Menu

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gos. Mostrar tots els missatges

dimarts, 24 de març del 2015

INNOVAR O ANAR CAP ENRERA

Algunes conclusions i calaveres després del clàssic:

  • Vam guanyar com podriem haver perdut.

  • Vam adoptar el clàssic sistema del Madrid.

  • El centre del camp merengue va superar el del Barça fins que va marcar Suarez.

  • Els tres millors judadors del Barça van ser els centrals i el porter.

  • El Madrid ens va igualar la possessió.

  • No vam ser capaços d'aixecar el gol average.

  • L'únic que pressiona a dalt és Suarez.

  • La banda dreta continua sent una autopista de dalt a baix pels rivals.

... malgrat els evidents punts febles del Barça de Lutxu estem a quatre punts a la lliga, a quarts de la Xampi i a la final de Copa.

El moment baix del Madrit es va evidenciar en dos fets: el físic, a la segona part, i el més sorprenent per a mi, el psicològic, es van esfonsar després del gol de Suarez malgrat el temps disponible encara per a reaccionar.

Personalment valoro molt positivament que l'equip hagi incorporat corners i altres accions a pilota aturada al repertori, no compensa de cap manera la manca de domini de la pilota i el joc anàrquic que despleguem normalment.

Alguns amb poca memòria voldran veure una evolució del Barça en tot plegat. Aquest, però, és un Barça equiparable als anteriors a l'arribada de Cruyff a la banqueta. Barças grisos esquitxats amb les espurnes que els cracs hi afegien de manera intermitent.

dijous, 19 de març del 2015

Consideracions post-adrenalíniques

Quin partit ahir nois, quin partit.

No va ser només un partit entretingut, sino molt mes que això. Va ser el partit en que per fi ens creiem en sèrio que podem guanyar la Champions. No només això, sino que a mes no hi ha gaires equips que semblin capaços de guanyar aquest barça inclassificable.

El partit d'ahir va donar per fer moltes reflexions. Aquí exposo unes quantes, a veure quèen penseu:

Messi

 

Lo d'ahir de Messi no va ser normal. A veure, mai ho és, però ahir vaig pensar que feia molt que no veia a Messi tan sobrat, fent cucucs a la penya com si res: Fernando, Fernandinho, Milner... Va ser un ASPACTACLA d'aquells que deixen marca. Si se li haguès tornat el cabell ros de cop no m'hauria sorprès el mes minim.

 

No se a on he llegit que l'actuació de Messi d'ahir deixa una mica en evidència Neymar: els canyos que tira Neymar són decoratius, innocuus, mentre que els de Messi són rellevants i ajuden a l'equip, creant situacions d'aventatge. Això l'engrandeix encara mes. De fet, la premsa avui flipava molt. Però molt. I què dir de'n Pep:





Estil

 

S'està tornant molt clar de quèva aquest Barça: s'ha acabat donar-li la pilota a Xavi i Iniesta per a què controlin des de la possessió. Ara anem a òsties. A veure qui corre mes, qui xuta mes, que sua mes. Hi ha dues raons per les que ens ho podem permetre:

  • La defensa està funcionant. L'any passat la defensa es feia caca quan el Levante sortia al contraatc. Ara ataca el Man City en tromba i estem amb la calma fent la Kronenburg, així del pal tranquis. Qui ens hauria de dir que Piqués'estaria sortint així? Qui s'hauria imaginat que Jordi Alba correria encara mes? I qe ens hauria dit que fumar no és tan dolent? I si no mireu a Mathieu. Amb Bartra també de nota alta, i la closca humana fent una feina mes que raonable, estem d'enhorabona.

  • El mig del camp s'està comportant: Rakitic, Busquets i Masche ens estant aguantant la paradeta amb molt efficiència, amb no poca ajuda d'un molt assenyat Rafinha. Vale que a vegades es troba a faltar una mica mes de pausa, una mica de Xavi, però penya,  això és molt mes divertit!

