INNOVAR O ANAR CAP ENRERA

Algunes conclusions i calaveres després del clàssic:

• Vam guanyar com podriem haver perdut.
  
  
• Vam adoptar el clàssic sistema del Madrid.
  
  
• El centre del camp merengue va superar el del Barça fins que va marcar Suarez.
  
  
• Els tres millors judadors del Barça van ser els centrals i el porter.
  
  
• El Madrid ens va igualar la possessió.
  
  
• No vam ser capaços d'aixecar el gol average.
  
  
• L'únic que pressiona a dalt és Suarez.
  
  
• La banda dreta continua sent una autopista de dalt a baix pels rivals.

... malgrat els evidents punts febles del Barça de Lutxu estem a quatre punts a la lliga, a quarts de la Xampi i a la final de Copa.

El moment baix del Madrit es va evidenciar en dos fets: el físic, a la segona part, i el més sorprenent per a mi, el psicològic, es van esfonsar després del gol de Suarez malgrat el temps disponible encara per a reaccionar.

Personalment valoro molt positivament que l'equip hagi incorporat corners i altres accions a pilota aturada al repertori, no compensa de cap manera la manca de domini de la pilota i el joc anàrquic que despleguem normalment.

Alguns amb poca memòria voldran veure una evolució del Barça en tot plegat. Aquest, però, és un Barça equiparable als anteriors a l'arribada de Cruyff a la banqueta. Barças grisos esquitxats amb les espurnes que els cracs hi afegien de manera intermitent.

Barcíssim 3 - 0 Eibar

El Madrid Real

El programa "Sense Ficció" que emet TV3 els dimecres a la nit, presentava ahir un documental basat en el llibre "El Madrid real. La llegenda negra de la glòria blanca" i del mateix autor.

El periodista Carles Torras fa un recorregut per una etapa de la història del club madrileny i analitza els factors que van convertir un club pràcticament desconegut en un club amb un palmarès d’èxits aclaparador. En el documental, Torras parla amb alguns dels testimonis que certifiquen alguns dels fets, no exempts de polèmica, que van escriure bona part de la “llegenda” del club. 

El documental fa un repàs històric de les grans fites de la llegenda esportiva, simbòlica i política del Reial Madrid, de manera documentada, contrastada i neutral. El periodista Carles Torras aporta elements de valor propis dels criteris periodístics per proveir l’espectador de totes les eines necessàries per formar-se ell mateix una idea de com i per què van esdevenir els fets que han marcat la història del Madrid i, de retruc, del FC Barcelona.

Fins el dissabte 18 d'octubre, 

no hi ha Barça!

Boh!

Del TC al PSG

És setmana de suspensos, el TC atura la llei de consultes i el PSG atura el Barça.

Calia passar un test d’estrès futbolístic per mesurar el nivell real de l’equip en aquest moment de la temporada i el resultat ha estat contundent: tres gols encaixats, laterals desbordats, pèrdues de pilota a cabaços.., en resum, després del bany de realitat toca reconèixer que estem lluny del rendiment òptim i difícilment entre els aspirants a guanyar la xampi. Dit d’una altra manera, si el Madrit o Ibra ens agafa ahir ens fot una maneta.



La costellada del Granada, després del desastre de Màlaga, va propiciar veure fins a cinc jugadors realitzar, probablement, el seu millor partit de la temporada: Mathieu, Alves, Xavi, Messi i Neymar. Llavors, com és preocupantment habitual, va costar obrir la llauna, després del 1-0 el rival es va rendir i tot va ser bufar i fer ampolles. El Lutxu va desaprofitar una bona oportunitat per substituir a Messi i ho va justificar de manera ridícula i impròpia a la roda de premsa. Un bon entrenament per recuperar l’autoestima d’alguns jugadors però un miratge si algú va voler veure-hi el veritable nivell competitiu de l’equip.

A París res d’això, desbordats des del minut 0, els jugadors perdien bola rera bola. No vam donar bones sensacions fins a la sortida de Xavi, molt més en forma que Iniesta, qui va demostrar que no hi ha de moment ningú que el pugui fer ombra al mig del camp. 


