Menu

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gol Sud. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gol Sud. Mostrar tots els missatges

dimecres, 25 de febrer del 2015

Manchester City 1 - FC Barcelona 2

Deixaré anar algunes reflexions que em faig desprès del partit d'ahir. Però que vagi per davant, que em sembla que en global el Barça va fer un partidàs, en un dels camps més difícils d'Europa i fins i tot va tenir l'oportunitat de tancar l'eliminatoria.

1.- Una primera part brutal: el Barça va sortir enxufadíssim en tots els aspectes; amb la porteria entre cella i cella, corrent si feia falta, parant el partit i triangulant com feia dies que no veiem, sent vertical des del darrera, etc. Va entendre el partit que convenia en cada moment i ens va regalar la millor primera part de la temporada. 

2.-  The dog: va ser tornar a Anglaterra i n'enxufa dues!! Les dues boles que va tocar al primer toc, sense pensar, les va enxufar; en canvi, quan es va plantar davant de Hart, sol, i va haver d'aixecar el cap i pensar, la va donar al porter. Vull dir que Suàrez s'hauria de deixar estar de si la passo, si no la passo, si el toc, si la paret... A barraca! i en això és un killer!

3.- El bajón: a la segona part, el Barça baixa el ritme; però és normal, jugàvem contra el campió de la Premier i a casa seva, que perdia 0-2 i havia de fer alguna cosa. Per tant va ser normal perdre el control del partir. L'únic però que li dono a Luis Enrique, és no fer algun canvi per intentar retrobar el ritme: em va agradar que posés a Mathieu per avançar Mascherano, però a més, jo hagués posat Xavi al camp. 

4.- El penaltíssim: és la puntilla del partit, i a més al minut 90 que encara fa més mal i fa que marxis amb un regust de boca. Però em va donar la sensació que el penalty fallat fa més mal pel fet que sigui Messi qui el falla i la reacció que té desprès d'un cop de cap dolent (nefast), que no pas per perdre l'oportunitat de fer el tercer. Em sembla lamentable però que la gent es plantegi si ha de seguir tirant Messi els penals, per mi no hi ha dubte que sí.


5.- La derrota amb el Màlaga: no seré jo qui defensi la tesi de "encara ens va anar bé perdre contra el Màlaga pq van sortir més enxufats". No m'ho crec, sóc dels que prefereix anar a jugar havent guanyat el partit anterior; i tampoc m'abono a la tesi de "millor haver perdut contra el Màlaga que ahir": si haguéssim guanyat dissabte depeniem per guanyar la lliga, i havent perdut ahir continuariem depenent per passar l'eliminatoria; vull dir que jo seria partidari d'un intercanvi de resultats. Però això ja és aigua passada...

i 6.- El calendaríssim de merda de sempre: no sé vosaltres, però em sembla una putíssima merda la manera en que s'estructuren les competicions; el dia 11/02 vam jugar l'anada de semis de la Copa del Rei contra el Villareal, i la tornada serà dimecres que ve dia 4/02, gairebé un mes desprès (algú recorda el resultat d'anada?); la tornada del City la jugarem el dia 18/03; no podriem jugar anada i tornada en una setmana de diferencia? No us semblaria més lògic i més coherent per centrar-se al 100% en una eliminatoria? Boh!

Vinga va doncs, dissabte...



dissabte, 14 de febrer del 2015

Camp Nou: merda a les graderies

Bona tarda barcíssims i benvinguts a l'espectacle!

A veure una cosa. Tenim l'estadi més gran d'Europa i el quart estadi més gran del món, no? Tenim un equip que porta molts anys amb els millors jugadors del món i fent un aspactacla insuspetxat per tot Europa, no? Tenim unes instal.lacions que, tot i que necessiten reforma estan en bon estat, no? Tenim una gespa i un terreny de joc que generalment és una catifa verda impecabe per jugar de luju, no? Tenim una ciutat de puta mare amb un clima envejable i total facilitat d'accés.... no? I TENIM UNES PUTES GRADERIES QUE FOTEN PENÍSSIMA!!! NO!??!