I tot i els corre-calles que es munta el barça aquesta temporada, cada vegada som mes favorits a les cases d'apostes a guanyar-ho tot. I é que amb Messi desatat tot és possible. Esperem que no ens caigui el tingladu...

 

La Diagonal de Déu

 

Així es diu el passe que s'ha tornat marca de la casa aquesta temporada: aquest passe sublim de Messi de 20 metres des de la banda dreta fins la part esquerra de l'area, per a que qualsevol que arribi faci molta pupa a l'equip contrari: Alba, Neymar, Suarez... Ahir el vam veure moltes vegades, i un va acabar en gol. Aquest passe éun mes que vàlid hereu d'aquell passe de Xavi darrera de la defensa pel Alves, que després feia el passe de la mort. Ai closca humana!! Quién te ha visto...  

 

Mathieu, penya, Mathieu

 

Aquest és un comentari molt personal, fart com estic de sentir que Bartra és millor que el fumetes. Doncs què voleu que us digui, no ho veig clar. Ahir Mathieu va fer un molt bon partit, igual que Bartra aquest any. A mi em molen els dos: Bartra és mes Piquétes, i a vegades es flipa massa pujant, mentre que Mathieu és mes contundent. Mathieu em va semblar l'elecció correcta contra un equip de múscul com el City. Merci Jérémy!

 

Però atenció

 

No podia faltar una petita calaverada i un toc d'atenció. Hi ha un parell de coses que hem de vigilar:

  •  Aquest estil de joc peta molt. La segona part vam veure un Messi que caminava. Ho trobo molt normal, perquès'estava regulant pel clásico, però atenció que si seguim aixíarribarem al maig tirants pel terra. Nomes correrà el Jefesito.

  •  Lucho va agafar vacances ahir. Devia flipar tant amb el joc que es va oblidar de QUE ESTAVA CURRANT!! Has de fer canvis empanaaat!


Punt final

 

Prou per avui. La veritat éque la temporada 14/15 ens està donant molt per discutir i comentar. I penseu que encara queda el millor!

dilluns, 16 de març del 2015

L'1x1 de BarcissiSIUUU!!! [14/03/15 Eibar - Barcíssim]

Cuc-cuc Barcíssims!

Cap de setmana plàcid amb tres puntets més per seguir líders i encarar una setmana d’espectacle amb Manchester City dimecres i Madrid diumenge!

Tira la melodia Cristi que me estoy haciendo el 1x1 encima!



Titulars!

> Bravo: -rridíssim. El bo d’en Hesp 2.0 podria haver anat a fer un riu a mig partit i ningú l’hauria trobat a faltar.

> Montoya: Gafe. Un partit que juga i li trenquen l’arco cigomático. Gran Lucho enviant un missatge de suport perquè tot quedi en un nyanyo!

> Piqué: Busíssim dixit.

> Bartra: -ca i mocador. Oportunitat ben aprofitada!

> Adriano: Vetrà. Sense ser tan gran (30 anys) fa la sensació que ha acceptat  definitivament el seu rol de suplent. Tot i que compleix de forma correcta quan juga, està lluny de forçar la competència ferotge que busca Luis Enrique.

> Rafinha: Rodat. La millor notícia és que ja no ens estranya veure’l de titular. Sense fer un partit espectacular va agafar minuts importants per seguir-se consolidant al 1r equip. Piano-piano que és el seu primer any!

> Sergi Roberto: Malaguanyat. No sé si és jugador pel Barça, però partits com els de dissabte demostren que se'ns ha florit a la grada un futbolista que té molt més futbol del que li hem vist. Que bé li hauria anat una cessió de dos anyets...

> Rakitic: Soldat. El jugador més obedient de la plantilla, sempre està “a la orden” per jugar on li demani el Comandant Luís Enrique

> Messi: Getàfic. Un article de Busi val més que mil paraules.

> Luis Suárez & Neymar: Palmeros. Davant del show de Messi no poden fer més que aplaudir.

