest tio va jugar al Nàstic), licor ideal per sorprendre a tots els presents a la festa!
> Mascherano: Whisky on the rocks. Beguda amb classe, només per tios durs.
> Rakitic: Leffe. Anant a birres t'assegures que la festa anirà per llarg. Aquest és de marca premium.
> Xavi: Gran Reserva. Saps que és boníssim però no acabes de trobar l'ocasió adequada per obrir l'ampolla.
> Messi: Gin Tònic. Disponible amb infinites combinacions de gins i tòniques en funció del lloc i el moment, és garantia de bon regust al final de la nit.
> Suárez: Jagermeister. Explosiu com ell sol, t'anima la festa més apagada.
> Neymar: Pinky. Divertit en festes infantils, insuficient en farres adultes. Esperem que en els pròxims partits porti una petaqueta i complementi el ponche.
Suplents:
> Rafinha: Ron-cola. Següent pas en la cadena evolutiva dels cubates després del Malibú amb pinya i el Martini amb llimonada, Rafinha s'està consolidant poc a poc a l'equip.
> Busquets: Martini amb oliva. El vermut que mereixem cada cap de setmana.
> Pedro: Tequila. Tradicional xupito per tancar la festa.
L'entrenador:
> Luis Enrique: 0,0. Bebent amb responsabilitat, va sobreviure a una festa avorridíssima i va passar el control dels mossos sense problemes al tornar a casa.
Que la ressaca sigui lleu i bona entrada de setmana Barcíssims!
Ja estem aquí una setmana més per valorar el suporífer partit de Granada.
Mentre la resta de mortals (jugadors inclosos) lluitàvem per mantenir-nos desperts, les altes esferes de Barcíssim estaven de farra padre per celebrar l'aniversari de Pepíssim - felicitats nen!
Per això l'1x1 d'aquesta setmana és de temàtica tajil!
Dale al reggaetón Cristi (dedicadu a Pepíshim)!
Titulars:
> Bravo: Vi chilè. Sense el glamour del francès, vi de gran qualitat. Complement ideal per menjars ben elaborats.
> Alves: Sangria. Al principi et fa molta gràcia, t'anima i t'ho passes bé fins que t'adones de la ressaca que t'espera al dia següent...
> Bartra: Malibú amb pinya. Cubata de novato.
> Mathieu: Baylis amb cola. Espès com ell sol.
> Alba: Charteusse. Amb forta arrel Tarragonina (aquí on el veieu aquest tio va jugar al Nàstic), licor ideal per sorprendre a tots els presents a la festa!
> Mascherano: Whisky on the rocks. Beguda amb classe, només per tios durs.
> Rakitic: Leffe. Anant a birres t'assegures que la festa anirà per llarg. Aquest és de marca premium.
> Xavi: Gran Reserva. Saps que és boníssim però no acabes de trobar l'ocasió adequada per obrir l'ampolla.
> Messi: Gin Tònic. Disponible amb infinites combinacions de gins i tòniques en funció del lloc i el moment, és garantia de bon regust al final de la nit.
> Suárez: Jagermeister. Explosiu com ell sol, t'anima la festa més apagada.
> Neymar: Pinky. Divertit en festes infantils, insuficient en farres adultes. Esperem que en els pròxims partits porti una petaqueta i complementi el ponche.
Suplents:
> Rafinha: Ron-cola. Següent pas en la cadena evolutiva dels cubates després del Malibú amb pinya i el Martini amb llimonada, Rafinha s'està consolidant poc a poc a l'equip.
> Busquets: Martini amb oliva. El vermut que mereixem cada cap de setmana.
> Pedro: Tequila. Tradicional xupito per tancar la festa.
L'entrenador:
> Luis Enrique: 0,0. Bebent amb responsabilitat, va sobreviure a una festa avorridíssima i va passar el control dels mossos sense problemes al tornar a casa.
Que la ressaca sigui lleu i bona entrada de setmana Barcíssims!
dimecres, 25 de febrer del 2015
Manchester City 1 - FC Barcelona 2
Deixaré anar algunes reflexions que em faig desprès del partit d'ahir. Però que vagi per davant, que em sembla que en global el Barça va fer un partidàs, en un dels camps més difícils d'Europa i fins i tot va tenir l'oportunitat de tancar l'eliminatoria.
1.- Una primera part brutal: el Barça va sortir enxufadíssim en tots els aspectes; amb la porteria entre cella i cella, corrent si feia falta, parant el partit i triangulant com feia dies que no veiem, sent vertical des del darrera, etc. Va entendre el partit que convenia en cada moment i ens va regalar la millor primera part de la temporada.