Però què passa aqui penya?? Estem fotent molta pena! Molta! Hi ha dos factors alarmants que fan que fem aquesta pena:

Tenim una afició que fot cagar

Tots hem anat al Camp Nou en partits on sembla que en comptes de mirar futbol s'estigui mirant teatre. És així. A no ser que sigui un rival tipus Madrid o Atlético o partits de Champions de segona ronda, l'actitud de la penya al camp és lamentable.

Masses tribunerus burgesos rajant i tirant calaveres que no alliberen el seient i van a l'estadi quan els pica. I em direu: el Madrid és el mateix. Les aficions dels equips grans son així. Doncs no. El Madrid també fot cagar, però heu vist el Calderón com apreta?! Heu estat a Mestalla?!?! No vau flipar amb San Mamés l'altre dia quan perdien 2-5?!?!? Ser un club gran també és compatibe amb tenir una afició gran. I ja no parlo dels camps anglesos. Un món totalment a part i un aspactacla esportiu en directe indescriptible.

Fem-nos-ho mirar penya. El football és un aspactacla per disfrutar en directe. Els jugadors correran igual, sí. I cobraran igual, sí. Però l'orgull de formar part d'un aspactacla d'afició no el tenim. Jo he tingut la sort de passar per uns quants estadis de futbol i, de carrer, el més lamentable a nivell d'afició és el putu Camp Nou

La penya suda d'anar a l'estadi

Ah no, és que fot fred. Ah, no és que és molt tard... BoH! Doncs no hi vagis! Dóna'm el carnet!! O allibera el putu seient!!! No!? Fots cagar tio!!

Estic d'acord que hi ha molts factors que afecten l'assistència però penya els últims dos anys comença a ser moooooolt lamentable. Mires el partit per la tele i veus tot de seients buits que semblen tombes. Quina pena! Veus Lionel anant a celebrar un gol amb tot de plàstic... Què lamentable!!! Pavus! Que és el millor jugador de la història del futbol! I pam! Messi celebrant amb cadires buides!!! A cagar!!

Penso que el tema clau que afecta l'assistència és el preu i la gestió del seient lliure. L'entrada més barata en un Barça-Granada ronda els 50€.... Però que estem bojos!??! La quantitat de penya que rebentaria l'estadi i animaria a saco i faria un aspactacla brutal si es poséssin preus més a l'abast de la gent de classe mitjana. Doncs no! Preus pels guiris! I au japonesos a fer fotos!!! I merda a les graderies!!!

I el seient lliure que?!?!? Al putu tribuneru forrat de pasta li suda si l'estadi està buit! L'únic que vol ÉS RAJAR DE LUIS ENRIQUE I PENSAR-SE QUE ELL SAP MÉS DE FUTBOL QUE NUNGÚ!!!

Nosé penya. Crec que quan fots pena claríssimament a la vida s'han de fer dos coses:
1. Reconèxies que fots pena
2. Deixar de fer-ne

Boh. Aqui tenim les imatges que ha pogut aconseguir la redacció de barcissim.com

dimecres, 4 de febrer del 2015

Bartomeu pel cul tots!

Ja prou, no penya? Però prou ja no?!?

O què?!??


(un silenci aquí per afegir dramatisme)


Fa pràcticament un mes, kurníssim parlava en aquest article de la casa de putes que tenim al club... doncs bé! Jo diria que això ja ha saltat al sadomasoquisme, zoofilia i està agafant un rollo que fot mooooolta pudor i el que és pitjor... no s'acaba mai!!!!

