Bueno nois!
Com qui no vol la cosa ja han passat quatre vaques de les bones (Sevilla, PSGx2 i València) i seguim líders a la lliga i classificats per un espectacle de semi-finals de Champions amb Juve, Madrid i Bayern. Vamgos temazo encigalador!!!!
Si nois, el món és blaugrana. Les cases d'apostes ens donen favorits en totes les competicions i Dani Alves centra bé amb l'esquerra. Tot bé, no? Tots contents, no? Doncs NO! Això és el Barça, collons! Som al·lèrgics a la felicitat!
Resulta que guanyem el clàssic però, clar... com que el Madrid ens fa ocasions no s'hi val a estar contents amb la victòria no fos cas que ens prenguessin per resultadistes! Empatem a Sevilla (on ningú ha guanyat des de la temporada passada quan NOSALTRES ho vam aconseguir) i, tot i fer una primera part collonuda, resulta que l'empat és intolerable. Si ens petem al València a les quatre de la tarda d'un Dissabte després de deixar-nos la pell al Parc dels Prínceps menys de 72h abans ens queixem que "aquell joc virtuós" (que havíem vist dimecres a París!!!) ja no el veurem mai més. Passem l'eliminatòria contra el PSG sense despentinar-nos i ho donem per normal.
Doncs no senyors, jo em revelo. No em pujaré al carro de David Bernabeu, Ernest Folch o Jordi Costa (entre MOLTS altres!).
És ridícul comparar al Barça de Lucho amb el de Guardiola (perquè veieu que tampoc em caso amb Marca i molt menys amb Santi Nolla i el seu sèquit anti-Pepissimista de Mundo Deportivo) però recordem que aquesta és la primera temporada de Luis Enrique i té un mèrit enorme haver encaixat l'equip i convertir-lo en la màquina competitiva que és avui el Barça.
Auto-exigència? Tota. Podem jugar millor? Sempre. Però vigilem tots plegats que la línia entre l'exigència i l'arrogància és molt i molt fina.
Com qui no vol la cosa ja han passat quatre vaques de les bones (Sevilla, PSGx2 i València) i seguim líders a la lliga i classificats per un espectacle de semi-finals de Champions amb Juve, Madrid i Bayern. Vamgos temazo encigalador!!!!
Si nois, el món és blaugrana. Les cases d'apostes ens donen favorits en totes les competicions i Dani Alves centra bé amb l'esquerra. Tot bé, no? Tots contents, no? Doncs NO! Això és el Barça, collons! Som al·lèrgics a la felicitat!
Resulta que guanyem el clàssic però, clar... com que el Madrid ens fa ocasions no s'hi val a estar contents amb la victòria no fos cas que ens prenguessin per resultadistes! Empatem a Sevilla (on ningú ha guanyat des de la temporada passada quan NOSALTRES ho vam aconseguir) i, tot i fer una primera part collonuda, resulta que l'empat és intolerable. Si ens petem al València a les quatre de la tarda d'un Dissabte després de deixar-nos la pell al Parc dels Prínceps menys de 72h abans ens queixem que "aquell joc virtuós" (que havíem vist dimecres a París!!!) ja no el veurem mai més. Passem l'eliminatòria contra el PSG sense despentinar-nos i ho donem per normal.
Doncs no senyors, jo em revelo. No em pujaré al carro de David Bernabeu, Ernest Folch o Jordi Costa (entre MOLTS altres!).
És ridícul comparar al Barça de Lucho amb el de Guardiola (perquè veieu que tampoc em caso amb Marca i molt menys amb Santi Nolla i el seu sèquit anti-Pepissimista de Mundo Deportivo) però recordem que aquesta és la primera temporada de Luis Enrique i té un mèrit enorme haver encaixat l'equip i convertir-lo en la màquina competitiva que és avui el Barça.
Auto-exigència? Tota. Podem jugar millor? Sempre. Però vigilem tots plegats que la línia entre l'exigència i l'arrogància és molt i molt fina.
