Confiança màxima

Barcissims, el nostre equip no ha començat amb bon peu aquesta Lliga 2010-2011. Després d'una exibició contra el racing de Santander (0-3 al Sardinero), tot eren paraules d'elogi cap a un equip que se les prometia felices i al que els aficionats el veien absolutament superior a la resta. En acabar el partit contra l'Hércules (0-2 al Camp Nou -que no Estadi, quan aprendrà l'speaker Manel Vic que un estadi té pista d'Atletisme, perdoneu però no m'agrada que li diguin Estadi-) les crítiques van aflorar sense cap tipus de mirament.

És cert, el futbol no té memòria, però els culés sembla que encara ens esforcem més per escurçar els plaços de confiança en front al nostre equip. És cert que moltes coses no van funcionar dissabte -que Messi no era al camp (metafòricament), que Bojan no sap el que és la porteria, que Villa semblava frustrat de cara al gol i que Mascherano està encara verd per assimilar els automatismes d'aquest equip- però cal prendre's la derrota com una ensopegada, com un mal dia, com una taca a la camisa el dia d'una boda que és una gran festa.

Cal confiar, i no pel que s'ha fet en el passat (avui Guardiola diu que no hem de viure de les 6 copes, té raó) si no perque sabem què pot fer aquest equip en el futur; sabem del que són capaços i es mereixen tota la confiança del món. Mereixen que se'ls respecti i sels recolzi en el seu treball diàri, esperant que ells ens recompensin el cap de setmana en Lliga i entre setmana en Champions; no ho van fer dissabte, però estic segur que ho faran demà.

Així, que per una vegada en la història de la institució, intentem deixar a banda aquell culé enrabiat que portem dins després d'una derrota, i traiem pit d'aquell culé orgullós que se sap partícep del que és el millor equip del món.

Demà, poc abans de les 20.45 h, abans de començar el Barça - Panathinaikos (primera jornada de Champions), sonarà aquella melodia enganxosa, fantàstica i grandiloqüent, que ens fa esborronar només de pensar en el que ens depara. Recolzem l'equip com ho hem fet altres vegades, que estic convençut, ens prepara una gran nit de futbol.

Ara més que mai, visca el Barça!