Magradaria diferenciar en dos grups la meva visió del que està passant amb el cas Satanàs Cor Petit (Júnior):

1. El virus Sandruscu


Semblava que Nobita habia pogut sortir viu de la matança després de proclamar eleccions al Juliol (la única bona notícia que ha sortit dels despatxos en els últims 2 anys) però no! El càncer Sandruscu és molt fort! I tot i que diuen que tot és culpa d'un soci... – Que si! Que jo penso que es podria haver cosit la boca veient les conseqüències... – això no treu que la junta dels últims anys ha fotut cagar per tot arreu de manera lamentable.

Llavors, si som penosos a sobre no anem de guais i de que som mes xulos que la FIFA i que els fiscals i que su puta madre. A callar! Si sou uns primaveres! Doncs aquí ho teniu! Tot el trallat pel terra i au, neteja-ho ara. Fregones? No fregones no en tenim. Tenim calavera forta amb cara de titubes. Us ho heu buscat penya. Per pufíssims!! Esteu embrutant la imatge del club que la vibres i a més emetent comunicats en nom dels socis i l'entitat... boh!

Dit això....

2.El joc brut entre bambalines que tenim en aquest país


Mireu jo sóc dels que pensa que quan un àrbitre s'equivoca és perquè és dolent. No crec que la lliga estigui adulterada perquè sinó no la miraria. Malauradament no tot el futbol passa damunt la gespa i (tot i que em pesi estar d'acord amb Nobita) crec que sí que existeix una ma negríssima que entre la caverna i les mafies que es mouen pels despatxos de la capital aconsegueixen moure palanques fortes...

Peten calaveres amb martells aquesta penya eh... no els tremola el pols. Executen i, a més, es delaten pel com i sobretot el quan executen. El tema del cas Satanàs Cor Petit Júnior salta justament; repeteixo: justament, en el moment que el tio fa més espectacle i estan veient la punta de l'iceberg del que pot ser el nou Déu blaugrana dels propers 10 anys.

Primer s'intenta muntar una campanya per desmoralitzar-lo dient que és un provocador i després, per si no en teniem prou, venga a remenar tot el fregao. Quan? Ara. Si és que canta com un titubes fumant al vestuari penya!!! Vaia navajeros que esteu fets penya!!! Ara en serio, és molt preocupant. Masses casos de persecució com el tema de Messi amb hisenda que foten una oloreta de xamusquinaaaa que la vibres.

Segueixo pensant que a la gespa tenim les de guanyar i que si seguim en aquesta línia podem fer-los callar a base d'especlacle. El que no tinc tan clar és de què seran capaços aquesta bazòfia i fins or arribaran. En tot cas, si fem les coses bé als putos despatxos (no com fins ara) no tindran on buscar-nos les pessigolles o sigui que... Al loro!

A tot això, aqui teniu l'estrella de l'equip sudant de tot:

dimecres, 28 de gener del 2015

Crònica d'un home molt emprenyat!!

Acte seguit us plantejo paraules d'un home molt emprenyat... és llarg el text... espero no molestar...

Fa uns dies vaig obrir una nova secció que es deia el reglament d'en Tussetes... avui però, crec que el que faré és una mescla entre aquesta secció, la merda i vàries seccions destructives que té aquest meravellós blog.

El dia d'avui hauria de ser una dia feliç per la merescuda eliminatòria que ha realitzat el barça contra l'Atletic de Madrid, però el regust que tinc a la boca i sobre tot als OUS... és un regust agredolç amb sabor a ladilla podrida...

Porto quasi trenta putus anys mamant football durant el dia dia de la meva puta vida... he sentit molt de tot i de tothom... sempre i des de petit he sentit allò de..."aquest equip juga molt dur"... Quant algú deia això, sempre se m'explicava que això significava que l'equip en qüestió anava molt dur al joc, molt fort, jugadors sense por, amb dos cullons! i que anava a totes fins i tot en situacions adverses...

Fa temps que es diu allò de... "L'atletic és un equip molt dur"... des de que va arribar en Cholo va a totes... sabeu que hi dic jo a això?? I UNA POLLA!!!!!

