Himne amb ritme!

Penya! He creat una secció nova: El Gol Sud. A través d’aquí anirem explicant coses d'aquelles que passen en el món del futbol des d’una altra perspectiva, curiositats i detalls amb els quals convivim i que mereixen el mateix anàlisi que el propi d'un partit. Sempre des d'una perspectiva barcissimista i des del Gol Sud.

En la primera entrega m'agradaria fer una reflexió sobre el nostre himne. Quantes vegades l'hem entonat, ens hem emocionat i hem vibrat amb el seu ritme i harmonia? Moltes. Però estant al camp l'altre dia em vaig adonar d'una cosa: La penya s'embala. Crec que és segons el partit (segons el campionat i rival), però la penya s'embala que dóna gust. En concret en una fase: Comença l'himne amb: "Tot el camp!" Pla Pla Pla! "És un clam" Pla Pla Pla! Fins aquí bé. Però a partir d’aquí comença la carrera: "Sooom la gent blaaau granaaa!" i au vinga! Tots en dança!!

És normal que en un camp d'aquestes dimensions el so es propagui de diferent manera però és un tema de velocitat. "Taaaant se val d'on venim.....!!!" i Pla Pla Pla!!! Vinga picar de mans i cadascú amb el seu ritme però tots embalats.... "Siii del sud o del nooord" i Pla i Pla i Pla!!! Al final arriba el punt de "Barça! Barça! Baaaarça!!!" On tots els cantaires i picadors de mans ens retrobem, però a la segona part de l'himne torna el caos. Realment és curiós el nivell de conxorxa i patuleia que es viu en els diversos punts de l'estadi.

Conclusió: Quan soni l'himne al camp, que posin un director d'orquestra al cercle central. Podria ser Pepíssim o Eidurt perquè la gent es motivés. Però necessitem un ritme per l'himne penya.

Això és tot. Aquí queda aquesta primera entrega una mica freak de reflexions des del Gol Sud.
Barcísssim!!!!!!