Suplents:

> Xavi: Llegenda. 750 partits amb el Barça! 750!!! Per molta pasta que cobri, jo el vull al meu equip un any més!

> Pedro: Testimonial

L’entrenador:

En un partit més perillós del que semblava, Luis Enrique ha sabut transmetre la importància dels tres punts als seus jugadors, donar descans als apercebuts de sanció i encarar la setmana més important de la temporada (de moment) amb molt bones sensacions.

Vamgos!

diumenge, 1 de març del 2015

L'1x1 de BarcissiSIUUU!!! [28/02/15 Granada - Barcíssim]

Bueeeeeeno nois!

Ja estem aquí una setmana més per valorar el suporífer partit de Granada.

Mentre la resta de mortals (jugadors inclosos) lluitàvem per mantenir-nos desperts, les altes esferes de Barcíssim estaven de farra padre per celebrar l'aniversari de Pepíssim - felicitats nen!

Per això l'1x1 d'aquesta setmana és de temàtica tajil!

Dale al reggaetón Cristi (dedicadu a Pepíshim)!



Titulars:

> Bravo:  Vi chilè. Sense el glamour del francès, vi de gran qualitat. Complement ideal per menjars ben elaborats.

> Alves: Sangria. Al principi et fa molta gràcia, t'anima i t'ho passes bé fins que t'adones de la ressaca que t'espera al dia següent...

> Bartra: Malibú amb pinya. Cubata de novato.

> Mathieu: Baylis amb cola. Espès com ell sol.

> Alba: Charteusse. Amb forta arrel Tarragonina (aquí on el veieu aquest tio va jugar al Nàstic), licor ideal per sorprendre a tots els presents a la festa!

> Mascherano: Whisky on the rocks. Beguda amb classe, només per tios durs.

> Rakitic: Leffe. Anant a birres t'assegures que la festa anirà per llarg. Aquest és de marca premium.

> Xavi: Gran Reserva. Saps que és boníssim però no acabes de trobar l'ocasió adequada per obrir l'ampolla.

> Messi: Gin Tònic. Disponible amb infinites combinacions de gins i tòniques en funció del lloc i el moment, és garantia de bon regust al final de la nit.

> Suárez: Jagermeister. Explosiu com ell sol, t'anima la festa més apagada.

> Neymar: Pinky. Divertit en festes infantils, insuficient en farres adultes. Esperem que en els pròxims partits porti una petaqueta i complementi el ponche.


Suplents:

> Rafinha: Ron-cola. Següent pas en la cadena evolutiva dels cubates després del Malibú amb pinya i el Martini amb llimonada, Rafinha s'està consolidant poc a poc a l'equip.

> Busquets: Martini amb oliva. El vermut que mereixem cada cap de setmana.

> Pedro: Tequila. Tradicional xupito per tancar la festa.


L'entrenador:

> Luis Enrique: 0,0. Bebent amb responsabilitat, va sobreviure a una festa avorridíssima i va passar el control dels mossos sense problemes al tornar a casa.

Que la ressaca sigui lleu i bona entrada de setmana Barcíssims!

dijous, 26 de febrer del 2015

Oda a Gussacu

Gussacu, macu
Segueix així
Anar a sacu
És el camí

Com et mous
Entre els defensors
Tots al Camp Nou
Som admiradors

Mossega fort
Menja gespaca
Tens un ull tort
I al córner fas caca

Xuta a porteria
No t'ho pensis tant
Ja vas pillant punteria
Ja es va notant

Vaia pinyata
Que se't surt en fora
Més lleig que una rata
Però un futbol que enamora

Associa't amb Déu
I amb Corpetitíssim
Quan combineu
Feu espectaclíssim

Gussacu, macu
Segueix així
Anar a sacu
És el camí

dimecres, 25 de febrer del 2015

Manchester City 1 - FC Barcelona 2

Deixaré anar algunes reflexions que em faig desprès del partit d'ahir. Però que vagi per davant, que em sembla que en global el Barça va fer un partidàs, en un dels camps més difícils d'Europa i fins i tot va tenir l'oportunitat de tancar l'eliminatoria.