Des de que va arribar en Cholo l'euqip estic dacord que juga molt millor però s'han convertit tots en uns putus marranos. És un equip que no és que jugui al límit del reglament no... és lo següent... Hem vist tots el mateix partit???? Hem vist a Arda turan tiran una bota  a l'àrbit? hem vist a gent expulsada a túnels de vestidors? hem vist 1000 entrades a Neymar? hem vist a Gabi desquissiat? heu vist la patada de Torres al porter de barça? (no m'atreveixo a escriure el nom de porter del barça per por a represàlies lingüístiques :)))), quantes targetes li han tret a l'atletic? creieu que haurien d'haver estat més? sincerament jo crec que sí!!

Què estem defensant? un equip dur? o un equip de merda?

Jo sòc culé.. i el dia que el meu equip m'abandari jugant més enllà del límit, desquiciat i trencant cames deixaré d'animar-lo. I el que fa més ràbia de tot,... més rabia més rabia és que el que diuen que és el súper entranador com és Cholo... desprès de que el seu equip s'endugui més de 8 targetes.. demani l'aplaudiment del camp al seu equip.. a mi em faria vergonya!!

per això i mireu que no tinc foto preparada perquè tot plegat és un calenton... LI DONO LA PUTA MERDA DE BARCISSIM AL CHOLO SIMEONE... per defensar una merda de joc que estem fins la polla de veure com fins ara era el del Madrid, el del Bilbao, el del Valencia i el de l'Atletic... on el "trencacames" és justificable i passa per davant del football!!

Sincerament... si volem això... anem a tirar pedres i deixem seients lliures pels que volem veure football!

divendres, 23 de gener del 2015

No ens flipem amb els debutants...

Fa dies que em ronda pel cap aquesta entrada i és que cada cop que debuta algú de la Masia (normalment en partits cutres de Copa) ens sembla que ha nascut una nova estrella, i normalment és el contrari.

Posa exemples, no?

Cap problema, voleu exemples? Ara en tindreu. Agafem per exemple els 22 debutants de l'època de Guardiola.

2008/09: Planxes, Thiago, Xavi Torres, Muniesa, Botía i Abraham.
2009/10: Fontàstic, Latin II, Soriano, El Noi del Sucre i Bartrartraca.
2010/11: Oriol Romeu, Sergi Gomez, Miño, Nolito, La Toia i en Pomes.
2011/12: Cuenca, Deulofeu, Voltor, Guillemíssim i Riverola.

Què quanta merda no? Recordem que El Noi del Sucre (aka. Gai Assulin) havia de ser millor que Messi. Voleu saber on juga ara? Al Mallorca, a 2a divisió.

I què vols dir amb això? 
Vull dir que hem de deixar de flipar-nos quan surt un Munir o un Sandro i fan 2 gols en 2 partits i ja ens pensem que seran la polla. Dic això perquè recordo molt bé l'explosió de Cuenca i Tello, casos molt similars, que van començar fent un espectacle i després va baixar el souflé i es va demostrar que no eren jugadors pel Barça. 
S'ha demostrat que per poder quedar-se a can Barça no n'hi ha prou en tenir contracte. Mireu la Toia o el Pomes sense anar més lluny, són jerna que diria Busíssim.
Home, però algun de bo sortirà no? 
Esperem que sí, aquest curs ja han debutat 7 jugadors del B: Munir, Sandro, Samper, Ié, Masip, Gombau i Halilovic. Vol dir que tots aquests tindran lloc a l'equip? Totalment NO. Segurament i sent molt optimista només un parell acabaran al 1r equip (fent millor paper que Toia o Pomes). La meva aposta és que Samper i Halilovic poden tenir recorregut, però crec que la resta acabaran marxant, com marxaran Pomes i la Toia. 
És clar, no hi ha lloc per tothom! 
Molt cert, ni hi ha lloc per tothom ni tothom està preparat per assumir el rol que li toca. Casos tipus Messi o Busquets (d'arribar i fer-se indiscutibles) n'hi ha molt pocs i cal tenir paciència. Recordem el cas Xavi o Iniesta... Per tant, crec que la posició de Bartra per exemple és molt més sensata que la de Munir (que ja va amb exigències). 
I tot aquest rollo... per què?
Escric això perquè crec que sempre que debuta algú ens flipem massa i el temps ha demostrat que molt pocs es queden a can Barça. S'ha de ser pacient i saber que casos com Messis són gairebé irrepetibles. O què? O creieu que Adama serà millor que Messi? Penseu que Samper asseurà a Planxes la temporada que ve? 

