Menu

dijous, 11 d’agost del 2011

Fins als ous dels compromisos internacionals!



Sí, que es fotin els amistosos pel cul! Els clubs paguen i les seleccions abusen dels jugadors. Alguns exemples d'aquest any, veureu com no cal anar gaire lluny per buscar motius per afirmar que les seleccions són una xacra pels clubs i pel futbol.

1. Ahir, amistós entre Espanya i Itàlia. Piqué, que només havia jugat 45 minuts amb el Barça i que gairebé no s'havia entrenat amb el grup per molèsties, surt de titular i el canvien al minut 40 per molèsties als isquios... Diuen que el van canviar per precaució, però ja és dubte pel partit de diumenge.

2. Planxes, que va substituir a Piqué, va acabar el partit amb un cop al costat.

Dues males notícies de cara a l'important partit de la Supercopa per culpa d'un partit amistós de merda.

Seguim...

3. Lionel, l'Esbirro i el Capatàs només s'han entrenat 3 dies amb el Barça, 0 amb tot l'equip.

4. Alves no havia realitzat ni un sol entrenament amb el Barça quan s'ha hagut d'incorporar amb la selecció per amistós contra Alemanya que també van perdre. Conclusió, arribarà aquí amb una pretemporada d'un entrenament i un amistós amb la selecció.

La Copa Amèrica ha tocat els ous de manera supina i tot perquè guanyi Uruguai.

Podria seguir, però aquest tema em posa d'un mal humor molt gran. És per això que vull concloure amb una sentència que espero que recolzeu:

EM CAGO AMB LA PUTA FIFA I LES SEVES DATES DE COMPROMISOS INTERNACIONALS!

dimecres, 3 d’agost del 2011

Imatges refrescants


Tot això està molt bé... però encara s'enrecorden de jugar a futbol no?

dilluns, 1 d’agost del 2011

Altes, baixes i altres consideracions de pretemporada.

Ja ha començat la pretemporada 20011/12. Tot just s'han disputat 4 partidets de costellada i tot i que encara no s'ha incorporat tota la plantilla i que el mercat de fitxatges es tanca el 30 d'agost, ja podem extreure les primeres conclusions. LListaré 3 o 4 pensaments sobre com encarem aquest inici d'any.

1. Thiago, un gran fitxatge.
Obvi, tots sabiem que Thiago és molt bo i amb els minuts que ha jugat a l'Europeu Sub21 i en aquests primers partits ja hem pogut veure de quin jugador estem parlant. És cert que és molt jove i que ha d'aprendre molt, però s'està demostrant que és un jugador de traca i que està preparat per tenir minuts (ja veurem si pocs o molts, dependrà del punt 2) durant aquest any.

Thiago és molt bo, sí; però no ens hem de tornar bojos perquè no es quedi en el camí. Confio que Pepíssim sabrà gestionar-lo adequadament. Thiago és jove i està clar que tot i poder tenir molts minuts encara no és un titular per l'equip de gala. Ara, es tracta d'un gran substitut perquè descansin genis com Xavi o Iniesta. Personalment, crec que tots són compatibles i, al ser tan jove, Thiago encara es pot adaptar a moltes posicions dins el camp. En conclusió, Thiago és bo i serà millor, però se l'ha de saber fer crèixer.

2. Cal fitxar a Cesc?
Ja que estem parlant del mig de camp blaugrana, hi ha un debat derivat d'aquest bon rendiment de Thiago: cal fitxar a Cesc? La meva opinió és SÍ. Per què? En primer lloc, perquè és un crack i encara no ha guanyat res, sempre es bo fitxar jugadors amb fam de títols. En segon lloc, és el millor substitut de Xavi. No és Xavi, com el de Terrassa no n'hi ha cap, però és el que més s'hi assembla. Finalment, és culer i és un tio que sentirà els colors. Serà compatible amb Thiago? Sí, està clar. Thiago serà un substitut de luxe per Andresito i Cesc serà el de Xavi. Aquest any juguem 6 competicions, la qual cosa vol dir que hi haurà més partits que llangonisses i cal tenir suplents de qualitat. Sí, Cesc serà suplent, però si acaba venint serà el dossificador de Xavi, que ja li convé. Aposto que a final d'any acabaran jugant més o menys el mateix. Bé, crec que està clar que jo el vull. Al Barça hi han de ser els millors i Cesc ho és.

3. Canvis al davant.
No opinaré sobre Alexis, el conec poc i no sé ni si val 36M€ ni si s'adaptarà al joc. Vull parlar de la gran notícia de l'any. Ha marxat el Linyoles. Sí, li he agafat molta ràbia, però ara que ha marxat li desitjo el millor. Crec que marxar és el millor que podia fer, té 20 anys i no té lloc en aquesta màquina de fer futbol. Sembla que també Jeffren està fent les maletes i també em sembla bé. Està clar que ens calen suplents de qualitat que no plorin perquè no tenen oportunitats. El primer equip pot donar una, dues, tres oportunitats, però no pot assegurar la continuïtat que demanen tots els fanàtics del Linyolissim. Si no funciona els 10 minuts que ha de jugar, que es busqui la vida en un altre lloc. Espero haver-me de menjar les meves paraules d'aquí dos anys i que demani recomprar-lo de la Roma, però ara mateix és el que hi ha.

