Penya, encara que sigui un clàssic, mentre tots reneguem, jo, el culé il·lús, segueixo dient que anem bé. Estic d'acord que falta pegada; que Samu torna a no saber on és; que Pepíssim em fot la Busi Solution i deprés em canvia el Bojan pel Carles i se li en va la olla una mica; que Hleb salta al camp i el maten; que no tenim sort.... fins i tot estic d'acord que Iniesta cada dia és més lletós....
Però amics, a mi aquest equip em dóna bones vibracions. Potser aquest any serem una merda i jugarem per la permanència... ja ho vorem amb el temps. A mi aket ekip i, sobretot, sobretot, aket Pepíssim, em molen. I en Pepíssim em portava un coll de camisa que podria tenir el cap d'en Doraemon i li entrava igual. ANIM PEPÍSSIM!!!!!
Senyor pepíssim:
ResponEliminaEm remeto a vostè en referència al comentari que ha publicat el culeríssim més optimista del nostre club barcíssim.com.
Li voldria dir que es deixés de portar jerseis amples de coll, curts de llargada i lletjos. Crec que precisament la seva manera de vestir fa que jugadors consagrats fins ara, esdevinguin merda; a mode d'exemple:
- Etoo: només li falta una faldilla de palla i una llança i plantat al mig del camp buscant lleons.
- En tonyes: no hi ha comentaris.
- Alvíssim o Daníssimo: pq s'ha oblidat de jugar al futbol?
- Piquetes: Hauria d'anar a comprar-se una 2seconds, i deixar estar la canadenca.
No inclouré a Henry, pq no es culpa de Pepíssim que gambi tant pel camp... ell des que ha arribat que gamba...
Aquest any ho veig molt negre... Això sí, donaré una dada per l'esperança: Els diàris publiquen.... "El peor arranque liguero des de la campanya 1973-74" Aquell any vam guanyar la lliga.
Visca el Barça
Carta a tots els membres i mebresses d'aquest bloc,
ResponEliminaahir la ferida era latent i els pensaments es desviaven cap a cataclismes infernals i ombres llunyanes. Però avui és diferent, Pepíssim ja sap el problema que hi ha. Sap què provoquen els seus jerseiets de punt. Sap que el lila amb ralles blanques sobre d'una camisa negra fa que els jugadors del barça el miri més a ell que a la pilota.
I això passa, i Pepíssim ho sap. A més, de tota la vida que el coll de picu s'ha de portar els dies parells i mai en un dia imparell, ahir dia 13.
Tot i això em fa pensar que cal fer un canvi de mentalitat. Pepíssim, Tití i the Mexican (popularment els més gentlemans del vestidor)han d'adonar-se que la moda, la que és veritable moda i que no s'oblidarà mai, és una samarreta del F.B.Barcelona, ja sigui blau-grana, taronja, verda, grisa, groga, fosforita, amb ralles, amb barres, amb semicircunferències o de quadres escocesos.
Per tant, i acabo,
Visca el putu BARCISSIM
PD: D'aquí 255 dies els nostres gladiadors sortiran victoriosos de l'arena del circ de Roma.
Tinc el cap girat. estic irat. Necessito confiança i m'he dit, truca l'Eidurt.
ResponEliminaL'he trucat (al fixe) i no hi era, però li he deixat un missatge al mòbil: "al 4 gats a les 9 del vespre".
Sentat a una cadira de ferro ben treballada pel ferrer del carrer sepúlveda, Estava jo als 4 gats impacient per no se què. No seria per l'eidrut, pq el conec de sempre; suposo que era pel que li tenia que comunicar.
De seguida, entrà al petit lokal bohemi un home amb un perfil grec imponent, amb un cabell daurat, vestit com el mateix virrei. Molt guapo.
-Hola Eidurt-vaig dir-li.
-Hola Josep-va respondre-
-Has anat a comprar cebes a cal Trespins?-vaig preguntar-li pensant en si havia fet el recadu.
-Hi aniré després que teia reunió.
-Molt bé Smari, aniré al gra. Fa uns dies que en Pepíssim no està bé, sembla estar molt sol i em fa por que algun dia es deixi el gas engegat o s'oblidi de tancar la porta. Per això t'he trucat. Només tu em pots ajudar.
-D'acord, que vols que faci?
-Digali que el Barça és més que una puta fira. Que no es pot jugar a la puta i a la ramoneta. Que el Barça es porta a dins. i per això li has de dir tu. Li has de dir que tu, des de Islàndia erets els seguidor més fidel d'aquest club i que 25 anys després ets jugador. Que et salten les llàgrimes cada vegada que sents l'himne. No es pot jugar amb una cosa que no es pot tocr i que cada seguidor porta un trosset a dintre.
-Ho faré.
S'alçà i es dirigí cap a la porta de sortida. Em vaig quedar amb el cigarret cremant quan li vaig dir:
-Eidur! recorda les cebes...
Em va guinyar l'ullet i es va perdre en l'immensitat de la ciutat condal.