dimarts, 20 de gener del 2015

Luis Sanchez o Alexis Suarez

Hola penya. Bohnanit i benvinguts a l'espectacle.

Suárez i Alexis. El Gos i Paraplexis. Aquesta és una comparació que ha anat sortint i agafant cos i s'ha plantat a les tertúlies barcissimístiques, al marge de les muntanyes russíssimes de les últimes setmanes. El gussacu alexeja. És així. Però alexeja amb molts matissos que passo a analitzar.



Recordem si us plau la merda xil·lena

Molta gent parla de la gran temporada de paraplexis a l'Arsenal, un equip que juga maco i que cau bé però que ha guanyat una FA Cup en els últims 10 anys. Un València, vamos. Doncs clar que s'infla a fer gols. Aquet tio no serveix per un club gran com el Barça i crec que vam fer la millor venda de la història. Paraplèxis va ser capaç de fer merda, molta merda durant 2 anys i, les coses com siguin, l'últim any va ser prou bo, i gràcies a això el vam poder vendre. Aquí teniu unes imatges per refrescar-vos la memòria:



Era una xusta descomunal. Gran banda sonora al vídeo, per cert.

El gussacu ja fa dies que passeja

El cas de Suárez ens ha portat a comparar-lo amb Alexis per motius obvis i és que l'encert de cara a gol és realment fluix. Vam treure a passejar el gos el dia del Madrid i només ha fet 4 caquetes si no m'equivoco. Molt poc premi per tota la feina que ha fet en atac. I aquí és on vaig. Crec que la diferència entre Gos i Paraplexis radica en el joc d'equip.

Paraplexis corria molt, sí però una cosa és córrer i l'altra recuperar pilotes. Paraplexis es movia molt entre els centrals, sí, però el Gussacu dóna unes assistències que la vibres. El Gos falla gols clars, sí, però és que Paraplexis s'entrabanca i cau de boca a terra amb la porteria buida eh! És que era molt dur!!! Suárez té temps i, com ha passat amb Neymar, anirà creixent i agafant el seu lloc poc a poc. Els gossos fan moltes voltes abans de seure. Això ho sabem tots.

Vamgos!

Amb això vull dir que, tot i que l'un recorda a l'altre, hi ha molts matissos que fan que li donguem 100% de confiança al Gos i la calavera d'or al xil.lè. De fet, partint d'aquesta temporada no tinc cap mena de dubte sobre qui haurà guanyat més títols al final de la seva carrera.

Jo crec que Suarez és el millor 9 que ha passat pel Barça des que va marxar el Lleó camerunès (xutat pel cul per Guardiola!! boh!). Vamgos.

dissabte, 10 de gener del 2015

A10

Ja no hi ha volta enrera. Passi el que passi, es quedi Lutxu o el xutin, surti el Bacó o es quedi Nobita... Messi ha de pirar a final de temporada. Qualsevol cosa que no fos això seria totalment insostenible per ell i pel Barça.

Messi nanu, plega. Acaba la temporada de manera digne i professional, com sempre has fet, i ves al Chelsea, PSG o on sigui que vulguis acabar la teva carrera amb un contracte espectacular perquè t'ho has guanyat.

Jo, si fos Messi, em piraria del club que m'ha vist néixer i creixer i fer-lo gran, molt gran.