2.- The dog: va ser tornar a Anglaterra i n'enxufa dues!! Les dues boles que va tocar al primer toc, sense pensar, les va enxufar; en canvi, quan es va plantar davant de Hart, sol, i va haver d'aixecar el cap i pensar, la va donar al porter. Vull dir que Suàrez s'hauria de deixar estar de si la passo, si no la passo, si el toc, si la paret... A barraca! i en això és un killer!
3.- El bajón: a la segona part, el Barça baixa el ritme; però és normal, jugàvem contra el campió de la Premier i a casa seva, que perdia 0-2 i havia de fer alguna cosa. Per tant va ser normal perdre el control del partir. L'únic però que li dono a Luis Enrique, és no fer algun canvi per intentar retrobar el ritme: em va agradar que posés a Mathieu per avançar Mascherano, però a més, jo hagués posat Xavi al camp.
4.- El penaltíssim: és la puntilla del partit, i a més al minut 90 que encara fa més mal i fa que marxis amb un regust de boca. Però em va donar la sensació que el penalty fallat fa més mal pel fet que sigui Messi qui el falla i la reacció que té desprès d'un cop de cap dolent (nefast), que no pas per perdre l'oportunitat de fer el tercer. Em sembla lamentable però que la gent es plantegi si ha de seguir tirant Messi els penals, per mi no hi ha dubte que sí.
5.- La derrota amb el Màlaga: no seré jo qui defensi la tesi de "encara ens va anar bé perdre contra el Màlaga pq van sortir més enxufats". No m'ho crec, sóc dels que prefereix anar a jugar havent guanyat el partit anterior; i tampoc m'abono a la tesi de "millor haver perdut contra el Màlaga que ahir": si haguéssim guanyat dissabte depeniem per guanyar la lliga, i havent perdut ahir continuariem depenent per passar l'eliminatoria; vull dir que jo seria partidari d'un intercanvi de resultats. Però això ja és aigua passada...
i 6.- El calendaríssim de merda de sempre: no sé vosaltres, però em sembla una putíssima merda la manera en que s'estructuren les competicions; el dia 11/02 vam jugar l'anada de semis de la Copa del Rei contra el Villareal, i la tornada serà dimecres que ve dia 4/02, gairebé un mes desprès (algú recorda el resultat d'anada?); la tornada del City la jugarem el dia 18/03; no podriem jugar anada i tornada en una setmana de diferencia? No us semblaria més lògic i més coherent per centrar-se al 100% en una eliminatoria? Boh!
Vinga va doncs, dissabte...
dimarts, 17 de febrer del 2015
Tenim la millor davantera de la era Messi?
Donades les darrers exhibicions del Barça, m'he plantejat aquesta pregunta. La primera dificultat és com jutjar-ho: depèn d'un munt de factors (la zona de mitjos, els laterals, el nivells dels equips contraris), però m'he fixat només en la interacció dels davanters i la quantitat de gols que han fet.
Hi ha uns quants factors que podem mirar quan examinem un trio de davanters:
El següent és una llista dels trios de davanters de l'era Messiànica, amb les estadístiques que he compilat de forma completament científica, dades que em porten a afirmar sens dubte que tenim la millor davantera des del 2007 (com a mínim). Cada categoria va de 0 a 10, de pitjor a millor, excepte els gols per jugador que no te límit.
Abróchense los cinturones:
2006-2007: Ronnie, Messi, Eto'o - 46 gols (21, 14, 11)
Quin gustacu escriure sobre aquestes llegendes! I tot i això només van fer 46 gols en tota la lliga, 46!!! Jernaca si ho mirem amb els ulls actuals, després de 10 anys de bogeria Messiàtica, però una mega temporada si ho mirem amb els ulls d'aleshores.
Tot i que aquest trio s'acosta a la perfecció, va patir una mica per la forma física de Ronnie i l'ego d'Eto'o, que sempre m'ha semblat molt volàtil. I Messi encara no havia explotat... Per altra banda, l'enteniment entre els tres era bastant bo, mereixedor d'un 8: Ronnie era l'estrella però hi havia un gran respecte pel Messi.
2007-2008: Eto'o, Henry, Messi - 38 gols (16, 12, 10)
Un cop retirat Ronnie del Barça, ens arriba un altre pura sang, en Titi, a la triada ofensiva. Deu n'hi boh també quina triada! De totes formes, en Titi no va ser mai la bèstia de l'Arsenal (tot i arribar amb 29 anys) i per això baixa una mica la qualitat, tot i que Messi seguia creixent, i un Eto'o que cada vegada estava mes penjat. La producció golejadora és la mes baixa de totes les triades. La veritat és que va ser una temporada de merda.
2008-2009: Eto'o, Messi, Henry - 72 gols (30, 23, 19)
Clarament, la segona millor triada de la classificació. L'arribada d'en Pep va revolucionar el Barça i el futbol mundial en general. Els mig campistes proveïen als davanters que donava gust. Ara bé, els davanters van fer una temporada aspactacular, tots amb 20 gols o mes (Henry 19).
