Hola. Aquest és per mi el fitxatge del Barça amb menys fortuna de la història que recordo del Barça.
És croata, i va venir al Barça per 7 temporades! Va costar 70 millons de peles i el vam treure del Hajduk Split. Dia del fitxatge: 30 de juliol de 1992. en aquell moment mentre ell passava la pertinent revisió mèdica, pepíssim, Xapi, luis enrique, etc...estaven concentrats a la vila olímpica amb la fantàstica selecció espanyols enfilant el camí cap a l'or olímpic.
tornant a Goran. El directiu del moment que el va fitxar, es veu que va fer un vaitge arriscadíssim a Croàcia en plena guerra de Yugoslàvia i casi el pelen...deu ni do si et maten per anar a firxar Vucevic.
Després aquet pobre xaval es va fotre una nata amb cotxe i es va quedar mig guerxo i amés, Cruyff el va fer baixar del bus a mig camí cap al camp on anaven ajugar. Por listo.
Buenu, en resum, Vucevic és una cacota que va aterrissar a can barça però essent una merda, una cacota gegant va aconseguir no tornar mai a casa seva (split) però sí que el vam cedir al Mèrida. Deu ni do nanu. Sempre teu Goran
Queda inaugurat el Club de Fans de Goran Vucevic.
ResponEliminaGoran Vucevic,
Goran Vucevic,
Goran Vucevic.
Per cert, també m'agradaria fer una menció especial a Frédéric Déhu, a Christophe Dugarri, a Partick Andersson, a Richard Witschge, a Fernando Couto, a Winston Bogarde, a Francesco Coco, a Roberto Bonano, a Meho Kodro, a Dragan Ciric, a Xavier Escaich, a Francisco Javier Sánchez Jara, a Igor Korneiev, a Xabi Eskurza, a Gbenga Okunowo i a Richard Dutruel.
Sempre culés.
Jo també afegiria el gran Emmanuel Amunike. (tuboskape.files.wordpress.com/2008/03/amunike.jpg).
ResponEliminaPer cert: la "Penya Bogarde" existeix!!! >>> http://penyabogarde.blogspot.com/