El problema de la banda dreta comença pel despatx de Zubizarreta. Alves fa el seu pitjor partit tot just després de fer el seu millor partit. No hi ha rival que no sàpiga a hores d’ara per on han de fer mal al Barça.

Rakitic va decebre, Busquets i Iniesta estan molt lluny de la seva millor forma. La parella Jefessito-Mathieu no pot ser la tria en partits on és fonamental superar la pressió i treure bé la bola del darrera. La tria lògica hauria estat Barta i Piqué. El rendiment de Pedro es desconcertant i el col·loca clarament com a sisè davanter de l’equip per darrera de Messi, Neymar, Munir, Sandro i Suárez. Per què l’obstinació en donar-li minuts al pitjor dels davanters en el partit més difícil fins ara? La seva marxa va impactar positivament.

Per a l’optimisme, Ter Stegen va ser culpable ‘només' d’un gol. L’entrada de Xavi, el fet que Alba i Munir van poder equilibrar el partit i la constatació que Messi i Neymar combinen com mai. Encara podríem ser primers de grup.

La mesura de l’equip no són Llevants o Granadas, sinó partits de màxim nivell i de xampi, la resta són costellades de cap de setmana. Lutxu va decebre en el primer gran test de la seva carrera com a entrenador. Se’ns ha girat molta feina.

En Miopies rep l'alta

Bones notícies per Luchíssim: en Miopies rep l'alta i ja està disponible.

Fonts de barcissim.com han pogut captar el moment.

Aquí en Mipoies en el moment de conèixer la notícia:

 I aquí en el moment que rep l'alta:

 Felicitats! Au a córrer!

Torna la Champions: Barça - Apple

Si us ho vau perdre la setmana passada, no patiu. Demà desde el Camp Nou podreu presenciar l'event més important del mes de Setembre. Barcíssim vs. Apple de Nicosia.

Torna la Champions. Torna l'aspactacla.

Entra Neymar

Amics barcíssims: podem seguir tirant coets. Pa, pa, pa, pa i pum.

Impecable començament de temporada del Barcíssim amb un Déu Nostru Senyor reenxufat, nous fitxatges adaptant-se ràpid, molta gana i una actitud global de l'equip molt bona. A sobre els nostres amics merenguíssims s'estampen amb la columna quan encara no han tret el cotxe del pàrquing. Etselent i deliciós aperitiu per començar la temporada. Benvinguts a l'aspactacla.



Ahir, un cop més, partit treballat contra els lleoníssims (equip de Champions) a l'estadi. Moltes ocasions, joc vertical i apretar fort fins a rebentar la porteria del contrari. Com ha de ser. Aquest cop gràcies a l'aparició d'un tio que va sortir de la banqueta en els últims minuts. Un home que encara no té mot a Barcissim.com (tema que hem de solucionar en breu). Un paio que l'any passat va portar 15 tofes diferents al cap com si fes una càsting i que sembla que aquest any s'ha decidit per una. Tofa. Pero una. Parlo de Neymar Junior. Jo proposo dir-li Cor Petit, pel tema de Júnior però ja ho pulirem.

Cor Petit és un tio de 22 taquíssims. Molt jove. Fitxat amb un pufo del 15 i penya empresonada que morirà pel mig; però fitxat a temps. Líder de la Canarinha per mèrits propis i estrella indiscutible del Barcíssim, Cor Petitíssim, que de fet si el pintem de verd s'hi assembla força, ha fet mèrits suficients per guanyar-se l'admiració dels socis i aficionats més tribunerus i caralverístics de can barça.

M'agrada especialment que hagi començat fort aquesta temporada. El tio torna pel Gamper i enxufa 2. Hola. Es torna a lesionar però reapareix al Madrigal per dinamitar el partit i funciona. I ahir 3/4 del mateix, comença a la banqueta, surt a la segona part i la peta així: pa i pum.

M'agrada destacar això, perquè aquest tio ho està fent molt bé. És dels pocs que podem salvar de la temporada passada i és un paio que quan surt, treballa, corre, la lia i fot aspactacla i guanya partits. I per això se'l paga. El que faci fora l'estadi me la rempampimfla sempre i quant no posi en risc la seva integritat física, està clar. I dic això perquè estic una mica cansat d'articles com aquest del gran Joan Maria Pou (un aspactacla de tio tot sigui dit). I cansat també de dedicar rius de tinta quan l'altre dia signa una bota al madrigal mentre escalfa.

