Menu

dimecres, 26 de febrer del 2014

Jo passo de ser culé

Hola penya,

Jo no vull ser culé. No em mola, tu. És un pollastre. Esquizofrènia. I mogudes.

A veure, hem arribat un cop més a l'època d'exàmens. Quan es talla el bacallà. Quan toca lu bo. La cansalada. I aqui estem la culerada amb antorxes tots per cremar el que faci falta i prendre foc a la casa i morir tots i deixar calaveres liles per terra. No pot ser penya.

Com sempre anem tots fent rodar caps abans de temps... que si Messi no corre que si el Tata fora ja que si Neymar fot merda.... que si pitus que si flautes i l'únic que ha passat és que hem perdut un partit de lliga. Si. Amb un joc molt dolent, però un partit. No pot ser que passem de l'eufòria màxima a la merda més gran en una mil·lèssima de segon.

A veure penya jo demano un enfoc més positiu, constructiu i pacient. Matar Alexis. Ara en sèrio, pot ser que hi hagi inestabilitat i tot el que vulguis però penya em ralla molt que no es valori tot el que s'ha fet i on està l'equip i es vulgui destrossar tot a la primera que es torça una miqueta la cosa.

Esperem a que acabi la temporada, fem balanç i destrossem-ho tot si fa falta però una mica de paciència i crèdit no?? Que venim d'un aspactacla que ens ha deixat tontos sí però toquem de peus a terra penya i disfrutem una miqueta no??? Que encara hi ha aspactacla per la gespa. Que no pot ser tot la perfecció absoulta sempre no??? O perfecció màxima o calaveres... que estem de la xaveta o que?

Crec fermament que l'actitud ultramegacrítica constant del culé afecta al jugador i que som una de les aficions més penoses a l'hora de transmetre entusiasme al camp o en l'entorn quan les coses van maldades.

Jo passo penya.

Jo no vull ser culé. Jo sóc del Barça. I confio en que aquest any farem aspactacla. Com sempre.

3 comentaris:

  1. A veure penya, tinc bastantes coses a dir...

    Primer de tot, vull donar la re-benvinguda a Saülíssim; a poc a poc tornem a omplir això, que és el que conta. I li vull dir que aquesta nova capçalera està bé, està bé... però semblem un club d'alterne...

    Pel que fa a les antorxes i les calaveres: totalment d'acord, però crec que és inevitable pq no tenim cultura d'aguantar i aguantar. La nostra cultura és de cremar-ho tot o som els millors. I, tot i que no m'agrada, els culés som aixíns.

    Crec que és totalment entendible perdre un partit i perdre'n dos i els que sigui, però perdre'ls donant-ho tot i pq el rival ha estat millor, val! Però llençar el partit com l'altre dia fa emprenyar, fa que el culé ho vulgui cremar tot.

    Si vols fem balanç amb el cap fred, sense deixar-nos portar: el Barça està vell, fa falta un canvi generacional i fa falta un entrenador de primer nivell que prengui decisions correctes. Això no és cremar les naus... això és així! Per tant, per mi, aguantem com podem aquesta temporada i esperem que surti bé, però a final de temporada Eleccions i Canvi de rumb!

    Pq el que està passant fora del terreny de joc també mereix una reflexió eh... Gestió lamentable del fitxatge de Neymar, i gestió encara més patètica dels atacs constants.

    Cal renovació. Sang nova, pq a part de tocar, retornarà una il·lusió que a dia d'avui els culés hem perdut...

    ResponElimina
  2. La capcelera és surrealisme contemporani. Té un concepte subliminal... no estas tiu no estas. Respecte el que has dit, discrepo en la majoria. Jo no vull ser culé

    ResponElimina
  3. Missatge contundent, punyent... He plorat... Però hi ha part de raó tant en l'entrada com en el comentari del grafiquista. Som esquizos, sí, però no per això ens hem de fer del Sant Andreu...

    Després sobre el que deia el Juanitu, més que sang nova necessitem Song nova... #pincíssimes

    Sobre la capçalera la trobo encertada en aquest context: entre minimalista i desangelada. Com està el Barça ara mateix...

    ResponElimina

Recorda el meu nom: BARCISSIM.COM