Encara queden temes pendents a tocar, però no vull allargar-me. Tindrem temps i si no els toco jo, segur que ho farà algú altre. Espero haver generat la polèmica suficient com per omplir aquest post de comentaris amb opinions sobre els diferents temes.

dijous, 28 de juliol del 2011

6 anys de presó
















Aquest home ha estat imputat per la justícia a 6 anys de presó. Li podrien haver posat aquest càstig per frases com: "Al soci no se'l pot enganyar", "quisir" o "al Barça fitxa la meva portera"; però no, ha estat condemnat per un delicte de falsedat documental davant d'Hisenda.

A partir d'ara, des de Barcissim.com reclamem el següent: Que es canviï la frase "Hisenda somos todos" per "Hisenda somos unos cuantos pringaos".

Res més...

dimarts, 26 de juliol del 2011

dilluns, 25 de juliol del 2011

Temporada 2011/2012

Barcissims, torna l'espectacle!

En ple estiu, encara de ressaca pels èxits aconseguits i amb ganes de posar-nos-hi de nou, arranca el Barça 2011-2012 amb tota la força i amb més màgia que mai. Tornem a sentir allò "dels 6 títols per guanyar" que sentiem el primer any de Guardiola i tornem a estar il·lusionats amb el que ens depararà aquesta nova temporada.

La pilota roda, i el nostre cos demana futbol. Comencem a buscar videos, presentacions de jugadors, gols per internet. Recordem aquelles tres setmanes de clàssics contra els merenguíssims i com els vam esclafar. Recordem amb passió allò que vam viure fa tant sols 2 mesos, quan Wembley corejava el nostre nom, un nom que el sap tothom. Ha arribat l'hora altre cop i qualsevol cosa es bona per començar a escalfar a la banda i fer estiraments.

I ves per on, de cop, PAM! Arriba un Xilè! El primer Xilè en la història del club; i perquè no dir-ho, il·lusiona i ve de gust veure què pot aportar. De mentres,
el debat "Cesc sí - Cesc no" segueix latent entre el Barcelonista, expert en debats d'aquesta mena. I tot això va "in crescendo" i sentim com la sang comença a calentar-se, a poc a poc, i fa acte de presència el síndrome d'abstinència: HI HA MONO DE BARÇA!!!

I què millor que Barcissim per fer-se passar el mono!! Així que donem per encetada la temporada i prometem novetats, esforç i dedicació; que és el que ens va ensenyar el GURÚ per assolir els èxits. Som-hi!

Benvinguts a l'espectacle!

dimecres, 4 de maig del 2011

5 PARTIDOS, 3 VICTORIAS, 2 TÍTULOS

Lo hemos logrado. Una nueva final de Champions y toda la ilusión del mundo para lograr la 4ª. Además de una manera bastante indiscutible (pese a lo que nos quieran hacer creer) tenindo la posesión y las ocasiones, y dejando a un equipazo como el Madrid de este año a la altura del Mallorca (sin desmerecer). Así pues el primer objetivo está cumplido, que era alcanzar la final, así qu ahora es el momento de apracar la Champions durate 24 días y cetrarse en liquidar la Liga.

El Calendario puede parecer cómodo, y la ventaja sobre el segundo (8 puntos con 12 por disputar) aclaparadora, pero hay que conseguir 2 victorias (ganar la mitad de los partidos pendientes) y seremos campeones. El calendario es el siguiente:

8/5 Espanyol (Camp Nou)
11/5 Levante (valencia)
15/5 Deportivo (Camp Nou)
21/5 Málaga (Málaga)

El derbi, a pesar de ser en casa, es el partido que parece más complicado a priori, ya que el máximo rival ciudadano se juega el ir a Europa el año que viene, además con un Osvaldo, que ya marcó en la ida, en racha. El Levante será en principio el más asequibl ya que no se juega nada más que el prestigio de ganar a uno de los mejores equipos del mundo.

Lo suyo sería que el miércoles que viene ya fueramos campeones (ganar en casa al Espanyol es algo que parece obligad para el líder, y hacer lo propio en Valencia también). A eso debemos sumar que el Madrid visita Sevilla, que se juega la Europa League, y seguidamente recibe a un Getafe que se juega la salvación. Cualquier traspiés de los de Mourinho reduciría una victoria a las necesarias.

De conseguir este hecho, tendríamos dos semanas para preparar la final de la Champions, probablemente frente al Manchester United. En esta competición nos bastaría una victoria.

Pues lo dicho, 5 partidos, 3 victorias (dos en liga y una en Europa) y dos títulos al bolsillo