1.- Una primera part brutal: el Barça va sortir enxufadíssim en tots els aspectes; amb la porteria entre cella i cella, corrent si feia falta, parant el partit i triangulant com feia dies que no veiem, sent vertical des del darrera, etc. Va entendre el partit que convenia en cada moment i ens va regalar la millor primera part de la temporada. 

2.-  The dog: va ser tornar a Anglaterra i n'enxufa dues!! Les dues boles que va tocar al primer toc, sense pensar, les va enxufar; en canvi, quan es va plantar davant de Hart, sol, i va haver d'aixecar el cap i pensar, la va donar al porter. Vull dir que Suàrez s'hauria de deixar estar de si la passo, si no la passo, si el toc, si la paret... A barraca! i en això és un killer!

3.- El bajón: a la segona part, el Barça baixa el ritme; però és normal, jugàvem contra el campió de la Premier i a casa seva, que perdia 0-2 i havia de fer alguna cosa. Per tant va ser normal perdre el control del partir. L'únic però que li dono a Luis Enrique, és no fer algun canvi per intentar retrobar el ritme: em va agradar que posés a Mathieu per avançar Mascherano, però a més, jo hagués posat Xavi al camp. 

4.- El penaltíssim: és la puntilla del partit, i a més al minut 90 que encara fa més mal i fa que marxis amb un regust de boca. Però em va donar la sensació que el penalty fallat fa més mal pel fet que sigui Messi qui el falla i la reacció que té desprès d'un cop de cap dolent (nefast), que no pas per perdre l'oportunitat de fer el tercer. Em sembla lamentable però que la gent es plantegi si ha de seguir tirant Messi els penals, per mi no hi ha dubte que sí.


5.- La derrota amb el Màlaga: no seré jo qui defensi la tesi de "encara ens va anar bé perdre contra el Màlaga pq van sortir més enxufats". No m'ho crec, sóc dels que prefereix anar a jugar havent guanyat el partit anterior; i tampoc m'abono a la tesi de "millor haver perdut contra el Màlaga que ahir": si haguéssim guanyat dissabte depeniem per guanyar la lliga, i havent perdut ahir continuariem depenent per passar l'eliminatoria; vull dir que jo seria partidari d'un intercanvi de resultats. Però això ja és aigua passada...

i 6.- El calendaríssim de merda de sempre: no sé vosaltres, però em sembla una putíssima merda la manera en que s'estructuren les competicions; el dia 11/02 vam jugar l'anada de semis de la Copa del Rei contra el Villareal, i la tornada serà dimecres que ve dia 4/02, gairebé un mes desprès (algú recorda el resultat d'anada?); la tornada del City la jugarem el dia 18/03; no podriem jugar anada i tornada en una setmana de diferencia? No us semblaria més lògic i més coherent per centrar-se al 100% en una eliminatoria? Boh!

Vinga va doncs, dissabte...



dimarts, 17 de febrer del 2015

Tenim la millor davantera de la era Messi?

Donades les darrers exhibicions del Barça, m'he plantejat aquesta pregunta. La primera dificultat és com jutjar-ho: depèn d'un munt de factors (la zona de mitjos, els laterals, el nivells dels equips contraris), però m'he fixat només en la interacció dels davanters i la quantitat de gols que han fet.

Hi ha uns quants factors que podem mirar quan examinem un trio de davanters:
  • Qualitat individual dels jugadors (QI)
  • Estat físic dels jugadors durant la temporada (EF)
  • Enteniment entre els jugadors (EJ)
  • Ego management (EM)
  • Gols per jugador (GJ)

El següent és una llista dels trios de davanters de l'era Messiànica, amb les estadístiques que he compilat de forma completament científica, dades que em porten a afirmar sens dubte que tenim la millor davantera des del 2007 (com a mínim). Cada categoria va de 0 a 10, de pitjor a millor, excepte els gols per jugador que no te límit.