Va ser una gran temporada en que els tres es van entendre molt bé i en la que ja estava clar qui manava. Eto'o, de totes formes, sempre portava una mica de tensió egomaniaca. Henry va tenir un bon any físicament, un cop es va acostumar al joc culé.
2009-2010: Messi, Ibra, Pedro - 62 gols (34, 16, 12)
La meravella que no va poder ser. Quan ens van dir que venia Ibra, se'ns va fer la boca aigua. Però és massa capullu i no va pillar el temita: aquí mana Déu! l'Ibra va portar molt mal rotllo, i no s'entenia amb Messi, de fet l'estorbava mes que res.
Pedrito entra a la llista com a tercer davanter, fent que la qualitat individual baixi una miqueta. L'estat físic dels tres va ser molt bo tota la temporada (o almenys jo no recordo res greu).
2010-2011: Messi, Villa, Pedro - 62 gols (31, 18, 13)
Tot i que sembli que la qualitat baixi, el primer any de Villa va ser molt bo, amb 18 gols. En total, 62 gols, que no està malament. La qualitat individual, però, se'n resenteix, ja que Villa no va tornar a ser mai la bèstia del València. A mes, l'enteniment entre ell i Messi va deixar molt a desitjar a vegades, pel que tenen un 7.
En termes d'egos, aquest és l'any a on comença el periode de control absolut de Messi. A partir d'ara ja ningú tindrà cap dubte de qui mana a l'equip. Un 9.
2011-2012: Messi, Alexis, Villa - 66 gols (50, 11, 5)
Aquest és l'any en què ens arriba la bèstia xil.lena, que li treu el puesto a en Pedrito. l'Alexis, que tot i no tenir un gran any, va fer 11 gols. La mala notícia va ser el trencament de la cama de'n Villa, que va fer que es perdés tota la segona volta, o quasi tota.
L'enteniment entre jugadors baixa a 6 perquè el primer l'Alexis encara no sabia on parava la porteria i va alexejar moltissim. Sempre intentava passar-li a Messi, la majoria de vegades sense èxit. Li devien menjar molt el tarro amb el "passa-li a Messi" i no va sortir gaire bé.
L'únic que salva la triada aquest any és el festival golejador orgàsmic de Deu: 50 gols en lliga, aconseguits en una batalla intenssíssissima amb en Tristiano.
2012-2013: Messi, Villa, Alexis - 64 gols (46, 10, 8)
Amb un Villa que no es va acabar de recuperar mai i un Alexis encara bastant alexejador (tot i que menys), aquest tampoc va ser un any vintage. L'enteniment entre els jugadors va millorar una mica on cop Alexis es trobava mes còmode a l'equip, però en Villa no tirava del carro.
Sort que almenys van gaudir d'un altre festival eyagolador de Déu, que al 2012 va fer els ja famosos 91 gols en any natural (nota mental: fer-me una palla amb els 91 gols).
2013-2014: Messi, Alexis, Pedro - 61 gols (27, 19, 15)
Bueeeeeno, aquí l'Alexis per fi va començar a carburar, donant al Barça tot allò que els alexibelievers sabíem que podia donar a l'equip. Per altra banda, Pedro torna pels seus fuerus reemplaçant a un Villa regalat descaradament a l'Atleti. Alexis i Pedro van fer una gran temporada, però les lesions de Déu van fer que la triada es quedés en només 61 gols...
Mentre l'enteniment entre els jugadors puja fins a 8, un cop Alexis ha pillat el truqui, la qualitat es veu ressentida un cop mes per Pedrito, i l'estat físic cau a un 7 per les lesions de Messi.
2014-2015: Messi, Neymar, Suárez - 47 (26, 17, 4) ... al Febrer
Temporada actual. Tot i que només podem fer una predicció sobre els gols per jugador a finals de temporada, anem a un ritme brutal, i a mes pensem que Suárez es va perdre els primers partits. Queden 25 gols per igualar a la gran triada del 08-09, i un te la sensació que Messi solet ja se'ls farà, en els 15 partits que queden.
Les sensacions d'aquestes darreres setmanes ens mostren que la connexió entre els davanters és immillorable, un cop veiem Messi demanant disculpes a en Neymar per no passar-li una pilota (us imagineu el mateix amb Villa? o Ibra?), i com s'abracen després dels gols. Per això els hi dono un 9.5 en enteniment. En termes de qualitat individual, per a mi són el milloret que hem vist a can Barça en décades, emparellat amb un estat de forma força bo dels tres, sobretot d'un Messi que ha tornat a ser el del 2012 i un Neymar que ara per ara està intractable. Per acabar, els egos segueixen molt ben controlats. És difícil de creure però és veritat: només podem desitjar que duri.
