És setmana de
suspensos, el TC atura la llei de consultes i el PSG atura el Barça.
Calia passar un
test d’estrès futbolístic per mesurar el nivell real de l’equip en aquest
moment de la temporada i el resultat ha estat contundent: tres gols encaixats,
laterals desbordats, pèrdues de pilota a cabaços.., en resum, després del bany
de realitat toca reconèixer que estem lluny del rendiment òptim i difícilment
entre els aspirants a guanyar la xampi.
Dit d’una altra manera, si el Madrit o Ibra ens agafa ahir ens fot una maneta.
La costellada
del Granada, després del desastre de Màlaga, va propiciar veure fins a cinc
jugadors realitzar, probablement, el seu millor partit de la temporada:
Mathieu, Alves, Xavi, Messi i Neymar. Llavors, com és preocupantment habitual,
va costar obrir la llauna, després del 1-0 el rival es va rendir i tot va ser bufar
i fer ampolles. El Lutxu va desaprofitar una bona oportunitat per substituir a
Messi i ho va justificar de manera ridícula i impròpia a la roda de premsa. Un
bon entrenament per recuperar l’autoestima d’alguns jugadors però un miratge si
algú va voler veure-hi el veritable nivell competitiu de l’equip.
A París res
d’això, desbordats des del minut 0, els jugadors perdien bola rera bola. No vam donar
bones sensacions fins a la sortida de Xavi, molt més en forma que Iniesta, qui
va demostrar que no hi ha de moment ningú que el pugui fer ombra al mig del
camp.
El problema de la
banda dreta comença pel despatx de Zubizarreta. Alves fa el seu pitjor partit
tot just després de fer el seu millor partit. No hi ha rival que no sàpiga a
hores d’ara per on han de fer mal al Barça.
Rakitic va
decebre, Busquets i Iniesta estan molt lluny de la seva millor forma. La
parella Jefessito-Mathieu no pot ser la tria en partits on és fonamental
superar la pressió i treure bé la bola del darrera. La tria lògica hauria estat
Barta i Piqué. El rendiment de Pedro es desconcertant i el col·loca clarament
com a sisè davanter de l’equip per darrera de Messi, Neymar, Munir, Sandro i
Suárez. Per què l’obstinació en donar-li minuts al pitjor dels davanters en el
partit més difícil fins ara? La seva marxa va impactar positivament.
Per a l’optimisme,
Ter Stegen va ser culpable ‘només' d’un gol. L’entrada de Xavi, el fet que Alba
i Munir van poder equilibrar el partit i la constatació que Messi i Neymar
combinen com mai. Encara podríem ser primers de grup.
La mesura de l’equip no són Llevants o
Granadas, sinó partits de màxim nivell i de xampi,
la resta són costellades de cap de setmana. Lutxu va decebre en el primer gran
test de la seva carrera com a entrenador. Se’ns ha girat molta feina.