Superlatiu i incomparable
Per molt que ens esforcem i per molt poca memòria que tinguem, mai tornarem a veure res igual. Messi comença la seva etapa professional al Barça fa 10 anys. En aquests 10 anys no ha fet res més que donar l'espectacle més gran que hagi pogut donar un jugador. Repeteixo: 10 anys. Curiosament coincidint amb els 10 anys més espectaculars de la història del club. 10 anys de 115. Només 10. Amb un líder indiscutible: Messi.

Humil, treballador i ambiciós
Messi s'ha caracteritzat sempre pel seu caràcter humil, tímid, poc soroll, poques vegades ha fet declaracions polèmiques, gran amic dels seus amics, company de tots al vestuari i ambiciós com pocs amb un caràcter guanyador que l'ha portat a ser un aspactacla sense precedents.

Motiu de crítiques injustes
És seriosament sorprenent que una entitat tant autodestructiva com és el Barça hagi pogut aguantar la seva estrella tant de temps. Però el mèrit és majoritàriament de Messi. De la seva actuació al camp i fora del camp. Malauradament ha arribat un punt on això ja no s'ha pogut aguantar més. El primer cop que baixa una mica el ritme l'any passat se li tira la penya a sobre i es converteix en el centre de les crítiques en un any en el que marca 41 gols. 41 gols. Repeteixo: 41 gols.

Víctima de la premsa
Per molt que s'omplin la boca la premsa en favor de Messi, si hi ha una cosa que està clara és que ell no ha dit res. Ni ho dirà. Jo tampoc ho diria. No es pot parlar amb gent que no sap parlar. En tot aquest enrenou amb Luis Enrique he sentit i llegit de tot. Que si ell es una reina del vestuari i els entrenadors han de seguir les seves ordres, que si tots li passen la pilota per por... especulacions i ell segueix callat. Com ha de ser. Callat i amb els ous inflats. Tothom s'omple la boca i nungú sap res del cert. Ja us ho trobareu. Això si, al camp: espectatcle

Venem-lo! Ara que encara en treurem algo!
El Barça està per sobre de tot! M'és igual el que hagi fet! Aquest és un comentari cada dia més estès entre els culers... perfecte. Jo crec que en expressions com aquesta es resumeix la consumació de l'auto-destrucció intrínseca en l'ADN culé. Diria que aquesta és la crisi més forta que viu el club desde que hi ha Messi i ell és el primer que veu que amb aquesta fórmula no es guanya res. Amb aquesta actitud negativa i destructiva no s'arriba a cap lloc. Per tant, si el club i l'entorn no canvien, canvio jo.

Jo si fos Messi, pillaria tot el que he comentat abans, reflexionaria i diria: gràcies pel consell penya, així ho faré. Amb tot el que us he donat, aquí us quedeu amb totes les vostres calaveres. A veure qui us tira del carro en els propers anys. A10



dimarts, 2 de desembre del 2014

La competència

Bona nit barcissimmaniàtics i moltes gràcies per la quantitat de comentaris que estem rebent en els últims posts des de tot arreu del món! Gràcies de debò sou uns grans fans.

Avui vull parlar de la competència!! I perquè crido?!? No ho sé!!! Doncs bé! Avui vull cridar sobre la competència!!! Entesos?!?! Vamgos.

Primer vull dir que aquesta temporada m'està agradant molt! Vam passar de l'excel·lència màxima irrepetible de la òstia de Pepíssim... a les calaveres més xungues de l'any passat amb Tatíssim. I aquest any què tenim? Muntanyes russes!! Ara som merda, ara som la polla, ara som merda, ara la polla! I això s'agraeix, tu. Perquè el futbol és per això. Per no avorrir-se mai!