De forma que aquí ho teniu Barcissimers: tenim la millor triada davantera de l'era Messiànica, així que deixem les calaveres a una banda i gaudim de l'ASPACTACLA fins que duri, i esperem que duri molt.
Hi ha uns quants factors que podem mirar quan examinem un trio de davanters:
- Qualitat individual dels jugadors (QI)
- Estat físic dels jugadors durant la temporada (EF)
- Enteniment entre els jugadors (EJ)
- Ego management (EM)
- Gols per jugador (GJ)
El següent és una llista dels trios de davanters de l'era Messiànica, amb les estadístiques que he compilat de forma completament científica, dades que em porten a afirmar sens dubte que tenim la millor davantera des del 2007 (com a mínim). Cada categoria va de 0 a 10, de pitjor a millor, excepte els gols per jugador que no te límit.
Abróchense los cinturones:
2006-2007: Ronnie, Messi, Eto'o - 46 gols (21, 14, 11)
| QI | EF | EJ | EM | GJ | TOTAL |
|---|---|---|---|---|---|
| 9 | 7 | 9 | 8 | 15.3 | 48.3 |
Quin gustacu escriure sobre aquestes llegendes! I tot i això només van fer 46 gols en tota la lliga, 46!!! Jernaca si ho mirem amb els ulls actuals, després de 10 anys de bogeria Messiàtica, però una mega temporada si ho mirem amb els ulls d'aleshores.
Tot i que aquest trio s'acosta a la perfecció, va patir una mica per la forma física de Ronnie i l'ego d'Eto'o, que sempre m'ha semblat molt volàtil. I Messi encara no havia explotat... Per altra banda, l'enteniment entre els tres era bastant bo, mereixedor d'un 8: Ronnie era l'estrella però hi havia un gran respecte pel Messi.
| QI | EF | EJ | EM | GJ | TOTAL |
|---|---|---|---|---|---|
| 8.5 | 6 | 8 | 8 | 12.7 | 43.2 |
Un cop retirat Ronnie del Barça, ens arriba un altre pura sang, en Titi, a la triada ofensiva. Deu n'hi boh també quina triada! De totes formes, en Titi no va ser mai la bèstia de l'Arsenal (tot i arribar amb 29 anys) i per això baixa una mica la qualitat, tot i que Messi seguia creixent, i un Eto'o que cada vegada estava mes penjat. La producció golejadora és la mes baixa de totes les triades. La veritat és que va ser una temporada de merda.
2008-2009: Eto'o, Messi, Henry - 72 gols (30, 23, 19)
| QI | EF | EJ | EM | GJ | TOTAL |
|---|---|---|---|---|---|
| 8.5 | 8 | 9 | 8 | 24 | 57.5 |
Clarament, la segona millor triada de la classificació. L'arribada d'en Pep va revolucionar el Barça i el futbol mundial en general. Els mig campistes proveïen als davanters que donava gust. Ara bé, els davanters van fer una temporada aspactacular, tots amb 20 gols o mes (Henry 19).
Va ser una gran temporada en que els tres es van entendre molt bé i en la que ja estava clar qui manava. Eto'o, de totes formes, sempre portava una mica de tensió egomaniaca. Henry va tenir un bon any físicament, un cop es va acostumar al joc culé.
2009-2010: Messi, Ibra, Pedro - 62 gols (34, 16, 12)
| QI | EF | EJ | EM | GJ | TOTAL |
|---|---|---|---|---|---|
| 8 | 9 | 6 | 6 | 20.7 | 49.7 |
La meravella que no va poder ser. Quan ens van dir que venia Ibra, se'ns va fer la boca aigua. Però és massa capullu i no va pillar el temita: aquí mana Déu! l'Ibra va portar molt mal rotllo, i no s'entenia amb Messi, de fet l'estorbava mes que res.
Pedrito entra a la llista com a tercer davanter, fent que la qualitat individual baixi una miqueta. L'estat físic dels tres va ser molt bo tota la temporada (o almenys jo no recordo res greu).
2010-2011: Messi, Villa, Pedro - 62 gols (31, 18, 13)
| QI | EF | EJ | EM | GJ | TOTAL |
|---|---|---|---|---|---|
| 7 | 8 | 7 | 9 | 20.7 | 51.7 |
Tot i que sembli que la qualitat baixi, el primer any de Villa va ser molt bo, amb 18 gols. En total, 62 gols, que no està malament. La qualitat individual, però, se'n resenteix, ja que Villa no va tornar a ser mai la bèstia del València. A mes, l'enteniment entre ell i Messi va deixar molt a desitjar a vegades, pel que tenen un 7.