Abróchense los cinturones:

2006-2007: Ronnie, Messi, Eto'o - 46 gols (21, 14, 11)


QI EF EJ EM GJ TOTAL
9 7 9 815.3 48.3


Quin gustacu escriure sobre aquestes llegendes! I tot i això només van fer 46 gols en tota la lliga, 46!!! Jernaca si ho mirem amb els ulls actuals, després de 10 anys de bogeria Messiàtica, però una mega temporada si ho mirem amb els ulls d'aleshores.

Tot i que aquest trio s'acosta a la perfecció, va patir una mica per la forma física de Ronnie i l'ego d'Eto'o, que sempre m'ha semblat molt volàtil. I Messi encara no havia explotat... Per altra banda, l'enteniment entre els tres era bastant bo, mereixedor d'un 8: Ronnie era l'estrella però hi havia un gran respecte pel Messi.

2007-2008: Eto'o, Henry, Messi - 38 gols (16, 12, 10)

QIEFEJEMGJTOTAL
8.568812.743.2



Un cop retirat Ronnie del Barça, ens arriba un altre pura sang, en Titi, a la triada ofensiva. Deu n'hi boh també quina triada! De totes formes, en Titi no va ser mai la bèstia de l'Arsenal (tot i arribar amb 29 anys) i per això baixa una mica la qualitat, tot i que Messi seguia creixent, i un Eto'o que cada vegada estava mes penjat. La producció golejadora és la mes baixa de totes les triades. La veritat és que va ser una temporada de merda.

2008-2009: Eto'o, Messi, Henry - 72 gols (30, 23, 19)

QIEFEJEMGJTOTAL
8.58982457.5



Clarament, la segona millor triada de la classificació. L'arribada d'en Pep va revolucionar el Barça i el futbol mundial en general. Els mig campistes proveïen als davanters que donava gust. Ara bé, els davanters van fer una temporada aspactacular, tots amb 20 gols o mes (Henry 19). 

Va ser una gran temporada en que els tres es van entendre molt bé i en la que ja estava clar qui manava. Eto'o, de totes formes, sempre portava una mica de tensió egomaniaca. Henry va tenir un bon any físicament, un cop es va acostumar al joc culé.
 
2009-2010: Messi, Ibra, Pedro - 62 gols (34, 16, 12)

QIEFEJEMGJTOTAL
896620.749.7



La meravella que no va poder ser. Quan ens van dir que venia Ibra, se'ns va fer la boca aigua. Però és massa capullu i no va pillar el temita: aquí mana Déu! l'Ibra va portar molt mal rotllo, i no s'entenia amb Messi, de fet l'estorbava mes que res.

Pedrito entra a la llista com a tercer davanter, fent que la qualitat individual baixi una miqueta. L'estat físic dels tres va ser molt bo tota la temporada (o almenys jo no recordo res greu).

2010-2011: Messi, Villa, Pedro - 62 gols (31, 18, 13)

QIEFEJEMGJTOTAL
787920.751.7



Tot i que sembli que la qualitat baixi, el primer any de Villa va ser molt bo, amb 18 gols. En total, 62 gols, que no està malament. La qualitat individual, però, se'n resenteix, ja que Villa no va tornar a ser mai la bèstia del València. A mes, l'enteniment entre ell i Messi va deixar molt a desitjar a vegades, pel que tenen un 7.

En termes d'egos, aquest és l'any a on comença el periode de control absolut de Messi. A partir d'ara ja ningú tindrà cap dubte de qui mana a l'equip. Un 9.

2011-2012: Messi, Alexis, Villa - 66 gols (50, 11, 5)

QIEFEJEMGJTOTAL
6.57.5692251




Aquest és l'any en què ens arriba la bèstia xil.lena, que li treu el puesto a en Pedrito. l'Alexis, que tot i no tenir un gran any, va fer 11 gols. La mala notícia va ser el trencament de la cama de'n Villa, que va fer que es perdés tota la segona volta, o quasi tota.

