Entra Neymar

Amics barcíssims: podem seguir tirant coets. Pa, pa, pa, pa i pum.

Impecable començament de temporada del Barcíssim amb un Déu Nostru Senyor reenxufat, nous fitxatges adaptant-se ràpid, molta gana i una actitud global de l'equip molt bona. A sobre els nostres amics merenguíssims s'estampen amb la columna quan encara no han tret el cotxe del pàrquing. Etselent i deliciós aperitiu per començar la temporada. Benvinguts a l'aspactacla.



Ahir, un cop més, partit treballat contra els lleoníssims (equip de Champions) a l'estadi. Moltes ocasions, joc vertical i apretar fort fins a rebentar la porteria del contrari. Com ha de ser. Aquest cop gràcies a l'aparició d'un tio que va sortir de la banqueta en els últims minuts. Un home que encara no té mot a Barcissim.com (tema que hem de solucionar en breu). Un paio que l'any passat va portar 15 tofes diferents al cap com si fes una càsting i que sembla que aquest any s'ha decidit per una. Tofa. Pero una. Parlo de Neymar Junior. Jo proposo dir-li Cor Petit, pel tema de Júnior però ja ho pulirem.

Cor Petit és un tio de 22 taquíssims. Molt jove. Fitxat amb un pufo del 15 i penya empresonada que morirà pel mig; però fitxat a temps. Líder de la Canarinha per mèrits propis i estrella indiscutible del Barcíssim, Cor Petitíssim, que de fet si el pintem de verd s'hi assembla força, ha fet mèrits suficients per guanyar-se l'admiració dels socis i aficionats més tribunerus i caralverístics de can barça.

M'agrada especialment que hagi començat fort aquesta temporada. El tio torna pel Gamper i enxufa 2. Hola. Es torna a lesionar però reapareix al Madrigal per dinamitar el partit i funciona. I ahir 3/4 del mateix, comença a la banqueta, surt a la segona part i la peta així: pa i pum.

M'agrada destacar això, perquè aquest tio ho està fent molt bé. És dels pocs que podem salvar de la temporada passada i és un paio que quan surt, treballa, corre, la lia i fot aspactacla i guanya partits. I per això se'l paga. El que faci fora l'estadi me la rempampimfla sempre i quant no posi en risc la seva integritat física, està clar. I dic això perquè estic una mica cansat d'articles com aquest del gran Joan Maria Pou (un aspactacla de tio tot sigui dit). I cansat també de dedicar rius de tinta quan l'altre dia signa una bota al madrigal mentre escalfa.

No s'ha de fer? No. Que potser podria penjar menys fotos a l'Instagram? Poster. Però penya, si ha de seguir jugant així per mi com si es fa un Tinder i signa calces a Budai. El tio no ha fet res dolent, té 22 tacos i és un xaval, que s'ho passi bé a fora i al camp i llestos. Calmem-nos una mica. La culerada sempre anem amb les històries aquestes de la imatge que hem de donar al soci quan jo penso que en realitat qui fot més pena és el soci engegant campanyes incendiaries cada dos per tres.

Mira el tio: comença la lliga i a tope! Mirem una miqueta de futbol, mirem el que fan al camp i a partir d'aqui critiquem i deixem-nos estar de l'entorn i de mogudes que som uns experts en tirarnos calaveres al nostre terrat.

Bé Corpetitíssim!! Ja no fem Xibeques però vindria a ser algo així! Vamos!