En termes d'egos, aquest és l'any a on comença el periode de control absolut de Messi. A partir d'ara ja ningú tindrà cap dubte de qui mana a l'equip. Un 9.
2011-2012: Messi, Alexis, Villa - 66 gols (50, 11, 5)
| QI | EF | EJ | EM | GJ | TOTAL |
|---|---|---|---|---|---|
| 6.5 | 7.5 | 6 | 9 | 22 | 51 |
Aquest és l'any en què ens arriba la bèstia xil.lena, que li treu el puesto a en Pedrito. l'Alexis, que tot i no tenir un gran any, va fer 11 gols. La mala notícia va ser el trencament de la cama de'n Villa, que va fer que es perdés tota la segona volta, o quasi tota.
L'enteniment entre jugadors baixa a 6 perquè el primer l'Alexis encara no sabia on parava la porteria i va alexejar moltissim. Sempre intentava passar-li a Messi, la majoria de vegades sense èxit. Li devien menjar molt el tarro amb el "passa-li a Messi" i no va sortir gaire bé.
L'únic que salva la triada aquest any és el festival golejador orgàsmic de Deu: 50 gols en lliga, aconseguits en una batalla intenssíssissima amb en Tristiano.
2012-2013: Messi, Villa, Alexis - 64 gols (46, 10, 8)
| QI | EF | EJ | EM | GJ | TOTAL |
|---|---|---|---|---|---|
| 7 | 7.5 | 7 | 9 | 21.3 | 51.8 |
Amb un Villa que no es va acabar de recuperar mai i un Alexis encara bastant alexejador (tot i que menys), aquest tampoc va ser un any vintage. L'enteniment entre els jugadors va millorar una mica on cop Alexis es trobava mes còmode a l'equip, però en Villa no tirava del carro.
Sort que almenys van gaudir d'un altre festival eyagolador de Déu, que al 2012 va fer els ja famosos 91 gols en any natural (nota mental: fer-me una palla amb els 91 gols).
2013-2014: Messi, Alexis, Pedro - 61 gols (27, 19, 15)
| QI | EF | EJ | EM | GJ | TOTAL |
|---|---|---|---|---|---|
| 7.5 | 7 | 8 | 9 | 20.3 | 51.8 |
Bueeeeeno, aquí l'Alexis per fi va començar a carburar, donant al Barça tot allò que els alexibelievers sabíem que podia donar a l'equip. Per altra banda, Pedro torna pels seus fuerus reemplaçant a un Villa regalat descaradament a l'Atleti. Alexis i Pedro van fer una gran temporada, però les lesions de Déu van fer que la triada es quedés en només 61 gols...
Mentre l'enteniment entre els jugadors puja fins a 8, un cop Alexis ha pillat el truqui, la qualitat es veu ressentida un cop mes per Pedrito, i l'estat físic cau a un 7 per les lesions de Messi.
2014-2015: Messi, Neymar, Suárez - 47 (26, 17, 4) ... al Febrer
| QI | EF | EJ | EM | GJ (P) | TOTAL |
|---|---|---|---|---|---|
| 9.5 | 8.5 | 9.5 | 9 | 25.9 | 62.4 |
Temporada actual. Tot i que només podem fer una predicció sobre els gols per jugador a finals de temporada, anem a un ritme brutal, i a mes pensem que Suárez es va perdre els primers partits. Queden 25 gols per igualar a la gran triada del 08-09, i un te la sensació que Messi solet ja se'ls farà, en els 15 partits que queden.
Les sensacions d'aquestes darreres setmanes ens mostren que la connexió entre els davanters és immillorable, un cop veiem Messi demanant disculpes a en Neymar per no passar-li una pilota (us imagineu el mateix amb Villa? o Ibra?), i com s'abracen després dels gols. Per això els hi dono un 9.5 en enteniment. En termes de qualitat individual, per a mi són el milloret que hem vist a can Barça en décades, emparellat amb un estat de forma força bo dels tres, sobretot d'un Messi que ha tornat a ser el del 2012 i un Neymar que ara per ara està intractable. Per acabar, els egos segueixen molt ben controlats. És difícil de creure però és veritat: només podem desitjar que duri.
De forma que aquí ho teniu Barcissimers: tenim la millor triada davantera de l'era Messiànica, així que deixem les calaveres a una banda i gaudim de l'ASPACTACLA fins que duri, i esperem que duri molt.
dimarts, 10 de febrer del 2015
dilluns, 9 de febrer del 2015
Clark Kent
Continuant amb el subidon de les darreres setmanes, aquesta setmana l’anticalaverisme segueix en plena forma.