L'enteniment entre jugadors baixa a 6 perquè el primer l'Alexis encara no sabia on parava la porteria i va alexejar moltissim. Sempre intentava passar-li a Messi, la majoria de vegades sense èxit. Li devien menjar molt el tarro amb el "passa-li a Messi" i no va sortir gaire bé.

L'únic que salva la triada aquest any és el festival golejador orgàsmic de Deu: 50 gols en lliga, aconseguits en una batalla intenssíssissima amb en Tristiano. 


2012-2013: Messi, Villa, Alexis - 64 gols (46, 10, 8)

QIEFEJEMGJTOTAL
77.57921.351.8



Amb un Villa que no es va acabar de recuperar mai i un Alexis encara bastant alexejador (tot i que menys), aquest tampoc va ser un any vintage. L'enteniment entre els jugadors va millorar una mica on cop Alexis es trobava mes còmode a l'equip, però en Villa no tirava del carro. 

Sort que almenys van gaudir d'un altre festival eyagolador de Déu, que al 2012 va fer els ja famosos 91 gols en any natural (nota mental: fer-me una palla amb els 91 gols).

2013-2014: Messi, Alexis, Pedro - 61 gols (27, 19, 15)

QIEFEJEMGJTOTAL
7.578920.351.8



Bueeeeeno, aquí l'Alexis per fi va començar a carburar, donant al Barça tot allò que els alexibelievers sabíem que podia donar a l'equip. Per altra banda, Pedro torna pels seus fuerus reemplaçant a un Villa regalat descaradament a l'Atleti. Alexis i Pedro van fer una gran temporada, però les lesions de Déu van fer que la triada es quedés en només 61 gols... 

Mentre l'enteniment entre els jugadors puja fins a 8, un cop Alexis ha pillat el truqui, la qualitat es veu ressentida un cop mes per Pedrito, i l'estat físic cau a un 7 per les lesions de Messi.
 
2014-2015: Messi, Neymar, Suárez - 47 (26, 17, 4) ... al Febrer     

QIEFEJEMGJ (P)TOTAL
9.58.59.5925.962.4



Temporada actual. Tot i que només podem fer una predicció sobre els gols per jugador a finals de temporada, anem a un ritme brutal, i a mes pensem que Suárez es va perdre els primers partits. Queden 25 gols per igualar a la gran triada del 08-09, i un te la sensació que Messi solet ja se'ls farà, en els 15 partits que queden. 

Les sensacions d'aquestes darreres setmanes ens mostren que la connexió entre els davanters és immillorable, un cop veiem Messi demanant disculpes a en Neymar per no passar-li una pilota (us imagineu el mateix amb Villa? o Ibra?), i com s'abracen després dels gols. Per això els hi dono un 9.5 en enteniment. En termes de qualitat individual, per a mi són el milloret que hem vist a can Barça en décades, emparellat amb un estat de forma força bo dels tres, sobretot d'un Messi que ha tornat a ser el del 2012 i un Neymar que ara per ara està intractable. Per acabar, els egos segueixen molt ben controlats. És difícil de creure però és veritat: només podem desitjar que duri.

De forma que aquí ho teniu Barcissimers: tenim la millor triada davantera de l'era Messiànica, així que deixem les calaveres a una banda i gaudim de l'ASPACTACLA fins que duri, i esperem que duri molt.
 

diumenge, 8 de febrer del 2015

Lleons i Gossacu!




 Athletic Club - FC Barcelona

21:00 h San Mamés



A veure si els lleons fan despertar el Gossacu...

dilluns, 2 de febrer del 2015

M'ho comenCo a creure

Tot i escriure dilluns a la nit, el que vol dir que ja s'ha dit tot (i probablement millor), jo m'afegire a la festissima barcissima amb una entrada a on segueixo en la linia positivissima despres del partit d’ahir.

