Bueno nois!
Com qui no vol la cosa ja han passat quatre vaques de les bones (Sevilla, PSGx2 i València) i seguim líders a la lliga i classificats per un espectacle de semi-finals de Champions amb Juve, Madrid i Bayern. Vamgos temazo encigalador!!!!
Si nois, el món és blaugrana. Les cases d'apostes ens donen favorits en totes les competicions i Dani Alves centra bé amb l'esquerra. Tot bé, no? Tots contents, no? Doncs NO! Això és el Barça, collons! Som al·lèrgics a la felicitat!
Resulta que guanyem el clàssic però, clar... com que el Madrid ens fa ocasions no s'hi val a estar contents amb la victòria no fos cas que ens prenguessin per resultadistes! Empatem a Sevilla (on ningú ha guanyat des de la temporada passada quan NOSALTRES ho vam aconseguir) i, tot i fer una primera part collonuda, resulta que l'empat és intolerable. Si ens petem al València a les quatre de la tarda d'un Dissabte després de deixar-nos la pell al Parc dels Prínceps menys de 72h abans ens queixem que "aquell joc virtuós" (que havíem vist dimecres a París!!!) ja no el veurem mai més. Passem l'eliminatòria contra el PSG sense despentinar-nos i ho donem per normal.
Doncs no senyors, jo em revelo. No em pujaré al carro de David Bernabeu, Ernest Folch o Jordi Costa (entre MOLTS altres!).
És ridícul comparar al Barça de Lucho amb el de Guardiola (perquè veieu que tampoc em caso amb Marca i molt menys amb Santi Nolla i el seu sèquit anti-Pepissimista de Mundo Deportivo) però recordem que aquesta és la primera temporada de Luis Enrique i té un mèrit enorme haver encaixat l'equip i convertir-lo en la màquina competitiva que és avui el Barça.
Auto-exigència? Tota. Podem jugar millor? Sempre. Però vigilem tots plegats que la línia entre l'exigència i l'arrogància és molt i molt fina.
Com qui no vol la cosa ja han passat quatre vaques de les bones (Sevilla, PSGx2 i València) i seguim líders a la lliga i classificats per un espectacle de semi-finals de Champions amb Juve, Madrid i Bayern. Vamgos temazo encigalador!!!!
Si nois, el món és blaugrana. Les cases d'apostes ens donen favorits en totes les competicions i Dani Alves centra bé amb l'esquerra. Tot bé, no? Tots contents, no? Doncs NO! Això és el Barça, collons! Som al·lèrgics a la felicitat!
Resulta que guanyem el clàssic però, clar... com que el Madrid ens fa ocasions no s'hi val a estar contents amb la victòria no fos cas que ens prenguessin per resultadistes! Empatem a Sevilla (on ningú ha guanyat des de la temporada passada quan NOSALTRES ho vam aconseguir) i, tot i fer una primera part collonuda, resulta que l'empat és intolerable. Si ens petem al València a les quatre de la tarda d'un Dissabte després de deixar-nos la pell al Parc dels Prínceps menys de 72h abans ens queixem que "aquell joc virtuós" (que havíem vist dimecres a París!!!) ja no el veurem mai més. Passem l'eliminatòria contra el PSG sense despentinar-nos i ho donem per normal.
Doncs no senyors, jo em revelo. No em pujaré al carro de David Bernabeu, Ernest Folch o Jordi Costa (entre MOLTS altres!).
És ridícul comparar al Barça de Lucho amb el de Guardiola (perquè veieu que tampoc em caso amb Marca i molt menys amb Santi Nolla i el seu sèquit anti-Pepissimista de Mundo Deportivo) però recordem que aquesta és la primera temporada de Luis Enrique i té un mèrit enorme haver encaixat l'equip i convertir-lo en la màquina competitiva que és avui el Barça.
Auto-exigència? Tota. Podem jugar millor? Sempre. Però vigilem tots plegats que la línia entre l'exigència i l'arrogància és molt i molt fina.
Ai Valentí Valentí..Una part de raó la tens. Que som bipolars, sí; que sembla que mai en tinguem prou, també; que cada dos partits repetim com un mantra que "el barça de guardiola ja ha acabat i no el veurem mai més" i dos minuts després ho estripem tot perquè "aquest equip no juga com abans", segur. Però no es tracta d'autoexigència ni d'arrogància, és simplement ser del Barça. Perquè sinó em faig del Schalke i viuria més tranquil. Però quants equips del món tenen dos diaris, gairebé una ràdio i tres quarts de tele per ells sols cada dia? Només els que tenen personalitatpoden (esquizofrènica, però personalitat). En realitat aquest article es guardiolisme pur, la llei de la balança, si tots empenyeu cap a un costat jo us estiro cap a l'altre. I això és la gràcia que fa que el Barça tiri endavant. Abracissims!
ResponEliminaBuah quina entrada més anticalaveres que t'has marcat no? (Aprofito també per donar la benvinguda a l'espectaclíssim a Sergissim! A veure si et llegim sovint!)
ResponEliminaSobre el tema de l'entrada, com a membre fundador de la secció calaverística de Barcissim he de dir que de la mateixa manera que hi ha una fina línia entre l'autoexigència i l'arrogància, hi ha una fina línia entre l'optimisme i el dogmatisme. Jo no sóc calaverístic perquè el Barça de Guardiola ja no tornarà, jo sóc calaverístic perquè sóc culer. És a dir, jo em vaig fer calaverístic amb Van Gaal, Serrar Ferrer i Reixach (i gent més gran és va fer calaverístic amb els entrenadors precruyff).