Com a fellow cule que soc no us demanare mai que us desfeu de la llavor calaveristica que tots portem a dintre (al cap i a la fi encara tenim la closca humana a l’equip), pero el que si podem fer es creure’ns-ho una miqueta perque el d’ahi va ser un ASPACTACLA.
A vegades penso que Messi es un extraterrestre que de fet intenta no correr massa rapid per a que no es noti massa, del pal Clark Kent al principi de Superman, quan es un teenager i guanya totes les curses a l’escola i va sobradissim, i l'avi li diu que no sigui cabron i ho amagui una miqueta.
Es aixi penya: Messi ahir es va Passejar (amb majuscula) pel Nou San Mames. Es va passejar per la frontal de l’area de l'Atleti al gol de Pedrisssim fins que Busquets es va aixecar de terra i va entrar a l'area va arribar, i va fer-li una passada que els centrals encara no acaben d’entendre.
I mentrestant Cristiano celebrant els seus 30 tacos, i la premsa se l’ha menjat amb patates. Doncs jo, sense que serveixi de precendent, trenco una llanCa pel CR7, perque nomes es fan 30 tacus una vegada a la vida i jo m’hagues fotut la festa tambe, i a mes hauria omplert la casa de look-alikes de la Irina. Ai pobret.
Com a fellow cule que soc no us demanare mai que us desfeu de la llavor calaveristica que tots portem a dintre (al cap i a la fi encara tenim la closca humana a l’equip), pero el que si podem fer es creure’ns-ho una miqueta perque el d’ahi va ser un ASPACTACLA.
A vegades penso que Messi es un extraterrestre que de fet intenta no correr massa rapid per a que no es noti massa, del pal Clark Kent al principi de Superman, quan es un teenager i guanya totes les curses a l’escola i va sobradissim, i l'avi li diu que no sigui cabron i ho amagui una miqueta.
Es aixi penya: Messi ahir es va Passejar (amb majuscula) pel Nou San Mames. Es va passejar per la frontal de l’area de l'Atleti al gol de Pedrisssim fins que Busquets es va aixecar de terra i va entrar a l'area va arribar, i va fer-li una passada que els centrals encara no acaben d’entendre.
I mentrestant Cristiano celebrant els seus 30 tacos, i la premsa se l’ha menjat amb patates. Doncs jo, sense que serveixi de precendent, trenco una llanCa pel CR7, perque nomes es fan 30 tacus una vegada a la vida i jo m’hagues fotut la festa tambe, i a mes hauria omplert la casa de look-alikes de la Irina. Ai pobret.
dilluns, 2 de febrer del 2015
M'ho comenCo a creure
Tot i escriure dilluns a la nit, el que vol dir que ja s'ha dit tot (i probablement millor), jo m'afegire a la festissima barcissima amb una entrada a on segueixo en la linia positivissima despres del partit d’ahir.
Diumenge no nomes va ser la vispera de l’anniversari del Pepissim sino que a mes el BarCa va a tornar a donar la cara d’una manera que feia anys que no veiem: amb un parell de collons i treballant-se la victoria. Dues vegades va remuntar el Barca (dues!), mostrant un esperit que els equips de Guardiola, Tito o Tata no tenien. Jo crec que aqui esta la ma de Lucho.
Pero no nomes de Lucho. Suarez s’ha guanyat a la culerada sense fer masses gols, pero perque la gent blaugrana sap tot el que ens aporta. Ahir, sense anar mes lluny, va fer l'assitencia a Deu al tercer gol, I al segon gol va fer el centro que Deu no va ficar de cap, pero que despres Rafinha va acabar. Es un tiu molt actiu que mou defenses continuament, donant a Neymar i Messi espais per on moure’s. Molt valuos!
I que dir del partidas de Rafinha que no hagi dit ja el nostre eruditissim valentinissim. Un compendi de moviment i forCa, intel.ligencia i dedicacio. M’agrada veure que els joves es deixen la pell i a mes ho fan be. Comparem al Rafinha amb en Pomes, i veiem clarament que al Pomes no nomes li calen un parell d’osties, sino que potser a mes l’hauriem d’haver cedit a algun club dur (un Rayo, un Getafe) per a que li treiessin la tonteria i, de pas, el pentinat.
Neymar, amb 15 a la lliga, segueix on fire, sempre al lloc correcte, concentrat i alhora ballant samba. Deu segueix pels nuvols, fent un gol, el tercer, que me que gol s'hauria de dir eya-gol-acio. L’equip enxufadissim i en Titubes amb cara de tenir cancer terminal. Tot son bones noticies a can barca, i atencio que jo m'ho comenCo a creure...
Diumenge no nomes va ser la vispera de l’anniversari del Pepissim sino que a mes el BarCa va a tornar a donar la cara d’una manera que feia anys que no veiem: amb un parell de collons i treballant-se la victoria. Dues vegades va remuntar el Barca (dues!), mostrant un esperit que els equips de Guardiola, Tito o Tata no tenien. Jo crec que aqui esta la ma de Lucho.