Diumenge no nomes va ser la vispera de l’anniversari del Pepissim sino que a mes el BarCa va a tornar a donar la cara d’una manera que feia anys que no veiem: amb un parell de collons i treballant-se la victoria. Dues vegades va remuntar el Barca (dues!), mostrant un esperit que els equips de Guardiola, Tito o Tata no tenien. Jo crec que aqui esta la ma de Lucho.

Pero no nomes de Lucho. Suarez s’ha guanyat a la culerada sense fer masses gols, pero perque la gent blaugrana sap tot el que ens aporta. Ahir, sense anar mes lluny, va fer l'assitencia a Deu al tercer gol, I al segon gol va fer el centro que Deu no va ficar de cap, pero que despres Rafinha va acabar. Es un tiu molt actiu que mou defenses continuament, donant a Neymar i Messi espais per on moure’s. Molt valuos!

I que dir del partidas de Rafinha que no hagi dit ja el nostre eruditissim valentinissim. Un compendi de moviment i forCa, intel.ligencia i dedicacio. M’agrada veure que els joves es deixen la pell i a mes ho fan be. Comparem al Rafinha amb en Pomes, i veiem clarament que al Pomes no nomes li calen un parell d’osties, sino que potser a mes l’hauriem d’haver cedit a algun club dur (un Rayo, un Getafe) per a que li treiessin la tonteria i, de pas, el pentinat.

Neymar, amb 15 a la lliga, segueix on fire, sempre al lloc correcte, concentrat i alhora ballant samba. Deu segueix pels nuvols, fent un gol, el tercer, que me que gol s'hauria de dir eya-gol-acio. L’equip enxufadissim i en Titubes amb cara de tenir cancer terminal. Tot son bones noticies a can barca, i atencio que jo m'ho comenCo a creure...

dimarts, 20 de gener del 2015

Luis Sanchez o Alexis Suarez

Hola penya. Bohnanit i benvinguts a l'espectacle.

Suárez i Alexis. El Gos i Paraplexis. Aquesta és una comparació que ha anat sortint i agafant cos i s'ha plantat a les tertúlies barcissimístiques, al marge de les muntanyes russíssimes de les últimes setmanes. El gussacu alexeja. És així. Però alexeja amb molts matissos que passo a analitzar.



Recordem si us plau la merda xil·lena

Molta gent parla de la gran temporada de paraplexis a l'Arsenal, un equip que juga maco i que cau bé però que ha guanyat una FA Cup en els últims 10 anys. Un València, vamos. Doncs clar que s'infla a fer gols. Aquet tio no serveix per un club gran com el Barça i crec que vam fer la millor venda de la història. Paraplèxis va ser capaç de fer merda, molta merda durant 2 anys i, les coses com siguin, l'últim any va ser prou bo, i gràcies a això el vam poder vendre. Aquí teniu unes imatges per refrescar-vos la memòria:



Era una xusta descomunal. Gran banda sonora al vídeo, per cert.

El gussacu ja fa dies que passeja

El cas de Suárez ens ha portat a comparar-lo amb Alexis per motius obvis i és que l'encert de cara a gol és realment fluix. Vam treure a passejar el gos el dia del Madrid i només ha fet 4 caquetes si no m'equivoco. Molt poc premi per tota la feina que ha fet en atac. I aquí és on vaig. Crec que la diferència entre Gos i Paraplexis radica en el joc d'equip.

Paraplexis corria molt, sí però una cosa és córrer i l'altra recuperar pilotes. Paraplexis es movia molt entre els centrals, sí, però el Gussacu dóna unes assistències que la vibres. El Gos falla gols clars, sí, però és que Paraplexis s'entrabanca i cau de boca a terra amb la porteria buida eh! És que era molt dur!!! Suárez té temps i, com ha passat amb Neymar, anirà creixent i agafant el seu lloc poc a poc. Els gossos fan moltes voltes abans de seure. Això ho sabem tots.

