El mes d'abril

M'agrada aquest mes abril.

En anys com aquest, per a mi és el millor moment de la temporada, perquè encara no s'ha guanyat res, però tot és encara possible.

Quan es guanya un trofeu, hi ha un pic d'alegria enorme, i tota la tensió acumulada durant tants mesos es converteix en cridòria, abraçades, petons. La gent va a Canaletes o a Trafalgar, i els culers gaudim de la festassa. És un moment molt dolç. Però és un moment curt, molt curt. Al dia següent l'únic que ens queda és la foto de l'equip a la basílica de la Mercè o al monestir de Montserrat, però ja no és el mateix, perquè ja no hi ha futbol. Un cop s'han guanyat, els títols només serveixen per a les estadístiques.

Per aquesta raó el millor moment per a un seguidor no és després de la victòria final sino abans, durant la temporada, quan encara queda futbol per ser jugat i tot és possible. La victòria final és l'orgasme, però la temporada és tot el polvo.

Ara és el moment. Ara que ens apropem a final de curs, quan encara està viva l'esperança de l'orgasme triple, és quan hem de gaudir mes el moment. El final anirà com anirà, però sigui com sigui serà fugaç. Mentrestant el present, aquest mes d'abril que ara acava, estant sent 30 dies de plaer futbolístic continuat: ens hem desfet del City i el PSG a la Champions, hem guanyat un clàssic i ens hem posat líders a la lliga, i a mes ens hem follat als pericos sense despentinar-nos.

Ja poden llençar calaveres, que ara per ara em reboten. Aquest mes d'abril ja no ens el treu
ningú. I fins i tot la Closca juga bé.