Ficant-nos serios i entrat en termes futbolístics, aquest any el Barcíssim en construcció, el nou projecte de Luchíssim, té venades. Entrada forta de temporada i pum bajón de PSG, Madrid i Celta... parón i enxufada contra el Sevilla i Apoel. I ahir un partit d'aquells que es disfruten a saco, amb molt poc joc però amb molta lluita i amb un gol que sap a glòria en un camp on encara ningú havia guanyat. Aquest equip té una cosa que es diu inestabilitat i això el fa vulnerable, però al mateix temps (i això òbviament des del meu humil punt de vista) el fa atractiu. Segueixo pensant que passarem més ratxes de calaveres però acabarem aconseguint com a mínim un títol al final de temporada.

Molt bé! I la competència què!? Doncs això. Volia destacar un dels punts clau que ha aportat Luchíssim aquest any al vestidor amb alguns exemples.

1- Oju el moment de forma de Hesp i Enke. El millor de la temporada en els dos casos de llarg. És un luju que en cada partit estiguem discutint qui és millor perquè els dos s'ho estan currant que la vibres. Competència

2- El gos. Que no enxufa ni una tot i que sap que és titular indiscutible però corre que se les pela perquè sap que Lutxíssim treurà la merda de Pedritíssim ni que sigui per tocar els pebrots. Competència

3- Piquetes. Gran exemple Piquetes!! Castigat per fer merda durant un temps. Mira com juguen els altres des de la banqueta i pam. Torna fet un pinzell! Pam Piquetes agafant el ritme un altre cop. Competència.

4- Gripaus. Aquest és un exemple invers. Era el pal de paller del nou projecte i ara sembla que Xavi i Rafinha li estan treient molts minuts. Nanu, espavil que Andressito ja s'ha calçat...i ja saps: Competència.

... i segur que n'hi ha molts més!

Luchíssim està cagant mil coses i fent experiments a pinyón i liant-la contra l'Almeria amb merdes d'alineacions, però al final del camí és quan sabrem si tot això serveix per alguna cosa. Jo crec que sí i que aquest és un valor que s'havia perdut en les últimes temporades.



Fins i tot els de Rac1 s'apunten al carro de Luchíssim en la propera retransmissió! Luchissim rules.

diumenge, 9 de novembre del 2014

Canvi de cos

Penya. Boh. Ahir vaig tenir un deja vu, una sensació molt estrambòtica que em va tornar d'un moment clau de la història mundial.

M'explico: Bola de Drac Z: Capítol 94. "Goku or Ginyu?!" (悟空か!?ギニューか!? "Gokū ka!? Ginyū ka!?) Un Goku que acabava de fer un aspactacla carregant-se a quasi tots els components de les Forces Especials d'en Freezer, es deixa prendre el cos per un palanganes com en Ginyu. I pam. Veus un tio que és dolent, que no s'ha currat els anys d'entrenament de Goku i que a sobre és idiota del cul, s'apropia de la força, energia i aparença del bo.

I a l'alra banda un Goku amb un cos de merda que per confiar-se i pensar-se que ja estava tot fet, ha pillat catxo i, amb un cos i energia que, tot i servir-li per guanyar a la majoria de penya, no arriba ni a la sola de la sabata del seu rival directe ara transformat en ell mateix... Boh.


Barça i Madrid. És exactament el mateix. Oju la temporada que porten els merenguíssims: Cada partit golejada i desplegament de potencial. Oju la temporada que està començant a fer el Barcíssim: cada partit manca de futbol i recursos i victòries per la mínima o fins i tot derrotes... Això em recorda massa a un canvi de papers. El Barça em recorda massa a aquell Madrid que Juande Ramos que patia en tots els partits però acabava guanyat per la mínima. I el Madrid em recorda massa a aquella apissonadora que teniem que destrossava els rivals a base de pallisses...

Ara bé, i aquí és quan crec que l'analogia guanya tot el sentit, tots sabem que això és temporal, que la filosofia del Madrid no és aquesta ni la del Barça la del resultadisme. Que s'han canviat els cossos però per dins segueixen sent els mateixos! Per tant, esperem. Ara mateix la situació és una mica lamentable però hem de resistir amb la merda de cos que tenim i arribarà el dia en què recuperarem el cos.

