Titissim: In Memoriam

Tot i que amb uns dies de retard, he pensat que Barcissim no podia deixar passar l'oportunitat de rendir homenatge al gran Titissim ara que el Barça ha obert un camp d'entrenament en honor seu.

Un gran entrenador i un gran tiu. Va per tu, Titissim!

Oda a Gussacu

Gussacu, macu
Segueix així
Anar a sacu
És el camí

Com et mous
Entre els defensors
Tots al Camp Nou
Som admiradors

Mossega fort
Menja gespaca
Tens un ull tort
I al córner fas caca

Xuta a porteria
No t'ho pensis tant
Ja vas pillant punteria
Ja es va notant

Vaia pinyata
Que se't surt en fora
Més lleig que una rata
Però un futbol que enamora

Associa't amb Déu
I amb Corpetitíssim
Quan combineu
Feu espectaclíssim

Gussacu, macu
Segueix així
Anar a sacu
És el camí

Manchester City 1 - FC Barcelona 2

Deixaré anar algunes reflexions que em faig desprès del partit d'ahir. Però que vagi per davant, que em sembla que en global el Barça va fer un partidàs, en un dels camps més difícils d'Europa i fins i tot va tenir l'oportunitat de tancar l'eliminatoria.

1.- Una primera part brutal: el Barça va sortir enxufadíssim en tots els aspectes; amb la porteria entre cella i cella, corrent si feia falta, parant el partit i triangulant com feia dies que no veiem, sent vertical des del darrera, etc. Va entendre el partit que convenia en cada moment i ens va regalar la millor primera part de la temporada. 

2.-  The dog: va ser tornar a Anglaterra i n'enxufa dues!! Les dues boles que va tocar al primer toc, sense pensar, les va enxufar; en canvi, quan es va plantar davant de Hart, sol, i va haver d'aixecar el cap i pensar, la va donar al porter. Vull dir que Suàrez s'hauria de deixar estar de si la passo, si no la passo, si el toc, si la paret... A barraca! i en això és un killer!

3.- El bajón: a la segona part, el Barça baixa el ritme; però és normal, jugàvem contra el campió de la Premier i a casa seva, que perdia 0-2 i havia de fer alguna cosa. Per tant va ser normal perdre el control del partir. L'únic però que li dono a Luis Enrique, és no fer algun canvi per intentar retrobar el ritme: em va agradar que posés a Mathieu per avançar Mascherano, però a més, jo hagués posat Xavi al camp. 

4.- El penaltíssim: és la puntilla del partit, i a més al minut 90 que encara fa més mal i fa que marxis amb un regust de boca. Però em va donar la sensació que el penalty fallat fa més mal pel fet que sigui Messi qui el falla i la reacció que té desprès d'un cop de cap dolent (nefast), que no pas per perdre l'oportunitat de fer el tercer. Em sembla lamentable però que la gent es plantegi si ha de seguir tirant Messi els penals, per mi no hi ha dubte que sí.

5.- La derrota amb el Màlaga: no seré jo qui defensi la tesi de "encara ens va anar bé perdre contra el Màlaga pq van sortir més enxufats". No m'ho crec, sóc dels que prefereix anar a jugar havent guanyat el partit anterior; i tampoc m'abono a la tesi de "millor haver perdut contra el Màlaga que ahir": si haguéssim guanyat dissabte depeniem per guanyar la lliga, i havent perdut ahir continuariem depenent per passar l'eliminatoria; vull dir que jo seria partidari d'un intercanvi de resultats. Però això ja és aigua passada...

i 6.- El calendaríssim de merda de sempre: no sé vosaltres, però em sembla una putíssima merda la manera en que s'estructuren les competicions; el dia 11/02 vam jugar l'anada de semis de la Copa del Rei contra el Villareal, i la tornada serà dimecres que ve dia 4/02, gairebé un mes desprès (algú recorda el resultat d'anada?); la tornada del City la jugarem el dia 18/03; no podriem jugar anada i tornada en una setmana de diferencia? No us semblaria més lògic i més coherent per centrar-se al 100% en una eliminatoria? Boh!

Vinga va doncs, dissabte...

L'1x1 de BarcissiSIUUU!!! [01/02/15 Barcíssim - Màlaga]

Bueno nois!

Ja estic de tornada per portar-vos una nova edició de l'1x1 de BarcissiSIUUU!

Tira la melodia Cristi!

Després d'11 victòries seguides, ahir l'equip es va quedar sense idees contra un Màlaga que es va tancar de conya durant 83 minuts per fer boh el gol que els hi vam regalar només començar el partit.

