Continuant amb el subidon de les darreres setmanes, aquesta setmana l’anticalaverisme segueix en plena forma.
Com a fellow cule que soc no us demanare mai que us desfeu de la llavor calaveristica que tots portem a dintre (al cap i a la fi encara tenim la closca humana a l’equip), pero el que si podem fer es creure’ns-ho una miqueta perque el d’ahi va ser un ASPACTACLA.
A vegades penso que Messi es un extraterrestre que de fet intenta no correr massa rapid per a que no es noti massa, del pal Clark Kent al principi de Superman, quan es un teenager i guanya totes les curses a l’escola i va sobradissim, i l'avi li diu que no sigui cabron i ho amagui una miqueta.
Es aixi penya: Messi ahir es va Passejar (amb majuscula) pel Nou San Mames. Es va passejar per la frontal
de l’area de l'Atleti al gol de Pedrisssim fins que Busquets es va aixecar de terra i va entrar a l'area va arribar, i va fer-li una
passada que els centrals encara no acaben d’entendre.
I mentrestant Cristiano celebrant els seus 30 tacos, i la premsa se l’ha menjat amb patates. Doncs jo, sense que serveixi de precendent, trenco una llanCa pel CR7, perque nomes es fan 30 tacus una vegada a la vida i jo m’hagues fotut la festa tambe, i a mes hauria omplert la casa de look-alikes de la Irina. Ai pobret.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Siempre Positifo Nunca Negatifo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Siempre Positifo Nunca Negatifo. Mostrar tots els missatges
dilluns, 9 de febrer del 2015
dilluns, 2 de febrer del 2015
M'ho comenCo a creure
Tot i escriure dilluns a la nit, el que vol dir que ja s'ha dit tot (i probablement millor), jo m'afegire a la festissima barcissima amb una entrada a on segueixo en la linia positivissima despres del partit d’ahir.
Diumenge no nomes va ser la vispera de l’anniversari del Pepissim sino que a mes el BarCa va a tornar a donar la cara d’una manera que feia anys que no veiem: amb un parell de collons i treballant-se la victoria. Dues vegades va remuntar el Barca (dues!), mostrant un esperit que els equips de Guardiola, Tito o Tata no tenien. Jo crec que aqui esta la ma de Lucho.
Pero no nomes de Lucho. Suarez s’ha guanyat a la culerada sense fer masses gols, pero perque la gent blaugrana sap tot el que ens aporta. Ahir, sense anar mes lluny, va fer l'assitencia a Deu al tercer gol, I al segon gol va fer el centro que Deu no va ficar de cap, pero que despres Rafinha va acabar. Es un tiu molt actiu que mou defenses continuament, donant a Neymar i Messi espais per on moure’s. Molt valuos!
I que dir del partidas de Rafinha que no hagi dit ja el nostre eruditissim valentinissim. Un compendi de moviment i forCa, intel.ligencia i dedicacio. M’agrada veure que els joves es deixen la pell i a mes ho fan be. Comparem al Rafinha amb en Pomes, i veiem clarament que al Pomes no nomes li calen un parell d’osties, sino que potser a mes l’hauriem d’haver cedit a algun club dur (un Rayo, un Getafe) per a que li treiessin la tonteria i, de pas, el pentinat.
Neymar, amb 15 a la lliga, segueix on fire, sempre al lloc correcte, concentrat i alhora ballant samba. Deu segueix pels nuvols, fent un gol, el tercer, que me que gol s'hauria de dir eya-gol-acio. L’equip enxufadissim i en Titubes amb cara de tenir cancer terminal. Tot son bones noticies a can barca, i atencio que jo m'ho comenCo a creure...
Diumenge no nomes va ser la vispera de l’anniversari del Pepissim sino que a mes el BarCa va a tornar a donar la cara d’una manera que feia anys que no veiem: amb un parell de collons i treballant-se la victoria. Dues vegades va remuntar el Barca (dues!), mostrant un esperit que els equips de Guardiola, Tito o Tata no tenien. Jo crec que aqui esta la ma de Lucho.