Vamgos!

Amb això vull dir que, tot i que l'un recorda a l'altre, hi ha molts matissos que fan que li donguem 100% de confiança al Gos i la calavera d'or al xil.lè. De fet, partint d'aquesta temporada no tinc cap mena de dubte sobre qui haurà guanyat més títols al final de la seva carrera.

Jo crec que Suarez és el millor 9 que ha passat pel Barça des que va marxar el Lleó camerunès (xutat pel cul per Guardiola!! boh!). Vamgos.

dijous, 11 de desembre del 2014

Oh là là: Barça 3 - 1 PSG

Bé nois, aqui va el resum del partit d'ahir, amb tots els gols, i un anàlisis des del meu punt de vista:


Vam veure un experiment de Luchissim, 3-4-3 amb 3 centrals, Emulant alguns partits de Guardiola on utilitzava Abidal Piqué i Puyol. Ahir la defensa estava formada per Bartraca, Piquetes i Titubes.

Em va semblar bé l'experiment, perque moltes vegades demanem als entrenadors que prenguin decisions tàctiques per enfrontar-se a equips que saps que es tancaran i que el joc del Barça ja no els afecta com abans. Pero vull fer algunes consideracions:
  1. Bartraca i Mocador va fer un espectacle de partit. Per mi el millor en defensa. I es va menjar a Cavani, gens fàcil. Crec que si continua tenint minuts, agafant nivell i s'ho creu, és defensa titular d'aquest equip.
  2. Piqué va anar de menys a més i sembla que recupera forma (li dono rao a Saulissim en aquest post); per contra, Titubes no està a bon nivell: desbordat per banda va demostrar que Bartra li passa per davant.
  3. El mig del camp, com ja vaig pronosticar en un comentari recent, va ser per Planxes i Jefesito; crec que aquesta parella la veurem molt sovint contra equips que tenen molta sortida a la contra (la vam veure a Valencia, ahir contra el PSG, i crec que Luchissim creu que és el que hauria d'haver fet al Bernabeu...).
  4. Per contra la resta del mig del camp, formada per Andresito i Messi com a mitja punta, no em va acabar d'agradar. Iniesta descolocat sense un referent com Xavi i Messi va intervenir poc en el joc, pero és Messi i fa espectacle les poques vegades que la toca.
  5. Davant, polvora pura; tret de Pedrito, que no és titular en aquest Barça, es que no li passen ni la bola... neymar i Suàrez molt bon partit, i gols, què volem més.
Crec pero, que tot i sortir bé el sistema i el resultat d'ahir, el canvi tàctic no està prou entrenat, i vaig veure un Barça boig i esvalotat, deixant espais en defensa i amb un mig del camp perdut. Pero efectiu davant. Ahir vaig veure el Madrid.

Per tant, i per resumir, crec que aquesta temporada ens hem d'acostumar a veure un Barça que no juga bé, pero que guanya! Costa fer el canvi, de fet costa molt pq venim d'uns anys d'excelència en el joc, pero és necessari perque si no ho farem volar tot pels aires. Aixi que ara toca ser resultadistes per tornar a ser els millors. 

I per acabar, m'agradaria recuperar un dels emblemes de Barcissim.com: LA XIBECA!

Ahir hi ha alguns jugadors que se la mereixen (per mi Bartraca i Mascherano van estar excelsos) pero li donaré al GOS, al nostre GOSSISSIM, Per la seva primera mossegada al Camp Nou i perque esperem que s'arrenqui el morrio i queixali el màxim de porters possibles.

Au, beu birra GOSSACU!!



dijous, 23 d’octubre del 2014

S'acosta l'hora...

 

Comença el compte enrere penya. Corretja a punt, bossa de plàstic a punt per les caques... el gos està preparat i té gana, molta gana... Vamgos!!!

diumenge, 12 d’octubre del 2014