Allí va l'anàlisi jugador per jugador.

Titulars:

• Bravo: Conde Mor. Sense poder culpar-lo pel gol (la colleja és pel que ve després), també és cert que amb un punt més de concentració hauria pogut sortir a refusar la pilota. En lloc d'això, fa un Chiquito de la Calzada a la frontal de l'àrea mentre el davanter té temps de dribrar-se'l i marcar a plaer. 

• Alves: After-hours. En una setmana on l'hem vist al Carnaval de Sitges, al concert de Katy Perry i en una rècula infinita de vídeos cantant, va sortir sobrat al camp i ens va costar un gol imperdonable. 

• Piqué: Rooibos. Dels pocs que no va perdre els nervis a mida que avançaven els minuts, va tenir una feinada a tapar contra-atacs i oferir-se com a davanter centre en els últims minuts. 

• Matthiew: Cranc. Junt amb Piqué, es va haver de fer un fart de córrer cap a endarrere per tallar contra-atacs. Tot i que compleix, cada cop fa patir més amb la pilota els peus.

• Alba: Vaquilla. Quan els partits es compliquen i puja la tensió, li surt una vena killa que no ajuda gens al equip. 

• Busquets: Desmembrat. El símil m'ha sortit una mica gore però, quan  l'equip es trenca i hi ha tanta distància entre línies, el pobre Busi és el que pateix més de tots!

• Rafinha: Nen perdut. Com els crios que es perden als centres comercials, avui Rafinha ha semblat desorientat entre tanta gent jugant en tan poc espai. A falta d'aportar solucions ofensives, s'ha fet un fart de córrer per ajudar en defensa.

• Iniesta: Júnior. Com he dit altres vegades, d'ell s'espera que exerceixi de capità en partits com el d'ahir on Messi i Neymar no estan tan inspirats. Per desgràcia ja fa massa dies que no veig un partit on Iniesta sigui l'MVP.

• Messi: Pardalet. Avui l'han engabiat com un periquitu, amb tres o quatre jugadors rodejant-lo constantment. Si a més hi sumem que no ha tingut el dia més inspirat, el resultat és un partit fluixet com el d'avui. 

• Suárez: Ursai! Sempre fora de joc (ben o mal xiulat), avui no ha pogut desordenar la espectacular defensa (de 10 tios) del Màlaga

• Neymar: Picapedra. No va tenir el seu dia però ho va provar fins al final. Res a dir a nivell d'actitud, esperem que contra el City millori l'encert.

Suplents:

• Rakitic: Ambipur. Va aportar aire fresc al equip, va contribuir a un parell d'arribades però no va poder arreglar el desgavell que hi havia al camp quan va entrar.

• Pedro: Declaració d'intencions. El canvi per Iniesta demostra que Lucho morirà amb les botes posades, fidel a les seves idees de renuncia al control a canvi de la verticalitat.

• Mascherano: Desubicat. Encara ara no sé ben bé on va jugar. El canvi per Alves per passar a una teòrica defensa de tres va desordernar a l'equip que hauria de treballar més a fons aquesta variant tàctica que ens pot ser molt útil en partits com el d'ahir.

L'entrenador:

Quan els jugadors no estan del tot inspirats i els partits es giren en contra, tots mirem a la banqueta per buscar solucions. Crec que Luis Enrique ha fet una bona feina per trobar un sistema demolidor quan els contraris deixen espais però que necessita més solucions contra defenses ben tancades.

Dit això, aquesta derrota pot ser el toc d'atenció definitiu que necessitàvem per no oblidar el que ja avançàvem a l'1x1 del 8 de Febrer, aquest sistema només funciona si tots estan al 150%!

Salut!

Quina casualitat... oi?

Resulta que tres dies després d'una de les entrades més brillants dels últims temps a Barcissim, els senyors de l'Esport Club es fan la mateixa pregunta. Casualitat? Inspiració? Plagi? 

Jutgeu vosaltres mateixos...

Tenim la millor davantera de la era Messi?

Donades les darrers exhibicions del Barça, m'he plantejat aquesta pregunta. La primera dificultat és com jutjar-ho: depèn d'un munt de factors (la zona de mitjos, els laterals, el nivells dels equips contraris), però m'he fixat només en la interacció dels davanters i la quantitat de gols que han fet.