Pero no nomes de Lucho. Suarez s’ha guanyat a la culerada sense fer masses gols, pero perque la gent blaugrana sap tot el que ens aporta. Ahir, sense anar mes lluny, va fer l'assitencia a Deu al tercer gol, I al segon gol va fer el centro que Deu no va ficar de cap, pero que despres Rafinha va acabar. Es un tiu molt actiu que mou defenses continuament, donant a Neymar i Messi espais per on moure’s. Molt valuos!
I que dir del partidas de Rafinha que no hagi dit ja el nostre eruditissim valentinissim. Un compendi de moviment i forCa, intel.ligencia i dedicacio. M’agrada veure que els joves es deixen la pell i a mes ho fan be. Comparem al Rafinha amb en Pomes, i veiem clarament que al Pomes no nomes li calen un parell d’osties, sino que potser a mes l’hauriem d’haver cedit a algun club dur (un Rayo, un Getafe) per a que li treiessin la tonteria i, de pas, el pentinat.
Neymar, amb 15 a la lliga, segueix on fire, sempre al lloc correcte, concentrat i alhora ballant samba. Deu segueix pels nuvols, fent un gol, el tercer, que me que gol s'hauria de dir eya-gol-acio. L’equip enxufadissim i en Titubes amb cara de tenir cancer terminal. Tot son bones noticies a can barca, i atencio que jo m'ho comenCo a creure...
dijous, 29 de gener del 2015
Una entrada positiva
Avui volia escriure una entrada positiva. Una entrada anti-calavera. Perque els culers n'escrivim moltes de calaverades, pero avui es un d'aquells dies que ens hem d'adonar que travessem un moment dolc al culerisme, i ho hem de celebrar. Les calaveres tornaran, obviament, pero avui si pugues em tajaria celebrant un partit a on hem vibrat veient un Barca que ni sabiem que teniem.
No nomes ens fan un gol al segon 20 de partit, i a mes la merda del Torres.
No nomes juguem al Calderon en una olla a pressio.
No nomes juguem contra l'Atleti, un equip mega rocos que esta entrenat pel Cholo, aquella bestia humana que li va fer un forat a la cama al Julen Guerrero amb la calmissima.
No nomes, despres d'empatar, ens tornen a fer un gol de penal que NO ERA.
No.
Es que, A MES, treiem uns collons que ni sabiem que l'equip tenia i treiem el partit endavant amb una intensitat increible, un Piquetes que ja voldria el Tiago Silva esta aixi d'en forma, un Busquets controlant-ho tot, i un trident adalt que fa molta por. El Messi jugant com els angels, un Neymar que ho fa tot be ara mateix, i un Gos que no fa gols pero que a tots ens agrada perque es deixa la pell i fa a la dupla Messi-Neymar molt millor, una dupla que cada vegada recorda mes a la dupla Ronaldinho-Messi de fa 9 anys...
Vaja, un putu festival. Gaudim-ho, que no sabem quant durara, pero si seguim aixi ens ho passarem moooolt be.
No nomes ens fan un gol al segon 20 de partit, i a mes la merda del Torres.
No nomes juguem al Calderon en una olla a pressio.
No nomes juguem contra l'Atleti, un equip mega rocos que esta entrenat pel Cholo, aquella bestia humana que li va fer un forat a la cama al Julen Guerrero amb la calmissima.
No nomes, despres d'empatar, ens tornen a fer un gol de penal que NO ERA.
No.
Es que, A MES, treiem uns collons que ni sabiem que l'equip tenia i treiem el partit endavant amb una intensitat increible, un Piquetes que ja voldria el Tiago Silva esta aixi d'en forma, un Busquets controlant-ho tot, i un trident adalt que fa molta por. El Messi jugant com els angels, un Neymar que ho fa tot be ara mateix, i un Gos que no fa gols pero que a tots ens agrada perque es deixa la pell i fa a la dupla Messi-Neymar molt millor, una dupla que cada vegada recorda mes a la dupla Ronaldinho-Messi de fa 9 anys...
Vaja, un putu festival. Gaudim-ho, que no sabem quant durara, pero si seguim aixi ens ho passarem moooolt be.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