Pero no nomes de Lucho. Suarez s’ha guanyat a la culerada sense fer masses gols, pero perque la gent blaugrana sap tot el que ens aporta. Ahir, sense anar mes lluny, va fer l'assitencia a Deu al tercer gol, I al segon gol va fer el centro que Deu no va ficar de cap, pero que despres Rafinha va acabar. Es un tiu molt actiu que mou defenses continuament, donant a Neymar i Messi espais per on moure’s. Molt valuos!
I que dir del partidas de Rafinha que no hagi dit ja el nostre eruditissim valentinissim. Un compendi de moviment i forCa, intel.ligencia i dedicacio. M’agrada veure que els joves es deixen la pell i a mes ho fan be. Comparem al Rafinha amb en Pomes, i veiem clarament que al Pomes no nomes li calen un parell d’osties, sino que potser a mes l’hauriem d’haver cedit a algun club dur (un Rayo, un Getafe) per a que li treiessin la tonteria i, de pas, el pentinat.
Neymar, amb 15 a la lliga, segueix on fire, sempre al lloc correcte, concentrat i alhora ballant samba. Deu segueix pels nuvols, fent un gol, el tercer, que me que gol s'hauria de dir eya-gol-acio. L’equip enxufadissim i en Titubes amb cara de tenir cancer terminal. Tot son bones noticies a can barca, i atencio que jo m'ho comenCo a creure...
L'1x1 de BarcissiSIUUUU!!! [01/02/15 Barcíssim - Villareal]
Amics Barcíssims,
Un partit com el
d'ahir mereix un anàlisi detallat. És per això que inhauguru la secció
"L'1x1 de Barcissisiuuuuu!"
Allí vaig amb els
titulars:
> Bravo: Funcionari. Arriba a l'hora, fa la feina, i
marxa en punt. Compleix escrupolosament amb el que se li demana sense aportar
res d'extraordinari. Ahir no va tenir culpa en cap dels dos gols però els porters de llegenda són els que van
més enllà del que se'n espera.
> Alves: Quiet-aquí-jau! Sembla que Lucho el fa jugar
com a lateral més defensiu deixant que Conillíssim pugi a plaer. Alves sembla
molt més còmode en aquest rol on no se li veuen tant les vergonyes al darrere i
quan puja ho fa amb perill. Que duri!
> Piqué: Back-in-business. Oficialment tenim Piquembauer
de tornada. Ara, que no se'ns confii! Un Jona qualsevol et pot fer un traje si
et despistes uns segons!
> Mascherano: Capità. A l'eix de la defensa o de mig-centre,
el Jefecito reparteix espectacle per igual. La seva jerarquia creix sense parar
dins l'equip.
> Alba: Unchained. Al contrari que Alves, Alba té
llibertat per pujar a jugar amb "el grup dels guais" que s'ajunten
per la banda esquerra (Iniesta & Neymar). Només li falta una mica de
serenor als metres finals per triar bé l'última acció. Per la resta va sobradíssim.
> Busquets: Waterboy. Amb l'equip abocat a les transicions,
Busi va amunt i avall tapant forats com
un boig . De moment aguanta el tirón però (1) jugant a aquest ritme Lucho
l'haurà d'administrar (Masche i Samper poden dir-hi la seva) i (2) això només és sostenible si els interiors ajuden
tant com estan fent ara. Si no, se'ns desmunta el chiringuito!
> Rafinha: Songohan. Després de molts partits a la sala de
l'esperit del temps, Rafinha ha tornat en plan superguerrer. Que es posin les
piles Rakitic i Iniesta que Rafinha arriba like a wrecking boh!
> Iniesta: Beta-version. És tan bo que mai juga malament
però és tan bo que tots esperem que sigui el millor. És cert que el joc més
directe que proposa Luis Enrique no és l'ideal per les seves característiques
però en dies com ahir, sense Xavi al camp, esperem d'ell que tingui més
protagonisme i es carregui el partit a l'esquena.
> Messi: Totpoderós. Sense Xavi, ell és el metrònom del
equip. Des de la banda (originalment) fa i desfà com i quan vol. Al costat de
Neymar i Suárez, el veig content amb l'equip i gaudint del futbol com feia
temps que no el vèiem.
> Luis Suárez: Huski. Crèiem que fitxàvem un Pitbull i resulta
que és un Huski! Amb Messi fent de muíxer, Suárez tira
del carro fent anar la defensa rival de corcoll i obrint espais per l'equip.
> Neymar: Gaucho. Ja fa dies que Neymar està finet. Pel
bé del Barça esperem que no pari la seva metamorfosi de Robinho a Ronaldinho!
