Diumenge no nomes va ser la vispera de l’anniversari del Pepissim sino que a mes el BarCa va a tornar a donar la cara d’una manera que feia anys que no veiem: amb un parell de collons i treballant-se la victoria. Dues vegades va remuntar el Barca (dues!), mostrant un esperit que els equips de Guardiola, Tito o Tata no tenien. Jo crec que aqui esta la ma de Lucho.
Pero no nomes de Lucho. Suarez s’ha guanyat a la culerada sense fer masses gols, pero perque la gent blaugrana sap tot el que ens aporta. Ahir, sense anar mes lluny, va fer l'assitencia a Deu al tercer gol, I al segon gol va fer el centro que Deu no va ficar de cap, pero que despres Rafinha va acabar. Es un tiu molt actiu que mou defenses continuament, donant a Neymar i Messi espais per on moure’s. Molt valuos!
I que dir del partidas de Rafinha que no hagi dit ja el nostre eruditissim valentinissim. Un compendi de moviment i forCa, intel.ligencia i dedicacio. M’agrada veure que els joves es deixen la pell i a mes ho fan be. Comparem al Rafinha amb en Pomes, i veiem clarament que al Pomes no nomes li calen un parell d’osties, sino que potser a mes l’hauriem d’haver cedit a algun club dur (un Rayo, un Getafe) per a que li treiessin la tonteria i, de pas, el pentinat.
Neymar, amb 15 a la lliga, segueix on fire, sempre al lloc correcte, concentrat i alhora ballant samba. Deu segueix pels nuvols, fent un gol, el tercer, que me que gol s'hauria de dir eya-gol-acio. L’equip enxufadissim i en Titubes amb cara de tenir cancer terminal. Tot son bones noticies a can barca, i atencio que jo m'ho comenCo a creure...