Hi ha uns quants factors que podem mirar quan examinem un trio de davanters:

• Qualitat individual dels jugadors (QI)
• Estat físic dels jugadors durant la temporada (EF)
• Enteniment entre els jugadors (EJ)
• Ego management (EM)
• Gols per jugador (GJ)

El següent és una llista dels trios de davanters de l'era Messiànica, amb les estadístiques que he compilat de forma completament científica, dades que em porten a afirmar sens dubte que tenim la millor davantera des del 2007 (com a mínim). Cada categoria va de 0 a 10, de pitjor a millor, excepte els gols per jugador que no te límit.

Abróchense los cinturones:

2006-2007: Ronnie, Messi, Eto'o - 46 gols (21, 14, 11)

QI	EF	EJ	EM	GJ	TOTAL
9	7	9	8	15.3	48.3

Quin gustacu escriure sobre aquestes llegendes! I tot i això només van fer 46 gols en tota la lliga, 46!!! Jernaca si ho mirem amb els ulls actuals, després de 10 anys de bogeria Messiàtica, però una mega temporada si ho mirem amb els ulls d'aleshores.

Tot i que aquest trio s'acosta a la perfecció, va patir una mica per la forma física de Ronnie i l'ego d'Eto'o, que sempre m'ha semblat molt volàtil. I Messi encara no havia explotat... Per altra banda, l'enteniment entre els tres era bastant bo, mereixedor d'un 8: Ronnie era l'estrella però hi havia un gran respecte pel Messi.

2007-2008: Eto'o, Henry, Messi - 38 gols (16, 12, 10)

QI	EF	EJ	EM	GJ	TOTAL
8.5	6	8	8	12.7	43.2

Un cop retirat Ronnie del Barça, ens arriba un altre pura sang, en Titi, a la triada ofensiva. Deu n'hi boh també quina triada! De totes formes, en Titi no va ser mai la bèstia de l'Arsenal (tot i arribar amb 29 anys) i per això baixa una mica la qualitat, tot i que Messi seguia creixent, i un Eto'o que cada vegada estava mes penjat. La producció golejadora és la mes baixa de totes les triades. La veritat és que va ser una temporada de merda.

2008-2009: Eto'o, Messi, Henry - 72 gols (30, 23, 19)

QI	EF	EJ	EM	GJ	TOTAL
8.5	8	9	8	24	57.5

Clarament, la segona millor triada de la classificació. L'arribada d'en Pep va revolucionar el Barça i el futbol mundial en general. Els mig campistes proveïen als davanters que donava gust. Ara bé, els davanters van fer una temporada aspactacular, tots amb 20 gols o mes (Henry 19). 

Va ser una gran temporada en que els tres es van entendre molt bé i en la que ja estava clar qui manava. Eto'o, de totes formes, sempre portava una mica de tensió egomaniaca. Henry va tenir un bon any físicament, un cop es va acostumar al joc culé.
 
2009-2010: Messi, Ibra, Pedro - 62 gols (34, 16, 12)

QI	EF	EJ	EM	GJ	TOTAL
8	9	6	6	20.7	49.7

La meravella que no va poder ser. Quan ens van dir que venia Ibra, se'ns va fer la boca aigua. Però és massa capullu i no va pillar el temita: aquí mana Déu! l'Ibra va portar molt mal rotllo, i no s'entenia amb Messi, de fet l'estorbava mes que res.

Pedrito entra a la llista com a tercer davanter, fent que la qualitat individual baixi una miqueta. L'estat físic dels tres va ser molt bo tota la temporada (o almenys jo no recordo res greu).

2010-2011: Messi, Villa, Pedro - 62 gols (31, 18, 13)

QI	EF	EJ	EM	GJ	TOTAL
7	8	7	9	20.7	51.7

Tot i que sembli que la qualitat baixi, el primer any de Villa va ser molt bo, amb 18 gols. En total, 62 gols, que no està malament. La qualitat individual, però, se'n resenteix, ja que Villa no va tornar a ser mai la bèstia del València. A mes, l'enteniment entre ell i Messi va deixar molt a desitjar a vegades, pel que tenen un 7.

En termes d'egos, aquest és l'any a on comença el periode de control absolut de Messi. A partir d'ara ja ningú tindrà cap dubte de qui mana a l'equip. Un 9.

2011-2012: Messi, Alexis, Villa - 66 gols (50, 11, 5)

QI	EF	EJ	EM	GJ	TOTAL
6.5	7.5	6	9	22	51

Aquest és l'any en què ens arriba la bèstia xil.lena, que li treu el puesto a en Pedrito. l'Alexis, que tot i no tenir un gran any, va fer 11 gols. La mala notícia va ser el trencament de la cama de'n Villa, que va fer que es perdés tota la segona volta, o quasi tota.