Està clar que Guardiola va marcar un abans i un després, però no crec que ningú preten tornar a allò... Simplement som pessimistes, val més no fer-nos il·lusions si després ens hem d'enganxar els dits. Que guanyem? Perfecte! Que no? Sempre és millor poder dir 'ja t'ho deia jo'... ;)
De tota manera crec que és un debat interessant...
VAMOS VALENTINÍSSIM!!!!!
ResponEliminaSergíssim!! Benvingudíssim al blogíssim!!! M'encanta veure gent nova per aquí!
ResponEliminaNo podria estar més d'acord amb tot el que has escrit. Conforme avançava el post m'anava emocionant més i més. Per tant. No afegiré res més a nivell d'opinió. Simplement subratllo en negreta tot. TOT.
Pel que fa als comentaris semi-calaverístics que s'han generat veig que els dos coincidiu en el mateix:
"no es tracta d'autoexigència ni d'arrogància, és simplement ser del Barça" o " jo sóc calaverístic perquè sóc culer" em semblen frases bastant dures d'empassar. És així. En el fons l'únic que esteu reconeixent és que passi el que passi sempre us estareu queixant de tot perquè enteneu que la manera d'exercir el barcelonisme és aquesta. Doncs molt bé home! Un aplaudiment!
Jo tinc tendència a allunyarme de la gent que pensa així, en un àmbit professional, per exemple, ja que m'afecta negativament. Ara bé, com els culers optimistes (i realistes diria jo) també tenim dret a exercir el barcelonisme hem de conviure i és el que hi hà.
Jo segueixo pensant que som una afició lamentable, penosa i burgesa i se'm cauen els collons al terra quan veig aficions com la del Sevilla, Athletic o Atlético. Però què hi farem!
Aquí tothom en sap un colló de futbol, tothom senyala amb el dit, tothom emet veredictes amb sobèrbia... molt bé! Jo intentaré veure els partits amb majoria de curlers constructius (un calaveres suelto por ai vale) però majoria positiva mola més. És la meva manera de disfrutar del futbol! I criticar sí eh! Però no sistemàticament.
De fet Banach repeteixo que estic estupefacte amb la disfressa de calaverístic que t'has comprat aquest any. Suposo que és un paper que t'has pillat per afegir una miqueta de salsa. Vamos salsa! M'agrada! Però em molaves més abans ;-*
Realment gran part del meu discurs és degut al rol que he decidit desenvolupar. No ho veig tot tan negre! Si t'haig de ser sincer i vols que em tregui la disfressa... Sóc bastant optimista i crec que Copa i Lliga cauran, ara bé no crec que sigui sa un positivisme tan desfermat que ja es faci palles amb el triplet i el sextet tenint Madrid, Juve i Bayern a la Champions... Crec que (com sempre) la bona postura es troba en un terme mig...
ResponEliminaConclusió: ni som una merda que ho perdrà tot, ni som tan bons que ho guanyarem tot amb la punta de la fava. (crec que aquí he estat prou gràfic).
ResponElimina*curlers: jugadors del barça de curling
ResponEliminaA veure nois, jo tbé subscric majoritàriament el que diu Valentí. El que passa, i analitzant-me a mi mateix com a culé, crec que sóc una muntanya russa total i crec que va en sintonia amb l'entorn del Barça i la idiosincràsia (sempre m'ha molat aquesta paraula) del club. Quan ho petem, estic eufòric, i quan fem pena, cremaria el club.
ResponEliminaSóc conscient que aquesta no és una actitud adecuada en molts àmbits de la vida, i per això me la reservo pel futbol. Per això, i crec que ho comentava Sergíssim, una actitud com la que tenia Guardiola, de balança, era molt adecuada per col·locar l'entorn a lloc; i actualment Luis Enrique no l'acaba d'exercir del tot.
Si us fixeu, el blog de barcissim (tot i estar en la linia de la conya total) també actua d'aquesta manera (exceptuant banach aquesta temporada): Quan ho petàvem era excels i quan feiem llàstima, hem estat els primers a tirar merdes a tot drap.
Per tant, com a conclusió: ja que Saül, com a culé optimista reivindica conviure de forma natural amb els culés pessimistes com Banach, jo reivindico el bipolarisme en tota regla i el dret a analitzar les coses de manera diferent en funció de quan passen i com passen.
jajajajaja Ja està aqui el presi fotent pau i tots amics. Boh!
ResponEliminaEh que jo m'he agafat el rol de culer pessimista perquè algú l'ha de fer, però crec que el president l'ha clavada. Som bipolars, som els millors després de la primera part del PSG i som una xufa a l'empatar al camp de Sevilla... Això és així! I si fem el triplet serem la polla en vinagre i si només guanyem la Copa serem caca.
ResponEliminaAportar una altra dada curiosa, per molt trist que sigui, l'estat d'ànim de la culerada depen també en gran mesura de l'estat dels merengues. Quan ho guanyaven tot i nosaltres palmàvem a Anoeta ens mereixiem baixar a segona, ara que s'han tornat a enxufar i nosaltres hem guanyat partits patint tornem a ser basura... Curiós...
ja esta el delfí aqui diguent que si a tot el que diu el presi... boh!
ResponEliminaajjajaja eh banach jo testimo molt eh
ResponEliminadelfí!
ResponEliminaAquí tothom agafa rols...
ResponEliminaBarcissim.rol
ResponEliminaM'agrada veure que el Valen s'ha ficat a l'Equipo A amb mi... A d'Anticalaverisme!!! fot-li Valen, als calaveristes no se'ls pot derrotar amb all, ni amb plata, nomes amb entradissimes com aquesta. Siiiiiuuuuuu!!!
ResponElimina