També han jugat:
> Matthiew: Perdonat. Després d'anar-se'n de la boca i parlar més del compte sobre la baralla Messi-Lucho, molts pensàvem que aniria
de pet a la grada. Sembla que li perdonen en plan "d'on no n'hi ha…".
> Pedro: Rutinari. La seva entrada al camp s'ha
convertit en el ritual de cada partit. Ha servit perquè l'afició aplaudís a
Suárez que necessita carinyo.
> Rakitic: Testimonial. No ha tingut temps de res més que
fer dos copets a l'esquena de Rafinha i sentir com el camp nou corejava al canterà.
L'entrenador:
> Luis Enrique: Party-animal. Sembla que Lucho s'ha tret la
careta i juga exactament al que vol jugar: Transicions vertiginoses, intensitat
màxima i taquicàrdies asegurades! El canvi de Busi per Mattiew (avançant Masche
al centre del camp) re-confirma les seves intencions quan els més clàssics
esperaven l'entrada de Xavi per recuperar el control del partit. Més enllà de
gustos futbolístics, celebro la coherència de l'aposta. Independentment dels
resultats, com a mínim Lucho podrà dir que va pixar amb la seva!
El rival:
> Villareal: Digníssim. El partit ens va de conya per
confirmar que el Villareal serà un més que digne rival de copa I que, si no ens ho agafem molt en serio, ens
pot eliminar. Quedem avisats!
Chau!
diumenge, 25 de gener del 2015
CR666 i altres observacions
Quantes coses de les que parlar aquest cap de setmana! Real Madrid, FA Cup, Messymar... comencem!
I a mes el tiu se'n va expulsat netejant-se l'escut de campions del mon... m'imagino el seu PR manager cagant-se en la puta, despres de anys netejant-li la imatge, i es carrega tota la feina en 30 segons. Bravo xaval!
Jo crec que el que li passa es que ha estat mirant els resums del Barca del mes de gener i s'esta cagant en la puta... Home, i la veritat es que que et deixi la Irina Shaik ha de fer mal...
The Orgasmic Messymar Show:
Real Madrizzzz... zzz
Aquesta temporada es una muntanya russa. Fa unes setmanes ens deien que el Madrid era el millor equip de mon, trencant records de victories, mentre can Barca era una piscina de calaveres. Quasi al final del gener tenim al Madrid fent bastanta pena, jogant lleig i avorrit, mentre que el Barca va en plan rodillo. Aqui no hi ha qui s'aclari! Pero espeo tenir rao quan dic que sembla que estem presenciant un canvi de marea en la que el Barca esta en ascensio.CR666
Que collons li passa a CR7? O sigui xaval, ets molt pailan. El pibe aquest acaba de guanyar el segon ballon d'or consecutiu, tothom dient lo increible que ha estat al 2014 (i es cert), van liders a la lliga, 18 punts a la fase de grups de la Champions, s'acaba de quedar solter (a follar!) i tot i aixi es un putu rallat de collons. L'han expulsat per fer un cop de puny (que l'arbitre no ha enregistrat a l'acta) i un patadon a lo Pepe. PA-I-LAN. I si no, mireu mireu:I a mes el tiu se'n va expulsat netejant-se l'escut de campions del mon... m'imagino el seu PR manager cagant-se en la puta, despres de anys netejant-li la imatge, i es carrega tota la feina en 30 segons. Bravo xaval!
Jo crec que el que li passa es que ha estat mirant els resums del Barca del mes de gener i s'esta cagant en la puta... Home, i la veritat es que que et deixi la Irina Shaik ha de fer mal...
FA Cup
Un comentari que avui val la pena fer: el model de la Copa hauria de copiar una mica mes el de la FA Cup anglesa. La FA Cup anglesa es molt mes interesant. Avui mateix, dos equips de segona han fotut fora al Chelsea i al Man City. El secret? Les eliminatories son a un partit, no dos! El segon nomes es juga si el primer acaba en empat. Aquest petit canvi fa els partits molt mes dramatics, perque hi ha mes probabilitat que un equip gran caigui eliminat a un partit que a dos. A mes, ens estalviariem xustissimes com la tornada d'Elx, tot i que ens deixes un gol sublim del Fumador Mathieu.The Show
I per acabar, unes paraules del BarCa. Despres d'un comenCament fluixet, Pique ens ha ensenyat el cami. En Piquetes ha millorat moltissim i ara mateix dona molta confianCa. La Shakirissima deu estar de gira suposo. La segona part ha estat un festival, sobre tot de Deu (2 gols, 2 assistencies, ves a cagar nano, com abuses) i Neymar. Ah! I Bartraca a fer una mica de lateral dret... ojito...The Orgasmic Messymar Show:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)