Coincideixo amb banach... aixo, de fet es mereix una entrada, ja que es una historia moooooolt llarga en la qual s'an de donar noms i DNIs i matricules de penya. Eh! De bon rotlla eh!! Pero les coses clares, la xocolata calenta i les patates toves, salsitxes del pais
A veure, això és un tema delicat que fa dies que arrosseguem, concretament des de l'època del Tao Pai Pinto a l'Sport i al Mundo Deportivo. Ara bé, el tema del semantisme ja passa de taca d'oli.
A mi em sembla molt bé que el semantisme s'escampi per la vida però que els senyor Llimós i el senyor Puig es creguin els fundadors d'aquest estil i els millors representants del país és per agafar un infart... Aniré per parts per desgranar aquests dos personatges: el senyor Llimós quan no roba directament el tuit el llegeix sense citar, mentre que el senyor Puig (aka el Filtrador) des que el vam criticar obertament que ens obvia i filtra merdes molt pitjors que els nostres tuits... Què hi farem nois? Aquí, si surts a la ràdio i regales pernils sembla que pots anar de sobrat... Doncs, endavant... Jo no deixaré de fer humor semàntic, el llegeixin o no, el que mola és entrar a barcissim i partir-te.
Boh nois! Estic mega-orgullos del Barcissi i els seus semantismes, tot i que veig que hi ha histories amagades de putisme radiofonic... Barcissim, tu a lo teu, que la merda sempre fara pudor.
Això es mereix un comentari llarg... He de reflexionar com expressar-me sense recòrrer a les mares dels protagonistes...
ResponEliminaCoincideixo amb banach... aixo, de fet es mereix una entrada, ja que es una historia moooooolt llarga en la qual s'an de donar noms i DNIs i matricules de penya. Eh! De bon rotlla eh!! Pero les coses clares, la xocolata calenta i les patates toves, salsitxes del pais
ResponEliminaA veure, això és un tema delicat que fa dies que arrosseguem, concretament des de l'època del Tao Pai Pinto a l'Sport i al Mundo Deportivo. Ara bé, el tema del semantisme ja passa de taca d'oli.
ResponEliminaA mi em sembla molt bé que el semantisme s'escampi per la vida però que els senyor Llimós i el senyor Puig es creguin els fundadors d'aquest estil i els millors representants del país és per agafar un infart... Aniré per parts per desgranar aquests dos personatges: el senyor Llimós quan no roba directament el tuit el llegeix sense citar, mentre que el senyor Puig (aka el Filtrador) des que el vam criticar obertament que ens obvia i filtra merdes molt pitjors que els nostres tuits... Què hi farem nois? Aquí, si surts a la ràdio i regales pernils sembla que pots anar de sobrat... Doncs, endavant... Jo no deixaré de fer humor semàntic, el llegeixin o no, el que mola és entrar a barcissim i partir-te.
Boh nois! Estic mega-orgullos del Barcissi i els seus semantismes, tot i que veig que hi ha histories amagades de putisme radiofonic... Barcissim, tu a lo teu, que la merda sempre fara pudor.
ResponElimina