Sense títol

Celebrar el títol sense títol.

No és un joc de paraules, és tal qual el que passa a la lliga espanyola i ningú en parla. Per posar-vos en situació, em remonto a l'últim partit de la temporada passada; el Barça jugava al camp nou contra el Valladolid, mentres que el Real Madrid, amb opcions remotes, però viu matemàticament, es jugava la competició a la Rosaleda. El Barça aventatjava al Madrid en 1 punt i tots dos equips arribaven a la última jornada amb possibilitats de ser campions.

Quan aquest cas es dona a la Premier, la Bundesliga... en definitiva, a qualsevol lliga normal, i els dos equips que arriben al final, es disputen el títol en la última jornada, la federació de cada país, prepara una copa a cada camp, devant la possibilitat d'entregar-la a un o a l'altre. Repeteixo: això passa en condicions normals. La FEF no és normal; el Barça va acabar celebrant el títol sense aixecar la copa. Ens vam haver de conformar veient la volta d'honor dels jugadors al camp, amb bufandes i banderes.

Per enredar encara més aquest "sensesentit", el Barça va rebre el dia del Gamper, de la mà del senyor Villar, la copa de la lliga anterior, en un acte sense emoció, sentiments ni ganes per part del públic ni jugadors de celebrar un títol assumit fa mesos; acte que a més va anar acompanyat de la foto de club al costat del títol, foto on hi havia Adriano i Villa i on hi faltaven jugadors com Touré, Marquez, Henry i Chigrynsky.

La qüestió que es posa sobre la taula és: es pot ser normal i tenir dos títols preparats, un en cada camp i fer l'entrega en el moment d'acabar la lliga? No crec que sigui gaire complicat preveure això i quedar bé amb els clubs, els seguidors i els jugadors.

Senyor Villar, reflexioni.