Recordeu en la sèrie què va passar? Què va fer servir Goku per tornar al seu cos? En efecte, la clau serà ni més ni menys que: EN GRIPAUS.

diumenge, 26 d’octubre del 2014

El dia després


Bohn diumenge barcíssims!

Tarda dura ahir pel barcelonisme. Sabiem que podia passar de tot. Era un dels clàssics més imprevisibles dels últims anys i així va ser. 3-1. Remuntada merenguíssima i cap a casa amb una derrota 100% merescuda pels homes de Luchíssim.

El segon equip gran que ens trobem de cara i zascas. Perdem la identitat i el control del partit. Ens queda molt per millorar i les nostres debilitats salten a la palestra quan la penya que tenim davant no són Granadas ni Llevants...

El Barcíssim va fer una bona primera part. Bones sensacions del Gos. Ocasions clares i jugant de tu a tu al Madrid al seu camp. Fins aquí be. Penso que Luchíssim va fer una molt bona alineació de sortida. Tothom estava molt content amb l'11 del Barça tot i que, un cop acabat el partit, vam poder comprovar que la tàctica "vaques sagrades" no va funcionar com tots haviem esperat. I és que malauradament van saltar a la palestra 3 noms que van quedar retratats en errors molt clars.

El primer: Piquetes. Piquetes nanu, ja no ets el que eres i ja fa dies que waka waka i mogudes amb la poli i declaracions sobre política i waka waka... i al camp res. No dóna seguretat i el que és pitjor: fot cagades que la vibres. Ahir jo entenc que Luchíssim el posi. Ahir era el seu partit. Piquetes es creix al Bernabeu i tots pensavem que seria el dia del retrobament amb Piquetes... i pam: hola soc porter i paro els passes amb les mans. Boh!! I moltes cagades en defensa, fallos de posició, pèrdues de pilota en llocs perillosos.... Boh! Boh! Ho sento però crec que Bartratraca i mocador es mereix passar a primera opció i a vere si en Miopies entra ja d'una puta vegada i fotem una mica més de competència.

El segon: Andresito. Malgrat semblava que els últims partits tornava a agafar el to, ahir Andresito va estar gris, sense idees, i va regalar el 3r gol al Madrid amb una acció tant insòlita en ell, com lamentable. Andresito està fluix. Jo no el mataria. Te dret a estar fluix com Déu l'any passat. Però clar, si la merda que tenim com a recanvi és la puta xusta d'en Pomes!!! Pomes fora si us plau ja. Si la cosa segueix així, el fitxatge estrella del proper estiu serà Cometa Halilovich descarat.

El tercer i últim és Pedritissim, a qui podriem començar a dir-li Pedret. L'any passat ja va baixar el ritme però ahir, el Barça ha de tenir banqueta per dinamitar un partit i Pedret va sortir un cop més amb moltes ganes però amb molt poca eficàcia... igual que amb en Pomes, l'any que ve si torna Deulofeu, Pedrito ja pot anar fent maletes.

Dit això!!!! Penya seguim líders. L'equip segueix en construcció i hem de donar-li temps. No comencem a tirar calavera forta que ens coneixem i som capaços de tirar a terra el castell quan encara no estan ni els terços colocats. Pensem que el Gos, Déu i Corpetitíssim començaran a enxufar-se a partir d'ara. Pensem que és normal perdre al Bernabéu de tant en tant i més si és amb errors puntuals. Jo no crec que l'equip fes cagar ahir ni a Paris. Hem de millorar. I sobretot, calma amb Luchíssim que ahir ja vaig haver de sentir que si no te ous que si no en te ni puta idea i avui twits de Luis Enrique muerete... i merdes calavèriques de tribunerus...Boh! Fem que torni el Tata? No oi? Deixem a Luchíssim treballar i tinguem paciència que culer s'ha de saber ser quan es guanya i quan es perd!

Vamgos!!