No s'ha de fer? No. Que potser podria penjar menys fotos a l'Instagram? Poster. Però penya, si ha de seguir jugant així per mi com si es fa un Tinder i signa calces a Budai. El tio no ha fet res dolent, té 22 tacos i és un xaval, que s'ho passi bé a fora i al camp i llestos. Calmem-nos una mica. La culerada sempre anem amb les històries aquestes de la imatge que hem de donar al soci quan jo penso que en realitat qui fot més pena és el soci engegant campanyes incendiaries cada dos per tres.

Mira el tio: comença la lliga i a tope! Mirem una miqueta de futbol, mirem el que fan al camp i a partir d'aqui critiquem i deixem-nos estar de l'entorn i de mogudes que som uns experts en tirarnos calaveres al nostre terrat.

Bé Corpetitíssim!! Ja no fem Xibeques però vindria a ser algo així! Vamos!

Els Primers Coets

Primers coets i eufòries de sala d'estar. Calma culerada, això serà llarg. El Barça guanya en un desplaçament complicat a priori i la Reala ens fa saltar del sofà amb la golejada al Fly Manzanares. Mascletà per tancar el mes d'agost. Líders en solitari després de dues jornades, deu n'hi do!

L'endemà de la farra millor tornar arran de gespa perquè aquest equip encara presenta disfuncions:

Sí, a mi també m'agrada Mathieu, però siguem seriosos. Cagades als minuts 70 i 71 deixant la pilota morta a la frontal regalant dues oportunitats en pocs segons de diferència al Vilarreal, i nyap al 86 que proporciona una última opció per l'empat. Per la meitat d'això o no se sap ben be que Bartra segueix sense gaudir d'una titularitat merescuda tant per rendiment com per estat físic. Piqué per la seva banda deixa passar un bola perillosíssima al minut 22. Recordeu com l'única oportunitat de l'Elx fa un setmana ve d'una imprudent cessió enrere de Busquets. Hi ha moltíssima feina a fer encara a la defensa.

Un dels grans problemes de l'equip durant la temporada passada continua com el vam deixar. La banda dreta amb les pujades innòcues d'Alves són la segona part d' 'el dia de la marmota´. I fitxem un paio amb nom de xiclet i currículum de Josmar. Montoya hauria de tenir la seva oportunitat tan aviat com oblidi les lesions.

Ara, de coses per comprar el cava, sense ficar-ho encara a la nevera, n'hi ha també: El 'fake Messi' se l'ha emportat un forat espai-temps i el de veritat sembla que vol tornar a CR el paper de Salieri que més l'escau. El porter ni la toca. El nins del planter farien un bon paper solets a la xampi league, i quan Rafinha s'entoni i donin la condicional al Çuareç la rave pot ser antològica.

Sigui com sigui, no hi ha com per llençar coets però el fitxatge estrella de la temporada va pel bon camí. Bé Lutxu bé.

Champions 2014/2015

Grupíssims de la Champions 2014/2015

El Barça no ha guanyat mai al PSG, Ajax o Apoel a domicili en Champions. 

Incentius!

Kick Off!!

Stop all the clocks, cut off the telephone,
Prevent Tomás Roncero from barking with a juicy goal,
Silence the stands and with muffled drum,
Bring out Madrid's coffin, let the mourners come.

Let aeroplanes circle cheering overhead
Scribbling on the sky the message the League is Here!,
Put crepe bows round the white necks of the repellent doves,
Let the officials wear black cotton gloves.

Barça is my North, my South, my East and West,
My working week and my Sunday rest,
My noon, my midnight, my talk, my song;
I thought that boredom would last for ever: I was wrong.

The stars are wanted now: turn on every one;
Pack up the moon and raise the sun;
Forget the ocean and sweep up the lawn.
For football comes now to light up the town.

(Adaptation from W.H. Auden's poem Funeral Blues)