L'enteniment entre jugadors baixa a 6 perquè el primer l'Alexis encara no sabia on parava la porteria i va alexejar moltissim. Sempre intentava passar-li a Messi, la majoria de vegades sense èxit. Li devien menjar molt el tarro amb el "passa-li a Messi" i no va sortir gaire bé.

L'únic que salva la triada aquest any és el festival golejador orgàsmic de Deu: 50 gols en lliga, aconseguits en una batalla intenssíssissima amb en Tristiano. 


2012-2013: Messi, Villa, Alexis - 64 gols (46, 10, 8)

QI	EF	EJ	EM	GJ	TOTAL
7	7.5	7	9	21.3	51.8

Amb un Villa que no es va acabar de recuperar mai i un Alexis encara bastant alexejador (tot i que menys), aquest tampoc va ser un any vintage. L'enteniment entre els jugadors va millorar una mica on cop Alexis es trobava mes còmode a l'equip, però en Villa no tirava del carro. 

Sort que almenys van gaudir d'un altre festival eyagolador de Déu, que al 2012 va fer els ja famosos 91 gols en any natural (nota mental: fer-me una palla amb els 91 gols).

2013-2014: Messi, Alexis, Pedro - 61 gols (27, 19, 15)

QI	EF	EJ	EM	GJ	TOTAL
7.5	7	8	9	20.3	51.8

Bueeeeeno, aquí l'Alexis per fi va començar a carburar, donant al Barça tot allò que els alexibelievers sabíem que podia donar a l'equip. Per altra banda, Pedro torna pels seus fuerus reemplaçant a un Villa regalat descaradament a l'Atleti. Alexis i Pedro van fer una gran temporada, però les lesions de Déu van fer que la triada es quedés en només 61 gols... 

Mentre l'enteniment entre els jugadors puja fins a 8, un cop Alexis ha pillat el truqui, la qualitat es veu ressentida un cop mes per Pedrito, i l'estat físic cau a un 7 per les lesions de Messi.
 
2014-2015: Messi, Neymar, Suárez - 47 (26, 17, 4) ... al Febrer     

QI	EF	EJ	EM	GJ (P)	TOTAL
9.5	8.5	9.5	9	25.9	62.4

Temporada actual. Tot i que només podem fer una predicció sobre els gols per jugador a finals de temporada, anem a un ritme brutal, i a mes pensem que Suárez es va perdre els primers partits. Queden 25 gols per igualar a la gran triada del 08-09, i un te la sensació que Messi solet ja se'ls farà, en els 15 partits que queden. 

Les sensacions d'aquestes darreres setmanes ens mostren que la connexió entre els davanters és immillorable, un cop veiem Messi demanant disculpes a en Neymar per no passar-li una pilota (us imagineu el mateix amb Villa? o Ibra?), i com s'abracen després dels gols. Per això els hi dono un 9.5 en enteniment. En termes de qualitat individual, per a mi són el milloret que hem vist a can Barça en décades, emparellat amb un estat de forma força bo dels tres, sobretot d'un Messi que ha tornat a ser el del 2012 i un Neymar que ara per ara està intractable. Per acabar, els egos segueixen molt ben controlats. És difícil de creure però és veritat: només podem desitjar que duri.

De forma que aquí ho teniu Barcissimers: tenim la millor triada davantera de l'era Messiànica, així que deixem les calaveres a una banda i gaudim de l'ASPACTACLA fins que duri, i esperem que duri molt.
 

L'1x1 de Barcissiuuuuuu #3 Barça - Llevant [17/02/15]

Hola penya! Tenint en compte que aquesta setmana tenim Valentiníssim de corresponsal per Europa recopilant informació exclusivament per Barcíssim, amb el seu permís proposo fer l'1x1 de Barcissiuuu d'aquesta jornada entre tots! Vamgos! Aneu pillant jugadors i tirant-los als comentaris. També heu de tirar Luchíssim, suplents i rival eh! Va! Començo jo! Boh!

Tira la melodia Cristi!

 

Continuem amb el semantisme a Rac1

Aquest és el tweet del partit d'ahir que ens van llegir a Rac1

Llevantada a gols i barrals! #semantisme #duelsemantic @airllimos @xpuig75 @RogerSaperas #frac1
— barcissim.com (@barcissim) February 15, 2015